Diferències importants en les taxes i les beques per a estudiants a tot Europa

Segons l’informe que avui publica la xarxa Eurydice de la Comissió Europea, continua havent-hi moltes diferències a Europa pel que fa a l’import de les taxes acadèmiques, de les beques i dels préstecs concebuts per als estudiants. Segons aquest informe, que examina les taxes acadèmiques de trenta-tres països europeus, els sistemes de taxes s’han mantingut relativament estables a tot el continent malgrat algunes excepcions notables: Alemanya, per exemple, és l’únic país que ha suprimit recentment les taxes acadèmiques malgrat haver-les introduït el 2007.

Enguany Estònia també ha canviat radicalment el seu sistema de finançament, que a partir d’ara vincula les taxes al rendiment dels estudiants: només es cobren les taxes als estudiants que no segueixen un bon ritme en els seus estudis, és a dir, aquells que no aconsegueixen el nombre de crèdits que se’ls hi demana cada any. A la República Txeca, Espanya, Croàcia, Hongria, Àustria, Polònia i Eslovàquia també es vincula el cobrament de les taxes acadèmiques al rendiment dels estudiants.

Actualment, arran de la profunda reforma del sistema d’ensenyament superior que es va fer el 2012, les taxes acadèmiques més cares d’Europa són les del Regne Unit (Anglaterra): les taxes no es paguen immediatament, sinó només un cop s’han graduat els estudiants i els seus ingressos superen un llindar prefixat, un model que és únic a Europa. A Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Hongria, Països Baixos i Eslovènia es paguen per endavant unes taxes relativament altes.

«Europa necessita de forma desesperada millorar l’accés dels nostres joves a l’educació superior. No només millorarien així les seves possibilitats de trobar una bona feina, sinó que també es donaria una bona empenta a les nostres economies, que tant necessitades estan de la innovació i de la creativitat que hi aportarien els graduats més bons. Sempre que els Estats membres decideixen implantar un sistema de taxes acadèmiques, cal que també disposin d’un sistema de beques per garantir la igualtat d’accés a l’ensenyament superior i, especialment, el d’estudiants procedents d’entorns més desfavorits», ha declarat avui la comissària europea d’Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Androulla Vassiliou.

L’informe que avui publiquem, que porta el títol anglès de National student fee and support systems in European Higher Education 2014/2015 (Sistemes nacionals de beques i taxes acadèmiques a l’educació superior europea 2014-2015), posa de manifest les grans diferències que hi ha en el nombre d’estudiants que paguen taxes acadèmiques per estudiar a centres d’ensenyament superior finançats amb fons públics. Hi ha un nombre molt important de països que no cobren cap mena de taxa: Xipre, Dinamarca, Alemanya, Grècia, Malta, Finlàndia, Suècia, Regne unit (Escòcia), Noruega i Turquia. A l’altra punta, trobem nou països on els estudiants de grau sí que paguen taxes acadèmiques: la República Txeca, els Països Baixos, Portugal, Eslovàquia, el Regne Unit (Anglaterra, País de Gal·les i Irlanda del Nord), Islàndia i Liechtenstein.

Cal dir que la majoria dels països europeus són minoria els alumnes que reben una beca. Només hi ha nou països on reben beques tots els estudiants (Xipre, Dinamarca, Malta i Finlàndia) o bé la majoria d’ells (Luxemburg, Països Baixos, Regne Unit (Escòcia), Suècia i Noruega). Islàndia és l’únic país que no concedeix cap mena de beca tot i que actualment se n’hi està parlant.

Hi ha trenta-cinc sistemes educatius a Europa (i algun país, com ara Bèlgica o el Regne Unit, amb més d’un) que atorguen beques en funció de les necessitats financeres d’una part o de la totalitat dels estudiants (Dinamarca, Finlàndia i Suècia atorguen beques a tots els estudiants a temps complert a condició que compleixin un seguit de requisits relacionats amb la seva rendibilitat en els estudis); d’altra banda, n’hi ha vint-i-tres que atorguen beques en funció del mèrit o del rendiment acadèmic. Gairebé tots aquests sistemes combinen beques en funció de les necessitats i beques en funció dels mèrits.

A gairebé la meitat dels països que s’han analitzat hi ha la possibilitat que els estudiants contractin un préstec subvencionat amb fons públics. D’altra banda, a gairebé l’altra meitat de països hi ha ajuts que depenen de les circumstàncies familiars i no són concedits directament als estudiants, sinó que s’atorguen beneficis fiscals o subsidis a les famílies.

Aquest informe anual de la xarxa Eurydice inclou una comparativa dels sistemes d’ajuts i taxes acadèmiques (beques i préstecs) dels trenta-tres països europeus estudiats: Estats membres de la UE, Islàndia, Liechtenstein, Noruega, Montenegro i Turquia.

També inclou el dit informe dades sobre cadascun dels països i, concretament, sobre els elements següents:

• les taxes acadèmiques que cal pagar en funció del cicle (grau o màster) o de l’any acadèmic (tant per part dels estudiants a temps complert, com per part dels estudiants a temps parcial); també si els estudiants estrangers paguen unes taxes diferents de les que paguen els estudiants nacionals o els estudiants de la UE; les taxes acadèmiques inclouen tots els costos, és a saber, la matrícula i els diplomes o títols.
• la concessió de beques en funció de les necessitats o dels mèrits.
• la concessió de préstecs (si existeix a nivell nacional un sistema de préstecs per als estudiants, només el 5 % aconsegueixen un préstec), beneficis fiscals o subsidis per als pares.
• una breu descripció de les reformes dels sistemes de beques i ajuts que s’estan plantejant els governs.

Un altre informe publicat el mes de juny per la Comissió Europea (IP/14/709) demostra que, en general, la introducció de taxes acadèmiques fa augmentar els recursos que es dediquen a l’educació superior tot i que val a dir que no sempre s’inverteixen aquests nous recursos en una millora de l’ensenyament, com ara la publicació de més places de docents.

Aquest altre informe també posa de manifest que, en general, la implantació de taxes acadèmiques no té cap incidència negativa en el nombre de matrícules que es fan a l’ensenyament superior fins i tot entre els estudiants dels grups socioeconòmics més desvalguts, sempre, però, que la magnitud del canvi no sigui espectacular. Tot i així, sembla que l’augment de les taxes sí que fa caure el nombre de matrícules entre els estudiants més grans. Segons aquest altre informe, els ajuts i les beques són, doncs, fonamentals per compensar les conseqüències potencialment negatives que pot tenir la implantació o l’augment de les taxes acadèmiques per als grups socials més vulnerables que vulguin matricular-se a la universitat.

Eurydice

La xarxa Eurydice de la Comissió Europea facilita informació i estudis sobre les polítiques i els sistemes educatius europeus. LaXarxa Eurydice està constituïda per quaranta serveis nacionals ubicats als trenta-sis països que participen en el programa Erasmus+ de la UE: els Estats membres de la UE, Bòsnia i Hercegovina, Islàndia, Liechtenstein, Montenegro, l’antiga República iugoslava de Macedònia, Noruega, Sèrbia i Turquia. La gestió i coordinació d’aquesta xarxa corre a càrrec de l’Agència Executiva en l’àmbit Educatiu, Audiovisual i Cultural de la UE (EACEA), amb seu a Brussel·les, que elabora els estudis i facilita tota mena de recursos en línia.♦

Informe complert en anglès … CLICAR AQUÍ