En els teixits vius també es produeix fracking / IBEC / UPC
En un article que es publica avui en la revista “Nature Materials”, investigadors de l’Institut de Bioingeniería de Catalunya (IBEC) i de la Universitat Politècnica de Catalunya han descobert el fracking cel·lular
El descobriment del fracking en teixits vius obre la porta a noves aplicacions biotecnològiques. Segons Xavier Trepat, investigador principal del grup de Dinàmica Integrativa de Cèl·lules i Teixits de l’IBEC, professor investigador ICREA i professor associat en la UB que ha liderat la recerca, “una d’elles seria l’alliberament selectiu de fàrmacs. Es podria utilitzar aquesta tècnica per causar petites fractures reversibles en teixits de difícil accés, i utilitzar aquestes fractures per subministrar fàrmacs de forma controlada”.
Les conseqüències del fracking en el subsòl i en els teixits vius són diferents. “La ruptura del subsòl de la terra és irreversible, mentre que el cos és capaç de reparar les ruptures hidràuliques en menys de cinc minuts”, afirma Laura Casessis, primera autora de l’article. “Per aquest motiu, en condicions normals les pressions hidràuliques que es generen en el cos no provoquen cap problema. Però en condicions patològiques o en teixits envellits, el fracking podria causar o agreujar malalties inflamatorias que es caracteritzen per la infiltració de fluid en els teixits”.
L’equip investigador va desenvolupar noves tecnologies per sotmetre teixits epitelials a deformacions mecàniques. “Volíem entendre com responen els teixits vius a les deformacions que experimenten com a conseqüència del batec del cor o de la respiració pulmonar”, explica Xavier Trepat. “Esperàvem que enfront de deformacions molt grans els teixits es fracturarien per excés de tensió, tal com altres científics havien proposat anteriorment. Sorprenentment, vam veure que es fracturaven per fracking”.
Per arribar a aquesta conclusió els investigadors van combinar els experiments amb el desenvolupament de nous models teòrics. “El comportament del material fibrós que embolica les cèl·lules, anomenat matriu extracel·lular, és molt semblat al d’una esponja”, afirma Marí Rierol, professor de la UPC i autor de la part teòrica de l’estudi. “Quan comprimim una esponja, aquesta allibera aigua. El mateix passa quan comprimim els teixits del nostre cos: alliberen aigua i quan aquesta impacta contra les cèl·lules crea fractures hidràuliques”.♦
Reference article: Laura Casares, Romaric Vincent, Dobryna Zalvidea, Noelia Campillo, Daniel Navajas, Marino Arroyo & Xavier Trepat. “Hydraulic fracture during epithelial stretching”. Nature Materials, epub ahead of prin
FOTOGRAFIA: En blau s’observen petites fractures entre cèl·lules que es tancaran en uns pocs minuts
