La UPV presenta el Pla estratègic per a l’àrea centre-sud de la serra Calderona
La UPV presenta el Pla estratègic per a l’àrea centre-sud de la serra Calderona, fruit del conveni amb Serra, Nàquera, Olocau, Marines i Gàtova
La Universitat Politècnica de València (UPV) ha presentat el Pla territorial estratègic per a l’àrea centre-sud de la serra Calderona, una obra realitzada en el marc del conveni subscrit al seu moment entre la UPV i els ajuntaments dels cinc municipis que integren la zona (Serra, Nàquera, Olocau, Marines i Gàtova), i que planteja un pla territorial estratègic l’objectiu del qual és facilitar -des de la perspectiva mediambiental, cultural, econòmica, infraestructural, paisatgística i social- el planejament harmonitzat i el desenvolupament sostenible del citat territori.
Realitzat per un prestigiós equip multidisciplinari sota la direcció del professor Juan José Galán, el pla recull en 684 pàgines les fortaleses i febleses de l’enclavament, i planteja deu plans sectorials amb l’objectiu d’aprofitar les primeres i pal·liar les segones: ordenació territorial i paisatge, forestal, cinegètic, agrícola, ordenació urbana, patrimoni cultural, turístic i ús públic, desenvolupament socioeconòmic i sostenibilitat, governança i participació pública.
L’acte ha comptat amb l’assistència del rector de la UPV, Francisco Mora; el director general d’Avaluació Ambiental i Territorial de la Generalitat Valenciana, Juan Giner; el professor Galà i els alcaldes dels cinc municipis: Javier Arnal (Serra), Damián Ibáñez (Nàquera), Antonio Ropero (Olocau), María Dolores Cerdá (Marines) i Leopoldo Romero (Gàtova).
En la seua intervenció, el rector ha volgut subratllar que aquest pla “és el resultat d’una exhaustiva recerca acadèmica. Hi han pres part alumnes de diferents disciplines -enginyeria agronòmica i forestal, enginyeria civil, arquitectura.- i això el converteix no sols en un document tremendament exhaustiu, sinó també en un instrument molt complet des de múltiples perspectives”.
Entre altres diagnòstics, l’estudi revela l’escassa coherència dels recorreguts forestals i la desconnexió amb els nuclis urbans; la dependència quasi exclusiva del vehicle privat per a qualsevol trajecte que es realitze a la zona; el gran desconeixement del patrimoni cultural de la zona que, amb motiu de l’estudi, s’ha inventariat; la difícil relació entre els cinc nuclis urbans i les urbanitzacions que hi ha; la insuficient iniciativa empresarial; la vulnerabilitat de les economies locals, i l’acusat endeutament dels ajuntaments.
D’altra banda, el treball també destaca les fortaleses de l’àrea, que engloba més de 200 km2: el bon ús combinat de pistes i tallafocs, que ajuden enormement en la lluita contra incendis; la qualitat dels serveis i equipaments dels nuclis urbans; la bona connexió viària; l’alt valor del paisatge; la forta afluència de visitants, tant estacionals com puntuals, i un llarg etcètera d’elements positius a tenir en compte.
El pla no es deté en la teoria, sinó que proposa diverses línies pràctiques d’actuació, com ara delimitar els creixements urbans per a millorar la relació entre el medi forestal, l’agrícola i l’urbà; analitzar els possibles aprofitaments econòmics del medi forestal, que, a més, poden suposar una font d’ocupacions; explorar nous cultius més rendibles que els tradicionals cítrics i reorientar la producció cap a mercats especialitzats; incorporar en els municipis tipologies d’edificació més sostenibles, etc.
Quant als projectes pilot, el pla va més lluny i planteja la possibilitat de crear, per exemple, un banc de terres i un altre d’espais urbans (habitatges, solars i espais públics), o constituir una empresa per al turisme actiu i sostenible en el medi natural.
Per a coordinar totes aquestes actuacions, el llibre suggereix la creació d’una oficina gestora intermunicipal, que done suport i cobertura al procés de cooperació obert amb l’engegada d’aquest pla estratègic. En paraules de Juan José Galán: “aquest document, que no és vinculant, sinó més aviat consultiu, és el full de ruta per als pròxims anys”.♦
