La UPF investeix ‘honoris causa’ el britànic Sydney Brenner, Nobel de Medicina el 2002
La Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona ha investit aquest dijous doctor ‘honoris causa’ el biòleg britànic Sydney Brenner (Sud-àfrica, 1927), Premi Nobel de Medicina el 2002 al costat de John Sulston i Robert Horvitz pels seus estudis sobre la regulació genètica i la mort cel·lular programada.
L’investigador del Centre de Regulació Genòmica (CRG) Miguel Beato i els catedràtics del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (Cexs) Fernando Giráldez i Jaume Bertranpetit han estat els encarregats de pronunciar les ‘laudatios’ sobre Brenner, en les que han destacat el seu paper com “un dels pilars intel·lectuals” de la biologia molecular actual.
Brenner, que ha desenvolupat els seus 50 anys de carrera científica en el camp de la genètica, la biologia evolutiva i la biologia del desenvolupament, és el primer doctor ‘honoris causa’ que la UPF atorga a un científic, un reconeixement a una “figura històrica” a nivell científic i que va començar els seus estudis de medicina amb només 15 anys.
El científic ha estat pioner a l’estudi del cuc nematodo ‘Caenorhabditis elegans’, un model que va permetre establir una relació entre la diferenciació cel·lular i el desenvolupament dels òrgans, establint a més que tot i que totes les cèl·lules contenen el mateix material genètic, aquestes evolucionen i es distingeixen en funció de determinats condicionants, el que fa d’ell “un dels artífexs de l’edat d’or de la biologia moderna” de la segona meitat del segle XX.
Beato ha assegurat en el seu elogi que la biologia molecular no existia com a disciplina fins que Brenner la va crear, el que va donar peu al sorgiment també de noves àrees d’investigació, per la qual cosa “és difícil imaginar un període de la biologia moderna en què tantes idees brillants hagin procedit del mateix lloc” com les dues dècades de Brenner i el seu equip a la Universitat de Cambridge.
Per aquesta raó, ha celebrat que la UPF no hagi pogut elegir un millor científic viu per ser distingit amb el guardó, una visió que han compartit Giráldez i Bertranpetit, qui ha aprofitat també per llegir alguns fragments de la biografia sobre Brenner ‘My Life is Science’ (La meva vida és ciència), en què ha destacat la visió pionera de l’investigador.
Discurs d’acceptació
Amb un discurs d’acceptació molt aplaudit per un auditori del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) que s’ha quedat petit, Brenner ha destacat l’honor de rebre la distinció i ha subratllat la importància de la ciència a llarg termini com la clau per “resoldre problemes”, la passió que ha de moure als investigadors, ha insistit.
“Sé que Barcelona és un centre excel·lent per estudiar l’evolució”, ha exalçat, a més de reivindicar la importància de tenir en compte el context en el qual es desenvolupa la biologia per aconseguir entendre el seu funcionament, ja que els sistemes computacionals no podran explicar mai els avatars als quals està sotmesa l’evolució al llarg dels segles.
Tot i això, ha considerat que la història de la humanitat es pot resumir en que “la màgia no funciona” i la religió tampoc és viable per explicar-la, pel que és la investigació científica l’única capaç de desentranyar els misteris que es plantegin en el futur.♦