Amores Grup de Percussió estrena hui en “Serenates” l’òpera ‘El mal vino’ / UV
Amores grup de percussió tanca hui dilluns, 7 de juliol, el cicle Serenates al Claustre de la Universitat de València amb l’estrena mundial de l’òpera de butxaca ‘El mal vino’, de J.S. Chapi i llibret de Paco Zarzoso, una composició que és un encàrrec de CulturArts dins de la col•laboració d’aquest organisme en la celebració del 25 aniversari del Grup Amores que se celebra enguany.
El concert és gratuït, a partir de les 22:30 hores (amb invitació que cal arreplegar des d’una hora abans de la celebració del concert en la consergeria de l’edifici fins a completar l’aforament).
‘El mal vino’ és una opereta tragicòmica per a percussió i veu en la intervindran les cantants María García Macía i Lucca Espinosa i el cantaor Miquel Gil. Els músics seran Pau Ballester, Ángel García i J.S. Chapi, d’Amores. L’electrònica estarà a càrrec de Miguel Ángel Berbis.
Aquesta òpera, dirigida per la seua llibretista Paco Zarzoso, és una tragicomèdia musical que pretén trencar amb el concepte tradicional de l’òpera i unir veus líriques amb veus d’altres estils amb els valors que han guiat la trajectòria d’Amores, tals com la connexió de la recopilació amb la innovació, el vessant formatiu, de cerca i educativa, la modernitat i la ruptura de conceptes tradicionals i la unió de diversos esforços.
‘El mal vino’ és una tragicomèdia musical cantada per tres intèrprets, un home i dues dones. Un pare de seixanta anys i les seues dues filles, un baix, una soprano i una mezzosoprano, tres registres de l’escala humana per a cantar al mal vi en una doble accepció, el mal com a referència a un mal o tragèdia que ha de venir i com una mala borratxera, com una embriaguesa autodestructiva.
Respecte a la música, aquesta tracta d’assemblar les veus líriques amb la veu popular, tot açò sota un suport ancestral rítmic i harmònic, ric en colors i textures representades per diferents instruments de la família de la percussió i els efectes produïts per l’electrònica. Conjugant tradició i avantguarda, la manera d’abordar la música és un mestissatge de corrents paral·lels que reuneix registres variats, complexitat en els ritmes, desplegament de cadències harmòniques, així com la presència de la improvisació i les consonàncies mediterrànies.♦
