Una aplicació mòbil pionera reconstrueix en 3D la història de la ciutadella ibèrica de Calafell / UB

Investigadors de la Universitat de Barcelona han creat una aplicació mòbil que recrea en 3D la ciutadella ibèrica de Calafell (Baix Penedès), que té 2.500 anys d’antiguitat. L’aplicació Calafell Open Air Museum utilitza la tecnologia de la realitat augmentada i les possibilitats de la realitat virtual per mostrar com era aquesta població en diferents èpoques de la seva història (segles VI-III aC). L’eina és gratuïta i ha estat desenvolupada pel Grup de Didàctica de la Història, la Geografia i altres Ciències Socials (DHiGeCS) de la UB, dirigit per Joan Santacana, professor del Departament de Didàctica de les Ciències Socials. També hi ha col•laborat la empresa Digit, que s’ha encarregat de produir l’aplicació. 

Una eina per a un museu pioner

La ciutadella de Calafell és l’únic jaciment arqueològic a Espanya reconstruït al mateix lloc, i per això és el màxim referent de l’anomenada arqueologia reconstructiva. En aquest museu a l’aire lliure s’ha utilitzat la informació obtinguda durant l’excavació —codirigida per Joan Santacana entre el 1983 i el 1993— per reconstruir els habitatges, el seu interior i els murs a sobre de les mateixes runes.

«L’objectiu és traslladar el visitant 2.500 anys enrere i que després de la visita sàpiga com vivien els ibers, encara que abans no sabés res d’aquella època», assenyala Joan Santacana. L’aplicació mòbil és un pas endavant en aquesta línia de divulgació del patrimoni aprofitant les possibilitats que facilita la tecnologia mòbil.

L’aplicació mostra l’evolució de l’assentament

L’assentament a Calafell de la tribu ibèrica dels cossetans comença al segle VI aC i finalitza al segle III aC, amb l’arribada dels romans. «Un assentament com aquest, que dura molts segles, no es manté sempre igual, però quan es reconstrueix s’ha de triar un moment en el temps. En canvi, la tecnologia digital sí que permet recrear diverses etapes i així mostrar l’evolució de la ciutadella», explica Joan Santacana.

Les imatges virtuals que apareixen en l’aplicació il·lustren l’estat de la ciutadella al segle VI aC i també al segle III aC. Així, una vegada a l’entorn del jaciment, l’aplicació geolocalitza l’usuari i l’avisa en cadascun dels sis punts explicatius del recorregut virtual. Si s’enfoca la càmera del mòbil cap al lloc indicat, es reprodueix un vídeo que ensenya com podia haver estat la ciutadella a l’inici i al final de la seva història.

Diferenciar les hipòtesis de les certeses històriques

Una característica singular dels vídeos d’aquesta aplicació és que distingeixen amb colors les parts de la reconstrucció que els investigadors coneixen amb seguretat de les parts sobre les quals tenen diferents hipòtesis que no s’han pogut comprovar. Per exemple, s’assenyala la possibilitat que un mateix espai hagués albergat una plaça o un nucli de cases, ja que no hi ha proves suficients per assegurar que sigui una de les dues opcions. «En aquest sentit, es tracta d’una aplicació molt honesta en comparació amb la majoria d’aplicacions digitals que mostren reconstruccions verídiques però no diferencien les certeses històriques de les hipòtesis», explica Victoria López, investigadora del grup de la UB.

El pas següent, una aplicació sobre Barcelona

Aquest tipus d’aplicació està pensada per a jaciments arqueològics a l’aire lliure. De fet, l’equip investigador ja té peticions d’altres administracions i empreses interessades a adaptar l’eina a altres llocs arqueològics. Tot i així, el següent projecte del grup és una aplicació que adapta aquesta visió didàctica al patrimoni urbà, en concret al nucli antic de Barcelona. L’aplicació, que es troba en fase de desenvolupament, es presentarà en els mesos vinents.♦