Un estudi de la Universitat d’Alacant confirma que el tractament no controlat dels residus electrònics produeix efectes cancerígens
Un estudi realitzat pel grup de recerca Residus, piròlisi i combustió confirma que la major part dels residus d’aparells elèctrics i electrònics no són tractats com cal. En aquest sentit, una vegada reutilitzats i reciclats en plantes de tractament, els aparells electrònics passen a sistemes tèrmics (incineradores, cimenteres, ceràmiques) on els contaminants presents poden ser destruïts en condicions controlades. Des del grup de recerca apunten que “Desgraciadament la major part d’aquests residus no són tractats de forma adequada i estan sent traslladats a països del Tercer Món, on són cremats sense cap control, cosa que produeix contaminants bromats, compostos que té efectes cancerígens. Una altra petita part d’aquestes restes electròniques arriben als abocadors controlats del nostre país, amb el perill que comporta l’emissió de substàncies cancerígenes provocades per combustions espontànies”.
Aquesta recerca forma part de la tesi doctoral Descomposició tèrmica de residus d’aparells elèctrics i electrònics: estudi cinètic i formació de contaminants, defensada per Nuria Ortuño, del Departament d’Enginyeria Química de la Universitat d’Alacant, i dirigida pels professors Juan A. Conesa i Julia Moltó. El seu principal objectiu és analitzar l’efecte que té la presència de metalls durant el tractament dels residus esmentats. “Durant els quatre anys d’estudi, hem observat que la quantitat de contaminants bromats augmenta espectacularment en presència de metalls i quan les condicions són de poca temperatura i poca presència d’oxigen, punts que són molt controlats en els sistemes de tractament tèrmic”, detallen.
Contaminació derivada de l’ús
D’altra banda, Nuria Ortuño ha emprat diverses substàncies presents en aparells electrònics, circuits impresos de mòbils usats i carcasses de televisors, per a investigar la possibilitat de producció de contaminants bromats durant el seu tractament i fins i tot durant la vida útil del producte.
Quant a l’emissió de contaminants durant l’ús dels televisors pel sobreescalfament a què sovint estan sotmesos aquests equips, la doctoranda ha fet un estudi escalfant una carcassa feta de poliestirè d’alt impacte, material comú en aquests aparells, fins a 250 ºC. “A temperatures inferiors a 100º C, les que hi ha a casa, no hi ha grans problemes de contaminació. El problema ve amb les temperatures dels processos de fabricació o reciclatge”, afirma Juan A. Conesa, director de la tesi .
Procés de reciclatge
Segons els responsables d’aquest estudi, els residus electrònics habitualment es dipositen als punts nets de cada ciutat o comarca, des d’on es porten a recicladors autoritzats per a descontaminar-los i separar-los per tipus (plàstics, metalls, etc.). Després seran reciclats. Durant aquest procés hi ha materials que actualment no es poden reciclar i, per tant, també són susceptibles de produir efectes nocius. Les últimes dades, obtinguts en 2012, apunten que a Europa es van generar 9.9 milions de tones de residus d’aparells elèctrics i electrònics; només a Espanya se’n van generar a 800.000, cosa que equival a 18 kg per habitant.♦
