Restauració del patrimoni : Investigadors de la UPV trauen a la llum una obra inèdita de la primera meitat del segle XVI del pintor valencià Joan de Joanes
Un equip d’investigadors de l’Institut de Restauració del Patrimoni de la Universitat Politècnica de València (IRP-UPV) ha tret a la llum una obra inèdita, de gran riquesa cromàtica i estilística, del pintor valencià Joan de Joanes, que es trobava al Reial Monestir de Santa Clara de Gandia.
La peça, que mostra la crucifixió de Crist, és una taula que data, segons l’estudi historicoartístic efectuat en el marc del mateix projecte, de l’època de la regència i mecenatge de la duquessa Maria Enríquez, al voltant de 1530.
Acord monestir de Santa Clara de Gandia – UPV
El projecte de recuperació d’aquesta pintura, que també ha inclòs una anàlisi cientificotècnica, ha sigut possible gràcies a l’acord entre el monestir de Santa Clara i la UPV, assolit per iniciativa del professor Joan Aliaga Morell, membre del Departament de Comunicació Audiovisual, Documentació i Història de l’Art de la UPV, i gràcies al qual va ser possible localitzar l’obra d’aquest pintor.
La intervenció en l’obra, a càrrec de l’IRP-UPV, sota la coordinació de Vicent Guerola i amb un equip format per més d’una desena d’especialistes en conservació i restauració de béns culturals, va començar al maig.
Primera restauració íntegra de l’obra després de segles de brutícia acumulada
El professor Joan Aliaga ha destacat la importància del projecte de recuperació, “ja que amb aquest procediment es descobreix una obra que, des d’ara, formarà part del corpus d’obres adscrites al catàleg del pintor valencià Joan de Joanes”.
Per la seua banda, Vicent Guerola incideix en el fet que “és la primera vegada que l’obra és sotmesa a un procés íntegre de restauració. Fins ara, estava coberta per una densa i estratificada capa de brutícia acumulada al llarg dels segles, cosa que impedia apreciar-ne la qualitat estilística, especialment la riquesa del color. La nostra tasca ha permès recuperar tota la policromia de la peça i descobrir, així, una obra d’un valor extraordinari que fins ara era desconeguda per al públic”.
Una producció característica de l’escola manierista valenciana
“La pintura reuneix totes les característiques de l’escola valenciana de l’època manierista”, prossegueix Guerola. “De format mitjà, conserva el marc original adherit al suport i acabat amb pa d’or. Destaca també la fórmula pictòrica, cuidada al mínim detall, amb un acabat molt realista en el tractament de les vestidures i en la presentació de les figures, com també en el detallat tractament del fons paisatgístic, amb una tècnica pròxima a la miniatura”.
La col·lecció de les clarisses, que formarà part del futur Museu de Santa Clara, inclou un altre retaule de Joan de Joanes i tres taules de Paolo da San Leocadio
Per la seua banda, Núria Ramon, conservadora del monestir gandià, situa l’obra entre les millors de la col·lecció de les clarisses, col·lecció on també es conserva un altre retaule del mateix autor i tres taules de Paolo da San Leocadio. Totes aquestes peces formaran part del futur Museu de Santa Clara.♦
