L’oceà profund alberga substàncies fluorescents capaces d’emmagatzemar CO2 / Institut de Ciències del Mar del CSIC
Els científics descobreixen que aquestes substàncies, amb potencial per segrestar carboni antropogènic, persisteixen fins a 600 anys en l’oceà profund, per sota dels 200 metres de profunditat.
Investigadors de l’expedició Malaspina, han donat un pas endavant en el coneixement de la matèria orgànica dissolta en l’oceà profund, una gran “caixa negra” formada per miríades de substàncies que persisteixen de centenars a milers d’anys. Els resultats, basats en 800 mostres de tots els oceans recollides durant la circumnavegació del vaixell Hespèrides, aprofundeixen en el coneixement de la “bomba microbiana de carboni”, un mecanisme amb el qual l’oceà emmagatzema carboni procedent de l’activitat humana.
L’oceà conté una enorme quantitat de carboni en forma de matèria orgànica dissolta (700.000 milions de tonelades), quantitat comparable al diòxid de carboni (CO2) acumulat a l’atmosfera. Gairebé tota la matèria orgànica dissolta és produïda pels microorganismes unicel·lulars que habiten els oceans i, majoritàriament, persisteix en l’aigua sense alterar entre dècades i milers d’anys. La generació d’aquestes substàncies es coneix com “bomba microbiana de carboni”.
Els científics, que publiquen les seves conclusions en l’últim número de la revista Nature Communications, s’han centrat en aquelles molècules orgàniques que tenen la particularitat d’absorbir llum i reemetre una part en forma de fluorescència. Han descobert que persisteixen entre 400 i 600 anys en l’oceà profund, per sota dels 200 metres de profunditat, on no penetra la llum solar.
“Aquest temps de vida és superior al temps que triga a renovar-se l’oceà profund, uns 350 anys, el que significa que les molècules fluorescents, que representen entre l’1% i el 15% de la matèria orgànica, tenen potencial per segrestar carboni antropogènic en les profunditats i, per tant, contribuir a mitigar l’efecte hivernacle causat per la combustió de combustibles fòssils“, explica Xosé Antón Álvarez Salgado, investigador de l’Institut d’Investigacions Marines de Vigo (CSIC).
800 mostres i 2,5 milions de dades
La circumnavegació realitzada pel vaixell Hespérides en 2010 i 2011, en el marc de l’expedició Malaspina, va suposar una oportunitat única per obtenir mostres dels tres grans oceans, l’Atlàntic, l’Índic i el Pacífic.
“Hem realitzat un cens de les molècules fluorescents presents en les masses d’aigua principals de tots els oceans, inclosa les polars. Encara que la expedició no va navegar per regions polars, els corrents oceànics porten centenars d’anys transportant aigües polars cap a les latituds temperades, tropicals i equatorials que sí que van ser travessades per l’expedició “, explica Teresa S. Catalá, primera signant d’aquest article, que forma part de la tesi doctoral que està realitzant sota la supervisió d’Isabel Reche (Universidad de Granada) i Xosé Antón Álvarez Salgado (CSIC).
Tres investigadores del Departament de Biologia Marina i Oceanografia de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC (Eva Ortega-Retuerta, Eva Calvo i Celia Marrasé) han participat en aquest estudi, en el qual es van recollir 800 mostres que van ser analitzades a bord, poc després de ser preses, per tal que les seves propietats no s’alteressin. Per això es va emprar un espectrofluorímetre, amb el qual es va registrar l’emissió de fluorescència de cada mostra d’aigua en resposta a una llum de diferents longituds d’ona (colors). Aquest instrument va estar treballant unes 270 hores i va proporcionar 2,5 milions de dades. “Mai fins ara s’havia fet un esforç tal ni s’havien recopilat tantes dades per conèixer la fluorescència de l’oceà profund”, destaca Catalá.
Els científics esperen que el seu treball ajudi a avançar en el coneixement de la “bomba microbiana de carboni”, un mecanisme que podria arribar a emprar-se en el futur per produir major quantitat de matèria orgànica dissolta persistent i contribuir així a mitigar els efectes de l’escalfament global. El tema genera tanta expectació que la revista Science va publicar un monogràfic especial (Microbial Carbon Pump in the Ocean).
“Es tracta d’una iniciativa controvertida, tant pel que fa a la forma d’implementar-la a escala global com a la seva eficàcia i possibles efectes secundaris. En aquest context, el nostre treball aporta una mica de llum científica a la controvèrsia. Queda encara un llarg camí per recórrer per conèixer la composició i temps de vida de la resta d’aquesta matèria orgànica tan persistent “, afegeix l’investigador del CSIC.
L’expedició Malaspina és un projecte Consolider-Ingenio 2010 gestionat pel CSIC i finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat. Malaspina comprèn prop de 50 grups de recerca, incloent 27 grups d’investigació espanyols, del CSIC, l’Institut Espanyol d’Oceanografia, 16 universitats espanyoles, un museu, la fundació d’investigació AZTI-Tecnalia, l’Armada Espanyola, i diverses universitats espanyoles. El finançament total, en què també han col•laborat el CSIC, l’Institut Espanyol d’Oceanografia, la Fundació BBVA, AZTI-Tecnalia, diverses universitats espanyoles i organismes públics d’investigació, ronda els 6 milions d’euros.♦
T. S. Catalá, I. Reche, A. Fuentes-Lema, C. Romera-Castillo, M. Nieto-Cid, E. Ortega-Retuerta, E. Calvo, M. Álvarez, C. Marrasé, C. A. Stedmon, X. A. Álvarez-Salgado. “Turnover time of fluorescent dissolved organic matter in the dark global ocean”. Nature Communications. DOI: 10.1038/ncomms6986 ♦