La Universitat de València exposa la nova sèrie de Manuel Boix: ‘La Nau, el viatge del temps’
El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València presenta l’exposició ‘Manuel Boix. La Nau, el viatge del temps’, que s’inaugura hui, 10 d’abril, a les 20 hores, i podrà visitar-se fins el 22 de juny. L’exposició, que ocupa la sala més gran de l’edifici històric de la Universitat, la Sala Acadèmia, presenta una nova sèrie pictòrica de quinze obres de gran format ─algunes de les quals supera els sis metres d’amplada─.
Aquestes obres han sigut realitzades per Boix ex profeso per a aquesta exposició, segons han explicat en una roda de premsa celebrada a La Nau aquest dijous, Antonio Ariño, vicerector de Cultura i Igualtat; el comissari, Abel Guarinos; i l’artista, Manuel Boix.
En aquesta nova sèrie, en la qual hi ha tres escultures, l’artista (l’Alcúdia, 1942), distingit entre d’altres guardons, amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (Ministeri de Cultura, 1980), viatja en el temps per a crear una nova sèrie que s’inspira especialment en l’ampli patrimoni cultural i científic conservat a la mateixa Universitat de València. Aquestes peces, fonts d’inspiració per a Boix, s’hi exposen junt amb les obres de l’artista, per això es pot apreciar a la sala el globus terraqüi de Willen Janszonn i Jan Blaeu del segle XVII o algunes mostres de la col·lecció entomològica de la Universitat.
En altres ocasions, segons ha explicat el comissari, Abel Guarinos, la inspiració de l’artista ha vingut suggerida per la literatura contemporània universal; i, finalment, altres obres són també fruit del pas del temps i de la lucidesa amb la què l’artista fa dissecció del món que l’envolta.
El negre i el blanc (millor dit, totes les tonalitats del negre i del blanc) són emprats per Boix com a expressió suprema del color. D’acord amb Guarinos, aquesta exposició “presenta justament els qüestionaments i el fascinant trajecte que l’han portat des de la seua anterior sèrie, El Rostre, fonamentalment pictòrica, on el protagonisme el té el gest, la mirada i els impactants primers plànols de cares conformades a força de traços gruixuts i obscurs, fins el naixement d’una altra col·lecció, La Nau, de pintura i escultura, on el color negre pren encara més protagonisme mitjançant la tècnica de la grisalla i on l’artista manifesta a cor obert la seua estima per la història, la literatura, la filosofia, la mitologia, el coneixement, l’arqueologia, la cartografia, la glíptica…, i els records, sense defugir el temps que li ha tocat viure”.
Altres trets característiques de la seua producció, com l’extrema meticulositat i perfecció, també s’aprecien en cada obra. Com a exemple, el políptic ‘Metafísica’, on l’artista amaga en un sòl hidràulic fet de 70.444 tessel·les un aforisme fusterià en llatí.
El vicerector de Cultura i Igualtat, Antonio Ariño, ha destacat “els diferents nivells de lectura”, d’un artista que és un referent i, segons ha recordat, va aconsenguir en 1980 ser el primer Premi Nacional d’Arts Plàstiques concedit en democràcia.
Per a Boix, amb aquesta nova sèrie vol “parlar de molts temes, sobretot molt suaument d’allò que és la cultura”. I ha afegit que pretén “reflexionar sobre l’evolució del temps sense oblidar que no puc estar fóra de la meua societat i la meua estètica tampoc, encara que no vulga”, subratllant el tarannà de compromís social que sempre té la seua obra i que s’evidencia en obres com ara ‘Lampedusa’ i ‘Caronte’, on plasma la gran tragèdia europea de la immigració, o ‘Generació espontània’, per recordar el 15-M mitjançant els cucs de seda que ja utilitzava en la dècada dels 70.
Al Claustre de La Nau, com a invitació al públic i en una clara picada d’ullet a la Universitat, s’han instal·lat les cinc escultures ‘Els Borja’, de Boix, que pretenen recordar-nos la figura del papa Alexandre VI com a figura clau en la fundació de la Universitat de València fa més de cinc-cents anys.♦
