Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona celebra el seu centenari EXPOSICIÓ
La Generalitat de Catalunya i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona presenten, al Palau Robert, l’exposició «BiblioTec. Cent anys d’estudis i professió bibliotecària, 1915-2015» amb motiu del centenari de la creació de l’Escola Superior de Bibliotecàries l’any 1915. Una mostra que dóna a conèixer l’evolució d’aquesta institució d’ensenyament i la transformació d’una professió que s’ha adaptat als temps i a les necessitats del mercat.
L’exposició, que coincideix amb l’Any de les Biblioteques i té com a comissàries les professores de la UB Mònica Baró i Teresa Mañà, es pot visitar del 17 de febrer al 10 de maig de 2015, a la sala 4 de les cotxeres del Palau Robert.
«BiblioTec. Cent anys d’estudis i professió bibliotecària, 1915-2015» presenta un recorregut cronològic que arrenca el 1915 —any en què es creen l’Escola Superior de Bibliotecàries i la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat— i arriba fins a l’actualitat.
Els fets més destacats a Catalunya en l’àmbit de les biblioteques, la informació i la documentació s’agrupen en tres grans períodes:
1915-1939: La creació i la implantació
S’hi mostra la projecció que van tenir les biblioteques populars i els estudis per a bibliotecàries gràcies a l’impuls d’Eugeni d’Ors els primers anys i, a partir del 1920, a la tasca de direcció de Jordi Rubió i Balaguer, que va organitzar unes biblioteques modernes, «pensades més per als lectors que per als llibres».
El primer sistema de biblioteques populars de la Península es va consolidar durant la República, quan Rubió va ser director de l’Escola, de la Biblioteca de Catalunya i de la Xarxa de Biblioteques Populars. Durant la Guerra, l’Escola no va aturar l’activitat, i des de biblioteques es va posar en marxa el Servei de Biblioteques del Front, un bibliobús que en la retirada va ser habilitat per traslladar alguns intel·lectuals a França.
1940-1975: La feina callada
En la postguerra, l’Escola de Bibliotecàries va patir una regressió total: depuració de professorat, obligatorietat del castellà i assignatures de caràcter humanístic en detriment de les més tècniques. Els primers canvis arriben l’any 1974, amb l’acceptació d’alumnat masculí, el canvi de nom a Escola de Bibliologia i un pla d’estudis més professional. Durant els anys foscos del franquisme, les biblioteques públiques, però, mantenen l’esperit de servei que les havia caracteritzat, preserven els llibres en català i, als anys seixanta, organitzen les primeres activitats de difusió de la cultura catalana.
1976-2015: La recuperació i la normalització
Amb la recuperació democràtica, el món de les biblioteques inicia una gran transformació per posar-se al dia: incorpora noves disciplines —com ara la documentació i la teledocumentació—, i es dota d’un incipient parc informàtic. L’any 1983, l’Escola aconsegueix el rang universitari per als seus estudis, i el 1999 s’integra a la Universitat de Barcelona amb el nom de Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Per la seva banda, les biblioteques de tot tipus es multipliquen i es modernitzen. A partir dels anys noranta, comencen a automatitzar-se i es creen les biblioteques dels campus universitaris. Els darrers anys els estudis han incorporat les darreres innovacions tecnològiques per poder atendre noves necessitats d’informació i formació dels usuaris.♦
