Es comporten les cèl•lules tumorals com en el curiós cas de Benjamin Button? / UPF-CSIC
Què tenen d’essencial les xarxes que conformen les cèl•lules tumorals per mantenir un tumor? Aquesta ha estat la pregunta inicial de Sergi Valverde, Carlos Rodríguez-Caso i Josep Sardanyés, tots ells membres del Laboratori Laboratori de Sistemes Complexos que dirigeix Ricard Solé, ICREA del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS) de la UPF i investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) i del Santa Fe Institut dels EUA, en un treball publicat en edició avançada el 9 d’abril a la revista Bioassays, que ha merescut ser comentat per Andrew Moore, editor en cap de la revista.
La majoria de tumors presenten inestabilitat genòmica deguda a guanys i pèrdues de gens, trencament de cromosomes, mutacions, etc. i, malgrat que aquestes alteracions són necessàriament letals per a les cèl•lules normals, no ho són per a les cèl•lules tumorals.
Les xarxes de cèl•lules tumorals són capaces de viure amb aquestes alteracions que, a més, semblen ser la clau perquè aquestes cèl•lules puguin evolucionar i adaptar-se. “En molts sentits, s’ha vist que les poblacions tumorals comparteixen molts trets essencials amb les poblacions microbianes”, indiquen els autors de treball.
Com ha comentat Ricard Solé, “fa uns anys vàrem llançar la hipòtesi que aquesta taxa d’inestabilitat genòmica havia de tenir un límit, més enllà del qual el càncer no podria ser viable. Sospitem que els tumors evolucionarien espontàniament prop d’aquest llindar. És allò que hem anomenat ‘catàstrofe d’error'”.
En l’article publicat a “Bioassays”, els autors mostren evidències de l’existència d’aquesta “catàstrofe” a la vegada que, des de la genòmica fins al modelatge computacional, exploren diversos escenaris per a estudiar-la.
A més, aquesta recerca, des de la perspectiva de les teories dels ecosistemes i de l’evolució, revisa totes les analogies descrites fins a l’actualitat entre les xarxes de cèl•lules tumorals i ho estudia de manera comparada amb el comportament de poblacions d’altres éssers vius com ara virus, bacteris, paràsits i fins i tot, societats d’insectes.
Malgrat algunes similituds, “sembla clar que encara hi ha alguna cosa que se’ns escapa”,conclou Solé, i apunta que potser l’analogia més apropiada a la vegada que sorprenent per il•lustrar el dilema seria el cas de ” Benjamin Button, un personatge de ficció creat per l’escriptor Scott Fitzgerald el qual neix sent un ancià i que enlloc d’envellir, rejoveneix; es manté jove a costa de perdre la memòria”. Quelcom similar succeeix amb els tumors, que obliden les propietats del teixit del qual es van originar i les regles de cooperació que es necessiten per mantenir l’estabilitat”, ha afegit Solé.♦
Treball de referència: Ricard V. Solé, Sergi Valverde, Carlos Rodríguez-Caso i Josep Sardanyés (2014), “Can a minimal replicating construct be identified as the embodiment of cancer?, “Bioassays”, 36, 35 (5), 503-512. DOI 10.1002/bies.201300098
