La UPV desenvolupa una eina que converteix les indústries en subministradores i els permet un estalvi mitjà del 15% en electricitat
Un equip d’investigadors de l’Institut d’Enginyeria Energètica de la Universitat Politècnica de València (IEE-UPV) ha desenvolupat una eina informàtica l’aplicació de la qual permetria a les indústries integrar-se en els mercats de l’energia, i passar a ser no sols consumidores, sinó també subministradores de recursos, la qual cosa podria permetre’ls un estalvi mitjà d’un 15% en la factura elèctrica.
El treball, que planteja un nou escenari de gestió de la demanda energètica, ha sigut dut a terme en el marc del projecte europeu DRIP (“Demand Response in Industrial Production”, Resposta a la Demanda de la Producció Industrial), coordinat per l’empresa alemanya RWE.
L’objectiu, la combinació d’un consum més eficaç amb el màxim estalvi possible
Segons apunta Carlos Álvarez, investigador de l’IEE de la UPV, l’objectiu del DRIP és aconseguir un consum més eficaç de l’energia en les empreses i, al mateix temps, que aquestes estalvien el màxim possible en la factura.
Amb aquesta finalitat, el projecte planteja un nou escenari de gestió de la demanda, en el qual les empreses podrien participar en els mercats d’energia i d’operació dels sistemes elèctrics, i passar a ser, a més de consumidores, també subministradores de recursos
“El que volem amb aquest projecte -indica Álvarez- és impulsar els canvis de regulació necessaris perquè l’empresa que dispose d’algun recurs de generació distribuïda -panells fotovoltaics, molins, etc.- en puga flexibilitzar el consum (amb talls puntuals o baixada de la demanda), participe en els processos de gestió del sistema elèctric, oferisca la seua energia i reba remuneració per aquest motiu. Tot això redundaria en un menor cost de la factura elèctrica”.
Obligacions de l’usuari
L’eina desenvolupada avalua quins són els processos en els quals una empresa pot flexibilitzar la seua demanda d’energia, consumir menys i oferir-la al mercat. Per a aconseguir-ho, l’usuari ha d’introduir, d’una banda, el consum dels diferents processos i el total de la fàbrica, i de l’altra, els processos en els quals pot retallar-lo o reduir-lo, i durant quant de temps.
A més, hauria d’indicar el nombre de talls o interrupcions de subministrament que podria tolerar, i quant de temps de preavís necessita perquè es produïsca aquesta baixada o tall de consum. En funció d’aquest temps, la compensació econòmica seria major o menor.
“L’eina -prossegueix Álvarez- determina els costos associats a cada acció de flexibilitat (reducció o augment de consum) i, depenent dels preus que hi ha en els diferents mercats d’operació, estima el benefici econòmic associat a la planificació de la producció i el consum energètic”.
Avaluada a Espanya, Alemanya i els Països Baixos
La recerca ha sigut avaluada en quatre fàbriques europees: a Espanya, en una fàbrica de productes carnis i en un centre logístic; a Alemanya, en una indústria paperera, i als Països Baixos, en una altra empresa de productes carnis.♦
