Un llibre commemora els seixanta anys de l’Escola d’Idiomes Moderns / UB
Enguany, l’Escola d’Idiomes Moderns (EIM) de la Universitat de Barcelona fa seixanta anys. Fundada per l’escriptor i professor Ramón Carnicer el 1953, va ser el primer centre universitari d’idiomes a Catalunya. L’EIM va introduir a la universitat espanyola de l’època plantejaments moderns en l’ensenyament d’idiomes, i avui, seixanta anys després, segueix en funcionament amb un elevat nombre d’alumnes: al voltant de 5.000 matriculats cada any i una oferta de més de divuit idiomes. Per commemorar aquest aniversari, Publicacions i Edicions de la UB ha editat el llibre 20 llengües, 40 relats, 60 anys. L’Escola d’Idiomes Moderns (1953-2013) / 20 languages, 40 stories, 60 years. The Escola d’Idiomes Moderns (1953-2013). L’obra (bilingüe català-anglès) repassa la història de l’EIM i inclou, a més, quaranta relats de diferents persones —directius, professors, administratius, becaris i estudiants— que han contribuït amb la seva tasca a l’èxit del centre al llarg d’aquest període.
La presentació del llibre ha tingut lloc aquest matí, a l’Aula Magna de l’Edifici Històric. El rector de la UB, Dr. Dídac Ramírez, ha presidit l’acte, en el qual han intervingut el director general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya, Lluís Jofre; la vídua de Ramón Carnicer i cofundadora de l’EIM, Doireann MacDermott; el director de l’EIM i de l’Àrea de Formació Complementària de la UB, Xavier Varea, i l’exdirector i actual professor de l’Escola Philip Banks. Andrés Sarri, estudiant de l’EIM l’any 1953 i en l’actualitat, i M. Pau Huguet, periodista de TV3 i estudiant de l’Escola, també han explicat el seu testimoni en aquesta commemoració.
Seixanta anys de formació en llengües estrangeres
20 llengües, 40 relats, 60 anys. L’Escola d’Idiomes Moderns (1953-2013) commemora de manera col·lectiva els primers seixanta anys de l’EIM de la UB. El llibre vol ser el reconeixement explícit a una tasca educativa que ha arrelat en la comunitat universitària i que ha esdevingut un referent en l’ensenyament de llengües estrangeres a la ciutat.
Les primeres pàgines són unes notes sobre el precursor de la institució, el poc conegut i mig oblidat Institut d’Idiomes, que va existir als anys trenta, i un relat personal sobre la creació de l’EIM, el 1953 —després del tall traumàtic que va significar la guerra—, escrit per la filòloga Doireann MacDermott, vídua del professor Ramón Carnicer, amb qui va fundar l’Escola. També s’inclou una breu història del centre, en part redactada a partir de records i memòries, experiències i anècdotes que han fet arribar una quarantena de persones que en algun moment d’aquests seixanta anys han tingut relació amb l’EIM.
La darrera part del llibre està formada per una col·lecció de testimonis d’alumnes, organitzats cronològicament, que narren l’experiència del seu pas per l’Escola. Hi trobem des d’alumnes anònims —professionals que necessitaven l’estudi d’un idioma estranger per motius de feina—, fins a reconeguts professors de la UB que van passar per l’EIM com a estudiants d’idiomes. Tots ells expliquen anècdotes i vivències de la seva estada al centre i donen fe tant de la qualitat acadèmica com de la dimensió entranyable i humana de l’Escola.♦
