Les pol•linitzacions d’aquesta primavera poden ser inferiors a les normals / UAB

El pol·len de xiprer bat rècords i ja provoca al·lèrgies

La incidència de les malalties al·lèrgiques creix cada any a raó d’un 2% anual

La Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica, i la Xarxa Aerobiològica de Catalunya, han presentat avui, a la UAB, la previsió dels nivells de pol·len per a aquesta primavera. Si continua l’escassetat de pluges les pol·linitzacions poden ser inferiors als nivells normals.

 Al nostre país, els pòl·lens estan considerats com la primera causa de rinitis i la segona causa d’asma. Per tant, la quantificació dels grans de pol·len és important per prevenir als pacients d’exposicions elevades als al·lèrgens.

 Per tal d’analitzar quina serà la situació enguany a Catalunya, el Dr. Gaspar Dalmau, Secretari de la Junta de la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC) i la Dra. Jordina Belmonte, coordinadora de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC) i directora de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, han presentat aquest matí la previsió de la pol·linització d’aquesta primavera.

Tipus de pol·len més abundants

 Segons dades de la XAC , els tipus de pol·len més abundants a l’atmosfera de Catalunya són els de xiprer (23%), plàtan d’ombra (10%), parietària (6%), olivera (5%), gramínies (4%) i quenopodiàcies o blets (3%).

 En gran mesura, aquests pòl·lens coincideixen amb els tipus que més afecten als pacients al·lèrgics. Segons dades de la SCAIC, els tipus de pol·len amb més incidència són el de gramínies, amb un 50% d’afectats, seguit del pol·len plàtan d’ombra (25%), parietària (20%), xiprer (15%), olivera (15%) i quenopodiàcies (10%).

Previsió dels nivells de pol·len

 El fred d’aquest hivern ha mantingut baixos els nivells de pol·linització, però d’ençà que les temperatures diürnes són primaverals, les plantes primerenques han arrancat amb molta força. 

 El pol·len de xiprer està batent rècords històrics en algunes localitats i ja causa al·lèrgies des de fa unes setmanes. I pot continuar així, a no ser que pluges intenses, sobre tot durant les hores de llum, l’eliminin de l’arbre i de l’atmosfera. 

 El pol·len de plataner trigarà encara dues o tres setmanes a fer-se present, pel fred que ha fet i també a causa de les podes, allà on se n’han fet. 

 Parietària comença a augmentar i gramínies i blets ho faran ben aviat.

 Donada l’escassetat de pluges i el fet que les prediccions meteorològiques per a la primavera encara no assenyalen quin nivell de pluges n’hi haurà, en aquest moment només es pot afirmar que les pol·linitzacions primaverals poden estar dins la normalitat o, fins i tot, ser inferiors a les normals. 

 Si finalment hi ha pluja en els propers mesos, parietària, gramínies i blets són capaços de respondre-hi molt ràpidament i augmentar les concentracions atmosfèriques de pol·len al cap de pocs dies, i esdevenir més problemàtics del que ara podem predir. 

 Per fer prediccions respecte a l’olivera i l’alternària, pel maig, caldrà esperar a conèixer l’evolució de la meteorologia. 

Incidència de les malalties al·lèrgiques 

 Les malalties al·lèrgiques s’han duplicat en els últims 15 anys en els països desenvolupats, arribant a afectar el 25% de la població; la seva prevalença tendeix a augmentar i es preveu que l’any 2015 més del 50% de la població en presenti alguna d’elles. Aquest increment és més important en la població pediàtrica, essent  l’asma la malaltia crònica més prevalent a la infància i l’adolescència. La incidència de les malalties al·lèrgiques creix cada any a raó d’un 2% anual. A Catalunya hi ha un milió i mig de persones afectades.
 
 L’al·lèrgia respiratòria és la patologia al·lèrgica més freqüent, assolint la rinitis la prevalença del 20-25% i l’asma del 4-7%. La rinitis al·lèrgica es caracteritza per presentar esternuts en salves, rinorrea aquosa, obstrucció nasal i pruïja (nasal, palatina), que sol associar característicament clínica conjuntival de pruïja i epífora o llagrimeig.

 Les mucoses nasal, conjuntival i bronquial presenten similituds en la seva resposta fisiopatológica als al·lèrgens en subjectes al·lèrgics, cosa que s’explica si es considera que l’al·lèrgia respiratòria és una malaltia immunològica sistèmica que es manifesta en diferents òrgans diana. Així, la rinitis/conjuntivitis i l’asma coexisteixen freqüentment. 

 Diferents estudis han demostrat que la rinitis al·lèrgica és un factor de risc important per al desenvolupament de la malaltia asmàtica. L’asma pot afectar el 20-50% dels pacients amb rinitis al·lèrgica. La major part dels pacients asmàtics tenen rinitis (70-95%).Tots aquests fets han posat sobre la taula el concepte “d’una via respiratòria, una sola malaltia”. 

 Múltiples estudis han posat en evidència la relació causal entre la sensibilització al·lèrgica i l’aparició de rinitis/conjuntivitis i/o asma, i malgrat que altres factors influeixen en el seu desenvolupament, l’exposició a al·lèrgens s’ha proposat com un dels més determinants. 

 Tot i que els símptomes d’asma són similars a totes les edats, l’asma infantil té uns trets diferencials que són més rellevants en els lactants i en els preescolars i que afecten el diagnòstic, la valoració de la gravetat, el grau de control, l’evolució i el tractament. 

 Les malalties al·lèrgiques tenen un fort impacte en la demanda de recursos sanitaris, produint elevades despeses sanitàries, en visites a urgències, hospitalitzacions i fàrmacs, en especial quan els pacients no estan adequadament diagnosticats i tractats. També són elevats els seus costos socials i familiars ja que motiven pèrdues d’hores de treball i absentisme escolar  i laboral. Tenen un impacte negatiu en la qualitat de vida dels pacients i en el cas dels nens també dels seus cuidadors.
  

L’especialista en al·lergologia és el professional millor qualificat per al tractament 

 El tractament de les malalties al·lèrgiques requereix: 1) el diagnòstic de la malaltia i el diagnòstic acurat de l’al·lergen que la provoca, 2) evitar el contacte amb l’al·lergen causant, i 3) la immunoteràpia al·lergenoespecífica (vacunes) en cas que no sigui possible eliminar el contacte. A més, quan es presentin els símptomes caldrà utilitzat els medicaments prescrits pel metge, és en tot plegat on  l’especialista en al·lergologia és el professional millor qualificat per respondre de forma eficaç i segura a les necessitats dels pacients al·lèrgics de qualsevol edat. 

 La immunoteràpia específica és l’únic tractament etiològic per les malalties al·lèrgiques, d’eficàcia i seguretat científicament contrastada, del qual l’al·lergòleg en domina la seva indicació i el seu ús. 

 Si bé els símptomes de les malalties al·lèrgiques poden presentar-se tot l’any, en arribar la primavera, els al·lèrgics als pòl·lens en pateixen les conseqüències amb  l’aparició dels símptomes de la seva malaltia: tos, ofec, esternuts, picor al nas i al ulls, obstrucció nasal, mucositat nasal, mal de cap, ronquera i pèrdues d’hores de son. Tot plegat interfereix en la seva vida quotidiana. 

 En la dècada dels 90, la simptomatologia dels pacients al·lèrgics a pòl·lens es limitava als mesos de maig i juny. Les seves molèsties comencen al febrer i es prolonguen durant els mesos d’estiu. La clàssica al·lèrgia «estacional» es converteix gairebé en “perenne”. 

 El treball col·laboratiu de la XAC i la SCAIC fa que patir una al·lèrgia sigui una mica menys molest, ja que el diagnòstic és més fàcil, el període de prendre medicació queda més ben delimitat i les persones afectades poden mantenir-se informades en tot moment de la qualitat de l’aire respecte l’element que els causa l’al·lèrgia i així intentar evitar, sempre que els sigui possible, la exposició a l’al·lergen. ♦