Demostren amb el Sincrotró Alba l’eficiència d’un nou fàrmac contra la malària
Investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) de Catalunya, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Glasgow han demostrat amb la llum del Sincrotró Alba l’eficiència del nou fàrmac CD27 contra la malària, uns resultats que han estat publicats a la revista ‘Acta Crystallografica D’.
A partir de l’estudi de la imatge en 3D de l’estructura cristal·lina d’un complex d’ADN i aquest medicament, el grup internacional de científics, liderat per Lourdes Campos del departament d’Enginyeria Química de la UPC, han demostrat que pot ser una “opció en el tractament contra la malària”, ha informat aquest dilluns la UPC en un comunicat.
El fàrmac, que és un compost sintentitzat per investigadors de l’Institut de Química Mèdica (IQM-CSIC), està “químicament relacionat amb les diamides –molècules de dues amides–” i s’ha utilitzat amb èxit contra altres paràsits similars del gènere ‘Trypanosoma’, que a Àfrica produeix la malaltia del somni i a Amèrica del Sud, la de Chagas.
Els resultats, que han estat validats i dipositats al Protein Data Bank, mostren que el fàrmac CD27, que està lliure de patent per permetre la seva futura lliure comercialització, cobreix completament l’esquerda menor d’una zona de l’ADN, i evita així el desenvolupament normal del paràsit i provoca la seva mort.
La investigació permet una “millor comprensió” d’aquesta família de compostos i pot contribuir significativament al desenvolupament de nous fàrmacs més efectius contra la malària, una malaltia que causa més d’un milió de morts a l’any.
Els investigadors han analitzat els vidres del complex del fàrmac amb l’ADN utilitzant raigs X en la línia de difracció de macromolècules Xaloc del Sincrotró Alba, de manera que els llamps projecten imatges amb senyals de punts que permeten determinar l’estructura tridimensional de la molècula després d’una anàlisi matemàtica.
Una vegada es disposa de la imatge en 3D, els científics han identificat els detalls de l’estructura del fàrmac, el que els ha permès reconèixer regions d’ADN cobrint l’esquerda menor d’ADN, el que evita el desenvolupament normal del paràsit i facilita un disseny racionalitzat de nous fàrmacs tenint en compte les interaccions moleculars.♦
