Com es pot evitar que els boscos d’algues esdevinguin blancalls?

Els eriçons són invertebrats marins que actuen com a agents modeladors de la riquesa biològica dels fons oceànics. Però una proliferació excessiva d’eriçons també pot tenir un greu impacte ecològic sobre els fons marins, perquè redueixen la cobertura d’algues i limiten, doncs, la supervivència d’altres espècies marines.

Determinar la dinàmica i els factors que transformen els boscos d’algues en autèntics blancalls submarins és l’objectiu d’un nou treball publicat a la revista Philosophical Transaction of the Royal Society B, signat pels professors Bernat Hereu i Mikel Zabala, del Departament d’Ecologia de la UB; Emma Cebrian i Enric Ballesteros, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC); Joaquim Garrabou, de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), i José Carlos Hernández i Sabrina Clemente, de la Universitat de La Laguna (Canàries). També hi han participat altres centres de recerca d’Austràlia, el Canadà, els Estats Units, Sud-àfrica, Nova Zelanda, el Japó, Xile i Noruega.

De les comunitats d’algues marines als blancalls

Els eriçons de mar o garotes són uns organismes clau en la dinàmica dels ecosistemes litorals en els oceans. Tal com explica el professor Bernat Hereu, «els eriçons es troben en un nivell intermedi en la xarxa tròfica, ja que s’alimenten d’algues i són depredats per peixos (sards, orades, etc.). En situacions de sobrepesca, per exemple, la població d’eriçons pot arribar a disparar-se fins al punt de transformar els tapissos i les praderies algals en blancalls submarins, poc productius i de baixa biodiversitat».

Però les prediccions del model general que vincula àrees marines amb molta pesca, sobrepoblació d’eriçons marins i poca cobertura algal no sempre s’acompleixen. «Aquesta correlació general peixos-garotes-algues no sempre és certa», apunta Hereu. «Hi ha reserves marines —continua l’expert— que són riques en peixos, garotes i blancalls, i altres en què, per contra, no hi abunden ni els peixos ni les garotes, i els boscos algals estan ben conservats. Això ens indica que hi ha interaccions desconegudes que poden alterar la dinàmica del sistema i desviar aquests processos».

Quan el sistema ecològic es col•lapsa

Per desxifrar quins són els processos que afecten la transformació dels boscos algals en blancalls oceànics, els autors de l’article han aplicat un protocol comú d’estudi en tretze àrees marines temperades d’arreu del món. Tot indica que el procés no té un règim lineal sinó que respon a canvis sobtats sobre els ecosistemes marins. En un moment determinat, el sistema ecològic es col•lapsa, canvia bruscament i hi ha una pèrdua important de biodiversitat. «Aquests canvis, que s’han d’abordar des de la teoria de canvi d’estats estables alternatius, segueixen un model gràfic d’histèresi», especifica Hereu.

L’article confirma la hipòtesi que aquest patró de canvi és el mateix en totes les àrees oceàniques estudiades, tot i les particularitats de cada ecosistema marí. Segons els autors, l’estabilitat dels boscos marins es manté al llarg del temps mitjançant una sèrie de mecanismes de retroalimentació. Quan la densitat d’eriçons arriba a un valor crític, el sistema ecològic es col•lapsa i passa a ser un blancall. Ara bé, caldrà que hi hagi moltes menys garotes perquè es recuperi el bosc algal, és a dir, per facilitar la transició de blancalls a boscos.

Objectiu: recuperar la població d’algues marines

Les algues també són espècies de gran valor ecològic en els ecosistemes marins. Són productores primàries, fixen el substrat, modifiquen l’entorn, i creen microhàbitats per a altres espècies marines. Segons l’estudi, els processos de retroalimentació que potencien l’estabilitat i la recuperació de boscos algals són la presència de predadors d’eriçons (macrodepredació i microdepredació), la pesca d’eriçons, una elevada productivitat macroalgal, una alta biomassa d’algues al llit marí, o fenòmens com ara tempestes o canvis en la temperatura del mar que poden limitar la població d’eriçons, entre altres factors.

«Les espècies algals que hi ha a cada àrea també són importants», subratlla Hereu. Sovint els processos biològics depenen de l’ecologia de les algues i les condicions per potenciar la resiliència d’un sistema varien si les algues són perennes o estacionals, etc. «Per exemple —explica l’autor—, les algues del gènere Cystoseira, que fa anys abundaven a la Mediterrània i que han desaparegut en moltes àrees a causa de la pressió humana, són perennes però el seu potencial de dispersió al mar és baix pel pes dels propàguls, que no poden arribar gaire lluny». En aquests casos, fer treballs de replantació o bé facilitar la dispersió de zigots pot ser una eina eficaç per recuperar les comunitats algals al llit marí.

Protegint la biodiversitat als fons marins

Per contra, els factors que potencien la progressió dels blancalls marins són la sobrepesca, tempestes o canvis en la temperatura del mar que poden afavorir la proliferació d’eriçons, la disminució en la producció d’algues, l’efecte protector de les garotes adultes sobre la població més juvenil, o algunes intervencions humanes, que afecten negativament la biodiversitat i la riquesa biològica associada als fons marins

Els experts alerten que és bàsic conèixer quins són aquests factors clau per evitar el col•lapse dels sistemes naturals i la destrucció d’aquests boscos algals, que són font de biodiversitat. «Prohibir la pesca no és suficient per recuperar aquests hàbitats marins. Si volem restaurar els blancalls marins i recuperar els sistemes algals, podem actuar sobre les poblacions de garotes o bé generar estructures (replantació d’algues, per exemple) per accelerar aquest procés de recuperació d’aquests hàbitats marins», conclou Hereu.♦