Avenços a IRBLleida que milloraran la cura del pacient renal
Un equip d’investigadores del grup de Nefrologia Experimental de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) ha descobert el mecanisme molecular responsable de les formes més severes de l’hiperparatiroïdisme secundari en la malaltia renal humana i també el mecanisme molecular més efectiu per contrarestar-lo. A més, la investigació ha conduït a l’obtenció i caracterització d’un model animal de malaltia renal que no desenvolupa hiperparatiroïdisme secundari, de gran interès per a l’estudi del dany renal i vascular no vinculat a l’hiperparatiroïdisme secundari. Tots dos treballs científics han estat publicats recentment online a la revista internacional Nephrology, Dialysis and Transplantation.
L’hiperparatiroïdisme secundari és una complicació habitual dels malalts renals que es caracteritza per un creixement descontrolat de les glàndules paratiroïdals – 4 glàndules petites molt pròximes a la glàndula tiroide – comparable al creixement d’un tumor benigne. Aquest augment de la mida de la glàndula condueix a una sobreproducció d’hormona paratiroïdal en aquests pacients juntament amb altres complicacions a nivell vascular i renal.
Aquesta complicació representa una de les causes principals d’aquesta alta taxa de mortalitat en el malalt renal. El desordre no només provoca la pèrdua de mineral ossi i de calcificacions vasculars causa de l’augment de l’hormona paratiroïdal en sang, sinó que també impedeix que aquests pacients responguin bé al tractament amb la forma hormonal de la vitamina D, que suprimeix tant la producció d’hormona paratiroïdal com el creixement de la glàndula.
La malaltia renal crònica afecta un 11% de la població mundial i la prevenció de la seva progressió és un dels grans desafiaments actuals en nefrologia, ja que el risc de complicacions cardiovasculars i el risc de mort en aquests pacients és de 20 a 30 vegades superior dels individus del mateix sexe i edat però amb funció renal normal.
El primer model de malaltia renal que no desenvolupa HPT secundari
Part d’aquesta investigació ha dut a l’obtenció del primer model de ratolí transgènic que no desenvolupa hiperparatiroïdisme secundari, tot i tenir malaltia renal avançada. Aquest model ofereix a la comunitat científica una oportunitat única per investigar i desenvolupar noves estratègies terapèutiques de protecció renal i vascular que no estiguin emmascarades per l’hiperparatiroïdisme secundari.
En estudis precedents, la Dra. Arcidiacono i la Dra. Dusso ja van demostrar que un augment del factor de creixement TGFalfa i una activació del seu receptor (EGFR), desencadenaven el creixement descontrolat (o hiperplàsia) de la glàndula paratiroide. A més, van detectar una disminució dels nivells del receptor de vitamina D a la glàndula, evitant que aquests pacients no responguin al tractament més comú de l’hiperparatiroïdisme secundari: l’administració de forma hormonal de la vitamina D.
En concret, el receptor de vitamina D actua com el “pany” de la porta d’entrada de la forma hormonal de la vitamina D per entrar dins les cèl·lules de la glàndula paratiroide i impedir la fabricació d’hormona paratiroïdal. Segons indica la Dra. Dusso: “Tot aquest coneixement previ va permetre utilitzar tècniques d’enginyeria genètica per inactivar el receptor EGFR exclusivament en la glàndula paratiroides del ratolí”.
L’èxit d’aquesta estratègia es va corroborar al cap de 3 mesos i mig de la inducció de la malaltia renal en aquests ratolins modificats. Es va veure que la seva glàndula paratiroide no havia augmentat de volum, no havien disminuït els nivells del receptor de vitamina D i, a més, els nivells d’hormona paratiroïdal d’aquests ratolins eren idèntics als del ratolí normal de la mateixa edat.
Un proposta d’estratègia terapèutica fàcil i efectiva per al pacient renal
La segona part del treball es va orientar a la recerca d’una nova aproximació terapèutica que evités l’activació del receptor EGFR en la glàndula paratiroides i així impedir el creixement descontrolat de la glàndula.
Les investigadores d’IRBLleida han descrit el mecanisme molecular que frena el desenvolupament de les formes més severes de l’hiperparatiroïdisme secundari en la malaltia renal humana: la proteïna C/EBPbeta bloqueja la maquinària genètica de la cèl·lula paratiroïdal destinat a fabricar ADAM17, un enzim imprescindible perquè el TGFalfa pugui activar EGFR, i amb això desencadenar les formes severes d’hiperparatiroïdisme secundari.
Si bé actualment hi ha un fàrmac comercial amb activitat anti-EGFR (erlotinib), el seu ús està únicament autoritzat per al tractament de malalts de càncer i no en malalts renals. Per als malalts renals, les dues troballes més importants d’aquest segon estudi han estat: primer, la demostració que el tractament d’animals amb hiperparatiroïdisme secundari sever amb una combinació de vitamina D activa i fàrmacs anti-EGFR millora significativament els resultats que es veuen amb la teràpia anti-EGFR individual; i segon, la identificació d’una estratègia terapèutica sense erlotinib i sense efectes adversos que és tan efectiva com la combinació de la vitamina D activa i la teràpia anti-EGFR. Aquesta segona estratègia sense riscos és el tractament simultani amb vitamina D nutricional i vitamina D activa, que aconsegueix augmentar els nivells de C/EBPbeta en la glàndula paratiroides per inhibir eficaçment tant ADAM17 com el creixement glandular, fins reduir en un 50% els nivells d’hormona paratiroïdal en sang. Aquest tractament no va demostrar cap efecte advers per a aquests animals.
Mentre que el model transgènic ofereix una eina única en investigació en nefrologia per al desenvolupament de noves teràpies més efectives, el segon estudi és de gran rellevància clínica perquè ofereix al nefròleg clínic un nou abordatge simple, immediatament aplicable i sense cap risc per al pacient de millorar els resultats del tractament de l’hiperparatiroïdisme secundari.♦
Fotografia: Investigadores del grup de Nefrologia Experimental de IRBLLEIDA. D’esquerra a dreta: Dra. Adriana Dusso, Dra. Elvira Fernández i Dra. Mª Vittoria Arcidiacono.
