Investigadors de la UB sintetitzen unes molècules que actuen contra el virus de la grip A resistent als fàrmacs
La grip A és una infecció respiratòria aguda i altament contagiosa en animals que també afecta els humans. Investigadors de la UB han sintetitzat unes molècules capaces de bloquejar el virus que provoca la grip A i també algunes de les mutacions que el fan resistent als fàrmacs més habituals.
En l’estudi, publicat al Journal of Medicinal Chemistry, revista de la Societat Americana de Química (ACS), hi han participat el grup del professor Santiago Vázquez, del Laboratori de Química Farmacèutica, i el grup del professor F. Javier Luque, del Departament de Fisicoquímica, tots dos de la Facultat de Farmàcia i de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB). També hi han col•laborat els equips dels professors Lieve Naesens (Institut Rega de Recerca Mèdica, Lovaina, Bèlgica), Robert A. Lamb i Lawrence H. Pinto (Universitat del Nord-Oest, Illinois, EUA), i William F. DeGrado (Universitat de Califòrnia-San Francisco, EUA).
Un compost innovador amb una estructura singular
L’origen d’aquestes molècules amb efecte antiviral es troba en una recerca dels doctorands de la UB Matías Rey Carrizo i Marta Barniol Xicota, del grup del professor Santiago Vázquez, que ha estat publicada a la prestigiosa revista científica Angewandte Chemie. Els investigadors han desenvolupat un compost que presenta una estructura química atípica amb quatre anells de ciclohexà en conformació ‘bot’, en lloc de la conformació habitual en forma de ‘cadira’. Segons el professor Santiago Vázquez, «la conformació tipus ‘bot’ és de molta més energia i correspon habitualment a un estat de transició». «Per aconseguir-la —continua— hem utilitzat com a producte intermedi sintètic un hidrocarbur que conté un doble enllaç carboni-carboni que, al contrari de l’habitual, no és pla i està extraordinàriament tensat». L’estructura d’aquest compost ha estat determinada per la professora Mercè Font Bardia, de la Unitat de Difracció de Raigs X dels Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB), una altra de les investigadores que signen l’article científic.
Els resultats d’aquest treball tenen un immens interès teòric, però, a més, el grup de Santiago Vázquez ha modificat convenientment l’estructura policíclica del compost per preparar compostos amb activitat antiviral (en concret, contra soques mutants del virus de la grip resistents a alguns dels fàrmacs actualment en ús).
Efectius contra el virus de la grip i les seves mutacions
L’amantadina i la rimantadina s’han usat com a fàrmacs contra la grip durant dècades. El seu efecte es basa en el bloqueig del canal M2 del virus de la grip A, crucial per a la infecció viral i la replicació en les cèl•lules. No obstant això, l’eficàcia d’aquests medicaments s’ha reduït dràsticament els últims anys a causa de mutacions del virus resistents als dos fàrmacs.
«Els compostos que hem sintetitzat figuren entre els més potents descrits fins avui contra els mutants V27A i L26F del canal M2 del virus de la grip A, resistents a l’amantadina i la rimantadina. A més, els nous compostos mantenen l’activitat contra la soca salvatge del virus», explica el professor Santiago Vázquez.
La col•laboració internacional que ha donat lloc a la síntesi d’aquests nous compostos es mantindrà en el futur amb l’objectiu d’abordar el disseny, la síntesi i l’avaluació farmacològica de nous compostos amb activitat contra altres soques del virus. La recerca acaba de rebre el suport d’un projecte PRACE, que donarà accés als recursos de supercomputació proporcionats pel superodinador MareNostrum del Barcelona Supercomputer Center (BSC). A més, els resultats obtinguts poden estimular altres grups a utilitzar el canal M2 del virus de la grip com a diana terapèutica contra el virus de la grip A.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que la grip afecta cada any entre el 5 i el 10 % de la població adulta, i entre el 20 i el 30 % dels infants de tot el món. Aquesta malaltia pot arribar a requerir l’hospitalització dels pacients, i en alguns casos, pot provocar la mort, especialment en els grups d’alt risc: els nadons, les persones grans i els malalts crònics. A escala mundial, s’estima que les epidèmies anuals comporten entre tres i cinc milions de casos de malaltia severa, i entre 250.000 i 500.000 morts.♦
