La ‘Declaració de Poblet’ aposta per adequar el mercat de treball a la vida laboral que esperen els universitaris / ACUP

 “Els nostres estudiants desitgen treballar en allò que ha estat la seva elecció dins la via universitària, amb un salari adequat a la seva qualificació, i en un treball de llarga durada i de qualitat”. És la definició de Roberto Fernández, president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP) del que hauria de ser el mercat de treball del futur. L’entitat ha celebrat al monestir de Poblet (Conca de Barberà) les II Jornades Catalunya Futura, en què una cinquantena de representants d’universitats, empreses i institucions del país han dialogat sobre el mercat de treball i el capital humà. Les conclusions s’han recollit en una quinzena de punts en l’anomenada ‘Declaració de Poblet’.

 En el marc de la segona edició de les Jornades Catalunya Futura, que han organitzat la Plataforma Coneixement Territori i Ocupació i l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), els dies 9 i 10 de maig, al Monestir de Poblet, i que enguany s’han centrat en ‘El mercat de treball i el capital humà’, s’han recollit les següents conclusions:

Declaració de Poblet sobre el mercat de treball i el capital humà

 El mes de març de l’any 2013 naixia la Plataforma Coneixement, Territori i Innovació (Plataforma CTI), una iniciativa impulsada per l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), Foment del Treball Nacional, PIMEC, la Fundació la Caixa, i un grup d’empreses i institucions del país. La seva finalitat principal és impulsar el desenvolupament social i econòmic de Catalunya a partir de l’estreta i permanent col·laboració entre les universitats, les empreses i les institucions del país, amb una visió estratègica de llarg termini.

 En aquest marc, la primera activitat de la Plataforma CTI va ser la celebració de les I Jornades Catalunya Futura al Monestir de Poblet, on es va fer pública la Declaració de Poblet que assumeix que una economia basada en el coneixement i la innovació s’ha de sustentar en una relació propera i col·laborativa entre empreses, universitats, centres de recerca i tecnològics, administracions i la societat de la que formen part, i estableix com a principal compromís el fomentar activament una estratègia de competitivitat, progrés social i econòmic que creï llocs de treball a Catalunya, que es basi intensament en el coneixement i la innovació.

 Les II Jornades Catalunya Futura, celebrades al Monestir de Poblet els dies 9 i 10 de maig de 2014, han centrat la seva atenció en el mercat de treball i el capital humà a Catalunya, a partir del treball conjunt de prop de cinquanta representants de les universitats i d’un seguit d’empreses i institucions del país. El diagnòstic compartit ens parla d’una realitat econòmica i social complexa, fruit d’una estructura econòmica històrica que s’ha vist agreujada per la crisi actual, amb una proporció excessiva de mercat de treball de baixa qualificació i assentada en sectors econòmics d’escàs valor afegit i innovació. D’un sistema educatiu que, malgrat els avenços més que evidents de les darreres quatre dècades, mostra desajustos significatius en algunes etapes i components. D’uns nivells d’atur insostenibles, de forma especial i dramàtica pel que fa als joves sense titulació universitària. D’una creixent desigualtat en la distribució de la renda i d’un creixement alarmant dels nivells de pobresa. Tot plegat, en un context econòmic de creixent globalització i de terciarització de l’economia i del mercat de treball. Això ens condueix a afirmar amb rotunditat que la societat catalana ha de basar el seu dinamisme, la seva cohesió i el seu progrés i competitivitat en un sector productiu que generi llocs de treball qualificats. I, per tant, apostar pel creixement, la internacionalització i la innovació de les empreses existents, i per impulsar noves empreses basades en la innovació.

 Per això, la Plataforma CTI treballarà en estreta col·laboració amb tots els agents del país per a fer efectius els següents objectius:

1. Transitar cap a un model productiu que es fonamenti en una economia intensiva en coneixement innovadora i internacionalitzada. Per fer-ho cal incentivar una estructura productiva que basi la seva competitivitat en la creació de llocs de treball qualificats.

2. Garantir l’accés equitatiu a l’educació per a la cohesió social i un aprofitament òptim del talent.

3. Activar programes formatius específics que permetin l’evolució de la població activa amb baixos nivells de formació cap a nivells intermedis (batxillerat o cicle de formació de grau mitjà). Aquests programes són especialment necessaris atesa la reconversió d sectors com la construcció.

4. Facilitar la creació de noves empreses i la consolidació i el creixement de les PIMES ja existents.

5. Prestigiar en tots els nivells formatius el paper de l’empresa com a instrument de cohesió social i creació de riquesa.

6. Dissenyar i executar polítiques públiques estretament interrelacionades entre formació, mercat de treball, sistema productiu i polítiques actives d’ocupació, la qual cosa requereix de majors graus de col·laboració entre els diversos nivells de govern i la seva coordinació amb els agents del sistema d’innovació.

7. Potenciar la formació professional i incrementar la seva interrelació amb la formació universitària, afavorir mesures orientades a certificar habilitats i competències per reconèixer la pràctica professional i facilitar la integració laboral i la promoció professional de les persones joves.

8. Impulsar decididament la contractació de graduats, enginyers i doctors per part del teixit productiu com a factor clau per a la transformació i incorporació del coneixement en l’activitat econòmica.

9. Fomentar la formació al llarg de la vida i l’actualització permanent per a millorar les competències bàsiques i esperonar en totes les etapes educatives la formació en habilitats transversals, per a treballadors i empresaris.

10. Millorar els serveis d’ocupació i d’intermediació laboral, incrementant els recursos i facilitant serveis d’informació i atenció adreçats a la població jove que en garanteixin un seguiment així com potenciar la integració dels diferents observatoris permanents de l’ocupació que permetin agregar informació i dades.

11. Generar accions per fomentar i afavorir la iniciativa empresarial i l’esperit emprenedor dels joves i la creativitat. Especialment d’interès aquelles de caràcter integral que combinen la formació lligada a sectors en creixement amb suports econòmics; sistemes d’assessorament i acompanyament per desenvolupar projectes empresarials entre els universitaris; facilitar accés a capital i fonts de finançament i oferta d’espais de treball.

12. Invertir en les persones a través de les mesures per reforçar les seves competències i capacitats i per permetre-les participar plenament al món del treball i a la societat. Les àrees prioritàries són l’educació, els serveis de llars d’infants de qualitat, els serveis de salut, la formació, l’ajut a la cerca de feina i reinserció.

13. Impulsar una millor alineació, coherència i seguiment de les actuacions adoptades pel creixement de la productivitat, de l’ocupació i dels salaris que sorgeixen de l’administració i del diàleg social.

14. Fomentar decididament els programes de formació en alternança o duals i els programes de doctorats industrials, cercant la màxima col·laboració entre empreses i institucions acadèmiques.

15. Potenciar el prestigi i reconeixement de les universitats catalanes a nivell internacional, com a factor implícit de la valorització de la formació dels estudiants i titulats del nostre país i com a font d’atracció de talent.

16. Promoure la inversió privada en R+D+i fins assolir l’objectiu del 2% del PIB i en aquesta línia potenciar les estructures de transferència de coneixement del país en el marc favorable de l’Estratègia 2020 i el RIS3.

 Per tot això, proposem mesurar com a indicador clau l’evolució de l’estructura formativa de la població ocupada, per tal que s’apropi a un model 20-50-30 [20%  primària,  50%   secundària  i 30% terciària] l’estàndard centre-europeu.♦

 Monestir de Poblet, 10 de maig de 2014