Un estudi amb participació de la UdG demostra que les teràpies diana milloren la supervivència de dels pacients amb càncer a la sang
L’estudi, el més important d’aquestes característiques que s’ha fet mai a Europa, ha estat publicat per la prestigiosa revista científica The Lancet Oncology. L’investigador del grup de recerca en Estadística, Econometria i Salut (GRECS) i professor de la Facultat d’Infermeria de la UdG, Rafael Marcos-Gragera, és un dels autors de l’article.
La prestigiosa revista científica The Lancet Oncology ha publicat l’article “Survival for haematological malignancies in Europe between 1997 and 2008 by region and age: results of EUROCARE-5, a population-based study”, un estudi que demostra que les teràpies diana que s’han introduït durant la darrera dècada per tractar neoplàsies hematològiques allarguen la supervivència dels pacients. Aquesta recerca està signada per Rafael Marcos-Gragera, investigador del grup de recerca en Estadística, Econometria i Salut (GRECS) i professor de la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Girona. Marcos-Gragera ha signat aquesta recerca conjuntament amb la seva col·lega de l’Institut Català d’Oncologia de Girona i de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdibGi), Gemma Osca-Gelis.
L’estudi ha analitzat 560.400 casos de neoplàsies hematològiques registrades entre 1997 i 2008 a vint estats d’Europa diferents, essent l’estudi de supervivència en població adulta més important que s’ha fet mai a Europa. A principis d’aquest mil·lenni, es van començar a introduir uns nous tipus de tractaments, anomenats teràpies diana, dirigides directament a actuar sobre les cèl·lules cancerígenes, evitant així danys a cèl·lules no tumorals. Els tractaments utilitzats fins al moment són bàsicament l’imatinib per a la leucèmia mieloide crònica i el rituximab pels limfomes no Hodgkin. Els estudis realitzats per l’equip d’investigació constaten una millora de la supervivència al cap de 5 anys en pacients que han rebut aquest tipus de fàrmac durant el període d’estudi així com millora en les tècniques transplantaments de moll d’os. Així mateix, posen en evidència que continua havent-hi diferències de supervivència entre països europeus.
Els països que han registrat la millora en la supervivència més destacada durant els anys 1997-2008 han estat a Europa septentrional, central i oriental, tot i que a Europa de l’est (on la supervivència l’any 1997 era la més baixa) continuen tenint menor supervivència per a la majoria de càncers de la sang que en altres llocs, donat que van incorporar-se més tard que la resta d’Europa en l’administració d’aquest tipus de tractaments. On menys ha millorat la supervivència ha estat al sud d’Europa i al Regne Unit.
L’estudi analitza dades de més de 30 registres poblacionals de càncer, cap dels quals de l’Estat espanyol.
Dades gironines
Prenent com a base aquest estudi, a Girona es diagnostiquen aproximadament una mitjana anual de 90 casos de neoplàsies mieloides, dels quals 21 casos son leucèmies mieloides agudes, 30 casos síndromes mielodisplàstiques, 32 casos neoplàsies mieloproliferatives i 4 casos de síndromes mielodisplàstiques/neoplàsies mieloproliferatives. En els últims 15 anys s’ha pogut constatar un augment de la incidència per totes neoplàsies mieloides excepte per a la leucèmia mieloide aguda, que es manté constant.
Analitzant la supervivència d’aquests pacients s’ha detectat un augment de la supervivència pel conjunt de neoplàsies mieloides, especialment en pacients més joves. Aquest increment de supervivència en pacients joves és degut a la millora en els resultats del transplantament al·logènic de progenitors hematopoètics, tant pel que fa a la millor estratificació dels pacients en grups de risc, una major disponibilitat de donants, la millora en la selecció de donants (resultat de l’avenç en les tècniques moleculars de tipatge HLA), el desenvolupament de transplantament que augmenten la proporció de malalts que se’n poden beneficiar i la millora dels resultats del procediment tant per l’aprenentatge dels equips que el realitzen com per la major disponibilitat de tractaments de suport.
De la mateixa manera que a Europa, a Girona s’evidencia l’impacte favorable de la introducció d’inhibidors de tirosin-quinases (essencialment, imatinib) en l’esperança de vida de malalts diagnosticats amb leucèmia mieloide crònica. Segons els resultats obtinguts a Girona, la supervivència de pacients amb leucèmia mieloide crònica a 5 anys ha passat de ser 43.5% en casos no tractats (diagnosticats majoritàriament abans del 2002) versus 78.1% en els casos tractats amb imatinib. ♦
