Un estudi del VHIO aporta resultats de validació preclínica per a un nou tractament en càncer de pàncrees

Investigadors del grup de Modelització de Teràpies Antitumorals en Ratolí del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) han demostrat la utilitat d’un fàrmac inhibidor de la cinasa BTK per al tractament del càncer de pàncrees en models preclínics amb ratolins. L’ibrutinib, un fàrmac que fins ara s’ha fet servir per al tractament d’algunes leucèmies i limfomes, podria ser de gran utilitat en el càncer de pàncrees. Els resultats d’aquesta recerca descriuen un nou ús per a l’ibrutinib i també obren la porta a un nou enfocament terapèutic per a altres patologies fibròtiques. Els resultats es publiquen aquest dimecres a la revista ‘Cancer Research’, que dedica la portada a la troballa.

NOTÍCIA AMPLIADA:

• El càncer de pàncrees és un dels tumors més agressius i amb menor resposta al tractament 
• Un fàrmac que ja s’usa en algunes leucèmies i limfomes podria ser útil també per al càncer de pàncrees

Investigadors del grup de Modelització de Teràpies Antitumorals en Ratolí del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) han demostrat la utilitat d’un fàrmac inhibidor de la cinasa BTK per al tractament del càncer de pàncrees en models preclínics amb ratolins. L’ibrutinib, un fàrmac que fins ara s’ha fet servir per al tractament d’algunes leucèmies i limfomes, podria ser de gran utilitat en el càncer de pàncrees. Els resultats d’aquesta recerca, liderada per la Dra. Laura Soucek, descriuen un nou ús per a l’ibrutinib i també obren la porta a un nou enfocament terapèutic per a altres patologies fibròtiques. Aquests resultats es publiquen avui a la revista Cancer Research, que a més dedica la portada a aquesta troballa.
El grup d’investigadors que lidera la Dra. Soucek ha estudiat durant els darrers anys la importància dels mastòcits en alguns tumors. L’ibrutinib és un fàrmac inhibidor de la tirosina cinasa de Bruton (BTK, per les seves sigles en anglès), necessària per a la maduració de les cèl•lules B implicades en alguns càncers hematològics, però alhora essencial en el procés d’activació dels mastòcits. Això els va dur a provar per primer cop aquest fàrmac amb l’objectiu d’inhibir els mastòcits en un model d’insulinoma en ratolí. Els resultats van ser molt positius, de manera que van decidir provar-ho també en models d’adenocarcinoma de pàncrees, el tumor de pàncrees més freqüent i agressiu, que presenta una notable infiltració de mastòcits i una elevada taxa de creixement i disseminació. Els pacients afectats per aquesta malaltia tenen escassa resposta al tractament i, com a conseqüència d’això, molt baixa supervivència.
Els resultats van ser concloents i el creixement dels tumors en els animals es va alentir. Es va provar tant l’administració d’ibrutinib en forma de monoteràpia com la seva combinació amb la quimioteràpia habitual en tumors de pàncrees, la gemcitabina, i en ambdós casos va millorar la supervivència dels ratolins.
Aquest estudi va revelar una particularitat especial de l’acció de l’ibrutinib: “Els tumors de pàncrees es caracteritzen pel fet d’estar entremesclats amb un dens estroma fibroinflamatori. Una mena de cabdell de fibroblasts i col•lagen que fa un efecte semblant a una càpsula, cosa que dificulta l’arribada dels fàrmacs quimioteràpics al cor del tumor de forma efectiva”, explica Daniel Massó, primer firmant de l’article, i aquest és un dels motius pels quals es creu que el càncer de pàncrees és tan complex de tractar. Aquest estudi ha demostrat que l’ibrutinib redueix aquest estroma de forma molt evident. “La nostra hipòtesi és que aquest és el mecanisme pel qual l’ibrutinib, associat a la quimioteràpia habitual, millora la supervivència”, concreta Daniel Massó. L’ibrutinib s’encarrega de debilitar la càpsula i facilita que la gemcitabina pugui actuar.

Una pròxima nova teràpia per al càncer de pàncrees

Tot i que aquests resultats esperançadors són encara preclínics i s’han obtingut fent servir models experimentals, aquesta troballa obre la porta a la possibilitat d’aplicar-lo en pacients amb càncer de pàncrees, ja que els tumors de pàncrees són molt agressius i amb escassedat d’opcions terapèutiques, i, a més, es tracta d’un fàrmac existent ja aprovat per a usar-lo en altres tipus de càncer. “Entre un descobriment científic i la seva aplicació clínica normalment passen anys. En aquest cas, atès que l’eficàcia i la seguretat d’aquest fàrmac ja es coneixen i que ha estat aprovat amb antelació per a altres menes de tumors, és raonable esperar que ràpidament es posaran en marxa els assaigs clínics destinats a validar-ne l’ús per al càncer de pàncrees”, comenta la Dra. Soucek, investigadora principal del grup de Modelització de Teràpies Antitumorals en Ratolí del VHIO.
A més, aquesta troballa obre la porta per tal que la teràpia amb ibrutinib es pugui estudiar també com a opció terapèutica per a altres malalties de característiques fibròtiques, com ara la pancreatitis o la fibrosi hepàtica, per exemple.♦

FOTOGRAFIA: El grup de Modelització de teràpies antitumorals en ratolí del VHIO. D´esquerra a dreta:Marie-Eve Beaulieu, Jonathan Whitfield, Laura Soucek, Érika Serrano del Pozo, Daniel Massó i Vallés, Toni Jauset González.