Quan la física i la matemàtica parlen de les llengües (i de la seua vitalitat futura)” / Universitat de València
L’estudi alerta que, si es mantenen les actuals actuacions en matèria de política lingüística, el percentatge de valencianoparlants serà inferior al 10% l’any 2050.
La dinàmica de la competició que s’estableix entre l’ús de les llengües en una societat multilingüe com la valenciana, amb una simulació feta des de models de la física amb aparell matemàtic, és l’inusual mètode d’estudi d’un fet social del qual la nostra societat ha parlat molt –i, en canvi, ha mesurat ben poc. Ara, Clara Miralles Vila, una estudiant de física que ha realitzat un treball de fi de grau dirigit pel professor Manel Perucho, ha superat tant el discurs benèvol sobre el futur daurat del valencià com aquell que ens alerta d’una desaparició pròxima, si no es capgiren les polítiques públiques. Miralles ha elaborat una descripció i una projecció quantitatives fonamentades en models científics que ella mateixa ha afinat per a aquest objecte d’estudi, que ha basat en les dades que aporten les enquestes del Servici d’Investigació i Estudis Sociolingüístics (SIES) de la Generalitat Valenciana i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
En la seua anàlisi, Miralles ha emprat dos estudis matemàtics per a descriure la situació sociolingüística i de competència entre el valencià i el castellà al nostre territori. El primer, el model d’Abrams-Strogatz, pren en consideració un sistema format per dues llengües en competició: el valencià i el castellà en el nostre cas.
Aquest model postula que el nombre de parlants de cada llengua està també determinat per un paràmetre que reflecteix l’atractiu d’aquesta, és a dir, les oportunitats socials o econòmiques que ofereix als seus parlants. En aquest model l’equació ens descriu que, en funció d’aquest desigual atractiu, una llengua desapareix sota la preponderància de l’altra.
El segon model, el de J. Mira i A. Paredes, és una versió millorada de l’anterior, ja que supera els dos blocs lingüístics i incorpora un tercer grup de parlants: els bilingües. A més, prediu que el bilingüisme es mantindrà en funció del grau de semblança entre les dues llengües que competeixen i que el transvasament d’un parlant d’una llengua cap a l’altra sol passar per l’estat intermedi, el del bilingüisme, i aquest estat serà més estable com més semblants siguen ambdues llengües.
“Les dades tractades al treball mostren una clara tendència decreixent en l’ús del valencià, tendència que, segons les aproximacions del model, conduiria a la seua minorització i possible desaparició. Tot i que qualsevol model és una simplificació de la realitat, aquests poden ser de gran utilitat a l’hora de predir situacions futures a les quals es pot arribar si no es canvien els patrons vigents i es prenen mesures polítiques i socials adients per tal de reconduir la situació”, explica Clara Miralles.
Entre els resultats que extrau aquesta investigació, hi trobem la importància de paràmetres com l’estatus social i la semblança de les llengües, i el model Mira-Paredes “prediu que una de les dues llengües acaba desapareixent, en el nostre cas, el valencià, i que el grup de bilingües no és estable i, per tant, també desapareixerà”, afirma Miralles en la seua investigació.
Per al sociolingüista i consultor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Ernest Querol, “Clara Miralles, dirigida pel professor Manel Perucho, ha tingut la traça d’harmonitzar la matemàtica, la física i la sociologia del llenguatge en el seu treball de fi de grau. I també l’esme de trobar el punt just entre la simplicitat i la complexitat, sense fer aquesta darrera massa senzilla, que és el que li havia passat al model molt conegut d’Abrams i Strogatz. Hi ha hagut d’afegir complexitat perquè aquests autors no consideraven les persones que parlen dues llengües. Miralles descriu bé la realitat sociolingüística, fet que li permet fer prospectiva i alertar que per a evitar la davallada del valencià cal implementar polítiques decidides de suport.”
Segons les fonts consultades, actualment coexisteixen prop de 6.000 llengües al nostre planeta, de les quals un 4% són parlades pel 96% de la població, mentre que el 25% tenen menys de 1.000 parlants. Les previsions més optimistes diuen que al final de segle la meitat de les llengües desapareixeran, però les més pessimistes prediuen que desapareixeran el 90% de les llengües actuals. Miralles conclou en el seu treball que queda patent que si es manté la tendència segons el model d’Abrams-Strogatz durant els pròxims anys, l’any 2050 el percentatge de valencianoparlants serà inferior al 10%.
Rafael Castelló, director del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, ha declarat en referència al treball de Miralles: “És summament interessant comprovar com la situació social del valencià preocupa i planteja preguntes a investigadors i investigadores de qualsevol disciplina: evidencia la preocupació social existent al País Valencià, donades les polítiques aplicades pels successius governs autonòmics. Els resultats obtinguts, a més a més, ens reafirmen en la necessitat de mantenir polítiques conscients i fermes que puguen redirigir l’evolució que podrien seguir els esdeveniments si no ens comprometem col•lectivament. Aquesta investigació demostra que si deixem els usos de la nostra llengua a l’albir de les eleccions individuals, segons les regles de mercat, el futur serà més aviat curt i que, per tant, es requereix el compromís col•lectiu. En aquest sentit, la Universitat de València, amb la seua política lingüística, vol assumir aquest compromís davant la societat valenciana”.
Finalment, Clara Miralles, graduada en Física per la Universitat de València, vol remarcar també la necessitat que existisca una col•laboració entre els sociolingüistes i els físics i matemàtics per tal d’afinar els models respecte a la realitat social i reflexionar sobre el significat dels resultats.♦