Mor el poeta i catedràtic de filosofia grega Carles Miralles
Aquest dijous a la matinada (29/01/2015) ha mort als 70 anys el poeta i catedràtic de filosofia grega de la Universitat de Barcelona Carles Miralles. Entre la seva obra destaquen títols com ‘Camí dels arbres i de tu’ i ‘La ciutat dels plàtans’. Miralles va ser membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1991, també va ser el primer president de la seva filial, la Societat d’Estudis Clàssics, i secretari general de l’Institut (1998-2002). Entre el 1981 i el 1986 va ser vicerector de la Universitat de Barcelona, on havia fet de professor durant dècades. Miralles va ser homenatjat per la universitat aquest octubre, coincidint amb la seva jubilació. Abans de l’estiu va patir un ictus, del qual encara no s’havia recuperat.♦
FOTOGRAFIA: Pere Virgili ©
L’IEC lamenta la mort de Carles Miralles i en destaca la faceta de traductor al català dels clàssics grecs
L’Institut d’Estudis Catalans també ha lamentat la mort de Carles Miralles. La presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, M. Teresa Cabré, ha destacat la seva faceta de traductor al català dels clàssics grecs. A través d’un comunicat, Cabré ha valorat especialment que “Miralles va estar sempre compromès amb les successives edicions del Diccionari”.
El catedràtic va ser membre de la Secció Filològica de l’IEC, secretari general de l’IEC entre el 1998 i el 2002 i primer president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics.♦
Bibliografia de l’obra poètica de Carles Miralles
1965 La terra humida. Barcelona, Premi Amadeu Oller.
1967 On m’he fet home.
1981 Camí dels arbres i de tu. Per fi la tortuga (recull de poesia i prosa). Barcelona, Proa.
1991 La mà de l’arquer. Barcelona, Columna.
1995 La ciutat dels plàtans. Barcelona, Quaderns Crema.
1998 Set poetes neogrecs, Antologia, Edicions 62.
2002 D’aspra dolcesa (Poesia 1963-2001) (recull de la seva poesia). Barcelona, Proa.
2008 No me n’he anat. Barcelona, Edicions 62.
2008 Sota el signe del fènix, Lleonard Montaner Editor.
2009 L’ombra dels dies roja, Edicions 62.
POEMES
Quan és l’hora de néixer, sempre
hi ha un crit, com una espasa
fendint la fosca. Miro
a través dels vidres, amb ulls
que respiren assossegats.
Es lleva l’aurora enllà de la boira.
Vetllo, insomne,
la placidesa que l’esforç
ha deixat als teus membres.
El món és fang encara humit, que surt
del torn i espera el do del sol.
Carles Miralles. Del poemari : “De Camí dels arbres i de tu”, 1981.
Ambulància al carrer
Han sortit al balcó, els seus veïns,
i els veu de la llitera, quan el fiquen
dins de l’ambulància i tem morir.
És la casa on va néixer i on, durant
tants i tants d’anys, tret del temps de la guerra,
ha viscut; i ara li ve al cap el dia
que es va casar, recorda que en pujar
al cotxe que l’esperava al carrer
havia mirat cap amunt i havia
vist als balcons els veïns que el miraven.
Ara ho recorda i sent, lluny, la sirena
del vehicle que el porta, i li sembla
que sap el lloc de la ciutat on és.
Sempre ha estimat la ciutat, i la casa,
que era tan buida, els últims anys, des que ella
es va morir, i ara veu que les perd,
també ell, la ciutat
i la casa on ha viscut.
Carles Miralles. Del poemari: “De La ciutat dels plàtans”, 1995.