La morfologia de la mà humana actual ja estava definida fa 1,3 milions d’anys
Així ho demostra l’estudi d’una falange humana descoberta a la Sima del Elefante d’Atapuerca el 2008 que publica ara el Journal Human Evolution.
Les característiques que s’observen en ella corroboren que aquells homínids ja tenien capacitat per elaborar i utilitzar eines de forma complexa.
Aquest fòssil humà, juntament amb la mandíbula trobada en el mateix jaciment i la dent d’Orce, és un dels més antics d’Europa.
L’Equipo de Investigación de Atapuerca (EIA) acaba de publicar a la revista “Journal of Human Evolution”, un estudi basat en l’anàlisi d’una falange humana trobada el 2008 a la Sima del Elefante, a Atapuerca (Burgos), de 1,3 milions d’anys d’antiguitat, amb la qual es demostra que la morfologia de les nostres mans estava ja definida en aquells temps.
El signant principal de l’article és Carlos Lorenzo, investigador de l’IPHES (Institut Català dePaleoecologia Humana i Evolució Social) i de la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona), que ha encapçalat el treball juntament amb Adrián Pablos, investigador postdoctoral de la Universitat de Burgos (UBU) i del Centre Nacional d’Investigació sobre l’Evolució Humana (CENIEH), en col•laboració amb altres científics d’aquestes institucions i del Centro Mixto UCM-ISCIII de Evolución y Comportamiento Humanos. Per part de l’IPHES-URV, a més de Lorenzo són autors Rosa Huguet, Josep Vallverdú i Eudald Carbonell.
Aquesta és la falange humana descoberta el 2008 i que ara ha estat objecte d’un nou estudi – IPHES |
El fòssil analitzat, identificat científicament com ATE9-2, consisteix en la primera (proximal) falange del cinquè dit de la mà esquerra d’un individu adult, que va ser trobat en el mateix nivell que la mandíbula publicada a la revista Nature com l’homínid més antic d’Europa, de 1,2-1,3 milions d’anys.
Les comparacions que s’han establert amb l’escàs registre fòssil mundial per aquesta part anatòmica, i amb dues mostres d’humans moderns, indiquen que el fòssil ATE9-2 no difereix en gran mesura ni d’aquests ni dels neandertals, pel que fa a la seva morfologia es refereix. “És a dir, que la falange, i per tant la mà, ha canviat poc en la seva morfologia des de fa 1,3 milions d’anys fins a l’actualitat”, explica Carlos Lorenzo.
“Les úniques diferències observades -prossegueix- tenen a veure amb la robustesa del fòssil, cosa que comparteix amb els neandertals i els homínids de la Sima de los Huesos. Aquesta robustesa, o amplada de l’articulació distal, sembla un caràcter primitiu que ja es detecta en d’altres parts esquelètiques i en homínids més antics. El que confirma el fet que l’Homo sapiens es diferencia d’altres espècies fòssils en la seva gracilitat corporal”.
Fins a l’aparició d’aquesta falange, no hi ha registre fòssil del gènere Homo per a aquest element anatòmic més antic que els neandertals i els homínids de la Sima de los Huesos. Només hi ha restes de falanges proximals de mà del cinquè dit de Australopithecus, i algunes restes fragmentaris dels quals no se sap si pertanyen al gènere Homo oAustralopithecus.
“Les falanges dels Australopithecus són corbades, fet que alguns investigadors han relacionat amb la seva dificultat o impossibilitat a l’hora de realitzar i utilitzar eines de pedra”, puntualitza Carlos Lorenzo. “El fòssil de la Sima del Elefante és tan recte com els humans moderns”. No obstant això, “la manera de fabricar eines -continua- ha canviat molt des de fa 1,3 milions d’anys”. Aquest fet ha portat als investigadors a concloure que les falanges (i per tant, la mà) dels homínids ja tenia totes les característiques morfològiques per fer eines de pedra molt avançades fa almenys 1,3 milions d’anys.♦
Referència bibliogràfica: Lorenzo, C., et al., “Early Pleistocene human hand phalanx from the Sima del Elefante (ET) cavesite in Serra d’Atapuerca (Spain) “, Journal of Human Evolution (2014)