Es cancel•la l’exposició “La bèstia i el sobirà” al MACBA per la censura per part de la direcció d’una “escultura / instal•lació” que mostra el rei Joan Carles sodomitzat INFORMACIÓ, IMATGE i COMENTARI
L’exposició ‘La bèstia i el sobirà’ del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) ha estat cancel·lada per desavinences entre l’equip comissarial i la direcció del museu sobre continguts inclosos en la mostra. El director del museu, Bartomeu Marí, ha decidit no incloure una obra que considera “inapropiada” en aquesta mostra. El MACBA ha indicat que davant de la negativa dels comissaris i de l’artista a treure-la s’ha decidit que l’exposició no es portarà a terme.
L’obra “inapropiada” és una instal·lació denominada ‘Haute Couture 04 Transport’, una obra de l’artista austríaca Ines Doujak i el britànic John Barker, que al desembre de 2014 van exposar a la 31 Biennal de Sao Paulo i que mostra una escena sexual de Joan Carles de Borbó, una líder feminista boliviana i un gos d’atura alemany que es sodomitzen, mentre el rei vomita sobre un llit de cascs de les SS.
La exposició programada i ara suspesa explorava com les pràctiques artístiques contemporànies qüestionen i desfan la definició occidental i metafísica de la sobirania política: com proposen noves maneres d’entendre la llibertat i l’emancipació que excedeixen el marc de l’autonomia individual, així com la forma moderna de l’Estat-nació.
L’exposició adopta el títol de l’últim seminari impartit per Jacques Derrida el 2002-2003, dedicat a analitzar els límits de la sobirania política en la tradició metafísica. Segons el filòsof francès, la bèstia i el sobirà encarnen les dues figures al·legòriques de la política que s’han situat històricament més enllà de la llei: la bèstia, que suposadament desconeix el dret, i el sobirà, el poder del qual es defineix precisament per la seva capacitat de suspendre el dret.
Aquesta divisió ontoteològica produeix una sèrie d’oposicions binàries de gènere, classe, espècie, sexualitat, raça o discapacitat que estructuren relacions de dominació. D’una banda, la bèstia entesa com a animalitat, natura, feminitat, el sud, l’esclau, el lloc colonial, el subjecte no blanc, l’anormal. De l’altra, el sobirà que representa l’humà o fins i tot el que és sobrehumà, Déu, l’Estat, la masculinitat, el nord, el subjecte blanc i sexualment normal. Com es pot pensar la sobirania més enllà del poder? Com es pot produir sobirania qüestionant aquestes relacions de dominació?♦
Comissaris: Hans D. Christ, Iris Dressler, Paul B. Preciado i Valentín Roma.Exposició organitzada i coproduïda pel Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i el Württembergischer Kunstverein (WKV)Stuttgart.
COMENTARI EDITORIAL:
La polèmica està servida sobre els límits de l’art i l’expressió dels artistes. I també sobre els límits dels gestors, la seva censura, -perquè ha estat una autèntica censura-, encara que l’obra en qüestió sigui dolenta i totalment anacrònica en l’avantguarda de l’art. L’obra és un insult, no perquè a un rei “li donen pel sac”, sinó simplement perquè és dolenta i el MACBA no se la mereix.♦
