Troben en peixos de riu alts nivells d’insecticides piretroides
Un treball de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) ha trobat en peixos de riu concentracions molt importants d’insecticides piretroides, que s’han acumulat en l’organisme dels animals.
Els piretroides són insecticides sintètics d’ampli ús en la societat. Les seves aplicacions engloben tant l’ús domèstic (dispositius antimosquits, fórmules antipolls, productes per a mascotes…), com l’ús veterinari i agrícola. També s’usen a major escala en alguns països per al control de la malària o el dengue.
En el marc del projecte Consolider SCARCE, els investigadors han analitzat 42 exemplars de peixos (bagres, barbs, truites, carpes i gobis) capturats en 20 punts de mostreig seleccionats al llarg de quatre rius (sis punts al riu Llobregat, cinc a l’Ebre, cinc al Júcar i quatre en el Guadalquivir).
Present a totes les mostres
“El resultat més sorprenent és que totes les mostres presenten concentracions detectables de piretroides”, apunta Ethel Eljarrat, investigadora del CSIC a l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) i autora principal del treball. “Això sorprèn perquè els piretroides no estan considerats contaminants persistents i perquè cap altre contaminant s’ha trobat fins ara al cent per cent de les mostres”. Els científics van analitzar en els mateixos exemplars de peixos la presència d’altres contaminants, i només alguns d’aquests s’han trobat en gairebé totes les mostres, com és el cas dels retardants de flama PBDE (presents en el 85% de les mostres) o els declorans (en el 92% de les mostres).
En les últimes dècades, els insecticides piretroides han substituït els plaguicides organoclorats i organofosforats ja que, al contrari que els últims, les seves molècules es degraden en menys de 90 dies. “No obstant això”, aclareix Eljarrat, “el fet que contínuament s’estiguin emetent a l’entorn, donat el seu ampli i constant ús, fa que estiguin sempre presents i se’ls pugui considerar contaminants pseudo-persistents”.
Aquesta és la primera vegada que es detecten piretroides en peixos de riu i els nivells trobats són iguals o superiors als trobats d’altres contaminants en els mateixos animals. “Ignorem els seus efectes tòxics a aquestes concentracions, perquè no s’han fet suficients estudis. Però el nostre treball alerta de que les concentracions trobades (nivells de fins a 5 micrograms per gram de greix) són més elevades que la de la majoria de contaminants emergents, com els fàrmacs, els productes de cura personal o els retardants de flama, de manera que haurien incloure els piretroides en els estudis de control i de qualitat ambiental.”
Dels 12 insecticides piretroides analitzats, els que s’han trobat a concentracions més altes són la permetrina (a les conques del riu Ebre i Llobregat), la cipermetrina (al Guadalquivir) i la tetrametrina (en el Júcar).
Estudis anteriors del mateix grup investigador havien demostrat que, tot i que es pensava que els mamífers degradaven i expulsaven aquests compostos en la seva totalitat, els piretroides també s’acumulen en mamífers (en dofins) i en la llet materna.
Efectes tòxics
La toxicitat dels piretroides en sistemes aquàtics està àmpliament documentada. Per a determinats peixos, les concentracions letals en aigua són inferiors a 1 microgram per litre. A més, estudis recents mostren que l’exposició de peixos a nivells encara més baixos de piretroides (al voltant de 0,2 micrograms per litre) pot comportar a diversos efectes tòxics, com ara acumulació de lípids al fetge, problemes en el creixement, problemes cardíacs o disminució en l’aleteig.
No obstant això, encara no hi ha estudis que avaluïn els efectes tòxics de la exposició crònica i l’acumulació d’aquests compostos en els teixits dels peixos. Els científics creuen que les concentracions trobades en aquest estudi (fins a 5 micrograms per gram de greix) són resultat de l’acumulació al llarg de la vida dels peixos, a causa d’una exposició constant als piretroides presents en l’aigua de riu a concentracions inferiors a les letals.
Tot i que els efectes en els éssers humans encara no estan clars, se sap que els piretroides poden causar efectes neurològics i carcinogènics. De fet, l’Agència de protecció ambiental (EPA) dels EUA té classificats alguns d’aquests piretroides (cipermetrina, permetrina i bifentrina) com a possibles carcinògens humans.♦
Article de referència:
Cayo Corcellas, Ethel Eljarrat, Damià Barceló. First report of pyrethroid bioaccumulation in wild river fish: A case study in Iberian river basins (Spain). Environment International. doi:10.1016/j.envint.2014.11.007
