Un equip científic de la UB descriu un nou llinatge d’aranyes ‘Loxosceles’ a les illes Canàries
Un equip d’experts de la UB han descrit a les illes Canàries un nou llinatge endèmic d’aranyes del gènere Loxosceles, un grup d’aràcnids àmpliament distribuït arreu del món que poden causar picades força molestes. La troballa científica s’ha publicat en un article de la revista Journal of Biogeography que està signat pels experts Carles Ribera i Enric Planas, del Departament de Biologia Animal i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).
Més d’un centenar d’espècies a tot el món
Hi ha més de 107 espècies del gènere Loxosceles distribuïdes en regions de tot el món, especialment a l’Àfrica i Amèrica. Són petites aranyes de color marró, d’hàbits nocturns, cos d’aspecte piriforme, i tres parells d’ulls disposats en forma de triangle. Loxosceles és també un gènere d’interès sanitari: en alguns casos, la picada de l’aranya pot causar efectes de diversa consideració sobre els afectats.
«Les Loxosceles no són aranyes agressives», detalla el professor Carles Ribera, expert en sistemàtica i filogènia animal i membre del Grup de Recerca de Sistemàtica i Evolució Zoològica de la UB. «És un gènere d’aranyes que es troba distribuït principalment per Amèrica del Sud i del Nord i per l’Àfrica. Només en casos molt extrems, la picada de les Loxosceles pot desencadenar quadres greus de loxoscelisme per la toxicitat del verí, que té acció necrotitzant i hemolítica».
Loxosceles rufescens: l’única espècie coneguda fins ara a Canàries
A les Canàries, l’únic representant conegut del tàxon Loxosceles era l’espècie L. rufescens, originària de l’àrea mediterrània i probablement introduïda a les illes per l’acció humana. Ara bé, a totes les illes —a excepció de La Palma — també hi ha, com a mínim, un llinatge endèmic de Loxosceles, apunten els experts de la UB. La descoberta del nou grup endèmic d’aranyes del gènere Loxosceles —que mostra un alt grau de diversificació— amplia el catàleg de la biodiversitat dels artròpodes en aquest territori insular.
Tal com explica l’expert Enric Planas, «hi ha diferències morfològiques, genètiques i ecològiques entre el nou grup endèmic d’aranyes i l’espècie coneguda fins ara, L. Rufescens». «El grup endèmic d’aranyes Loxosceles —assenyala l’expert—mostra diferències en els òrgans reproductors, es troba en hàbitats naturals i més conservats (esquerdes, coves, pedres, etc.) i suposem que s’han dispersat d’illa en illa de forma natural». En canvi, l’espècie introduïda,L. rufescens,és una aranya habitual en ambients urbans, més pròxims als humans, i la seva colonització és moderna.
Els experts de la UB han analitzat la diversitat i els patrons de distribució deLoxosceles a tot l’arxipèlag canari. Aplicant tècniques de filogènia molecular, han determinat la història evolutiva de les aranyes Loxosceles a les Canàries incloent en l’estudi espècies de Loxosceles de Tunísia, la península Ibèrica, Guinea, Madeira, el Marroc i Namíbia.
Més enllà de l’erupció del Roque Nublo
Com es van dispersar les poblacions endèmiques d’illa en illa? El model clàssic de dispersió a través de corredors en illes oceàniques (stepping stone model) explica com es va forjar la distribució de les poblacions endèmiques a les Canàries: fa més de deu milions d’anys, el llinatge endèmic es va dispersar des del continent fins ales illes més antigues (Fuerteventura i Lanzarote) i, més tard, d’aquestes a la resta d’illes de l’arxipèlag (més modernes). Els resultats de l’estudi també coincideixen amb la teoria de la biogeografia insular: a les illes d’edat mitjana (és a dir, Tenerife i Gran Canària) hi trobem la major diversitat biològica.
El vulcanisme també té un paper clau en la diversificació d’espècies a moltes illes oceàniques com l’arxipèlag canari. Segons algunes hipòtesis, fa 3,5 milions d’anys, la major part de la biota insular de Gran Canària va desaparèixer arran de l’episodi volcànic del Roque Nublo. «Aquesta hipòtesi no coincideix amb els resultats del nostre estudi», remarca Enric Planas. «En concret, el que s’ha constatat és que el fenomen geològic del Roque Nublo probablement va afavorir la separació de dos llinatges locals d’aranyes Loxoceles a Gran Canària», conclou.
Illes oceàniques: descobrint els mecanismes de l’evolució
Les illes oceàniques són laboratoris naturals per conèixer la dinàmica dels processos evolutius sobre colonització i diversificació d’espècies. «A les illes Canàries hi ha una gran riquesa faunística», apunta el professor Carles Ribera, que ha dirigit diversos treballs de taxonomia, sistemàtica i filogènia animal a l’arxipèlag canari. «En aquest context, les aranyes són models excel·lents per als estudis de biogeografia i d’especiació als arxipèlags oceànics d’arreu del món».
Els estudis biogeogràfics que aquests investigadors han dut a terme a les illes Canàries es poden aplicar a altres sistemes ecològics. «Aquests treballs —explica el professor Ribera— ajuden a millorar el coneixement científic sobre els ecosistemes naturals i aporten noves perspectives per resoldre problemàtiques relacionades amb l’ecologia, la gestió, la biologia de la conservació i l’impacte d’espècies foranes en les poblacions locals».♦
———————————-
Imatge 1: Enric Planas i Carles Ribera, experts del Departament de Biologia Animal i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).
Imatge 2 : Són petites aranyes de color marró, d’hàbits nocturns, cos d’aspecte piriforme, i tres parells d’ulls disposats en forma de triangle.