La professora de la Universitat d’Alacant Carmen Alemany descobreix 170 textos inèdits de Miguel Hernández
La professora de la Universitat d’Alacant, Carmen Alemany, ha descobert 170 textos inèdits escrits per Miguel Hernández en diferents etapes de la seua vida, principalment de la seua primera joventut, quan va publicar “Perito en lunas”, i del període de la guerra.
Els textos, que es trobaven en l’Arxiu Històric d’Elx, desvelen la riquesa del procés creatiu del poeta, que, al contrari del que mantenien els investigadors, “és fruit d’una profunda meditació i d’un treball exhaustiu fins arribar a la versió definitiva del poema”, explica Carmen Alemany, per a qui, “encara que no es tracta de textos essencials de Miguel Hernández, sí que són fonamentals per a l’estudi de la seua obra, perquè complementen el que ja sabem de l’autor i de la seua manera de fer poesia”.
Els estudis fets, que van ser mostrats a la comunitat científica durant la celebració del III Congrés Internacional Miguel Hernández, el comitè organitzador del qual presidia la investigadora, han sigut molt ben acollits pels estudiosos. Sobre la publicació d’aquests textos que Josefina Manresa “va atresorar, no sense risc, per a delit dels hernandians”, com afirma Alemany, la professora manté que serà molt reveladora per a conèixer més profundament l’autor. “Mai sembla que una obra completa és completa, perquè sempre pot eixir a la llum, com és aquest el cas, algun document, carta o escrit nou que resulte essencial per a entendre l’autor en la seua plenitud”, encara que assegura que amb aquests materials s’atreviria a donar per completa l’obra d’Hernández.
Una de les principals novetats de la troballa és, segons la professora, “l’insistent i voluntariós procés de creació” de Miguel Hernández, “pàgines i pàgines en les quals escriu imatges, metàfores i versos solts, en definitiva, exercicis literaris que li servien d’aprenentatge poètic i de referent per a compondre els seus poemes”. Alemany assegura que hi ha des d’una successió d’idees o imatges separades per guions que permeten fer-se una idea de la temàtica i l’enfocament del poema, fins a textos semiacabats o acabats, com algunes octaves que l’autor va ratllar completament. Un dels fets que la professora considera d’especial rellevància és la reflexió del poeta sobre el valor de la imatge en la poesia, “dedica molt temps a escriure una vegada i una altra possibles imatges per als seus poemes”; explica. “No em deixa estar la imatge fins que no l’escric”, apunta Miguel Hernández en un d’aquests textos inèdits.
La seua semblança a Lorca i Neruda, a l’un físicament i a l’altre com a veu poètica, és un altre dels temes que apareixen en el material rescatat per Carmen Alemany, on Hernández reivindica el seu “dret de a merèixer”. “Es posible –escriu el poeta– que esta voz se parezca a otra cualquiera; presumo yo que sí, pero qué culpa tengo de que mi rostro sea como el de Federico, de que mi paso tenga que ver con el de Pablo –aún estoy mas me merezco.- mas me merezco más y más te pido- me merezco a la esponja, me merezco a la arena.”♦
