UB: L’Urban River Lab, un laboratori pioner per millorar la gestió dels rius altament modificats
Millorar la qualitat i l’estat ecològic de l’aigua ja tractada que surt de les estacions depuradores i contribuir a una gestió més eficient dels recursos hídrics són els principals objectius de l’Urban River Lab (URL), una plataforma experimental a l’aire lliure ubicada a l’estació d’aigües residuals (EDAR) de Montornès del Vallès.
Aquest laboratori, pioner a tot l’Estat en l’àmbit de la recerca en ecosistemes fluvials, contribuirà a desenvolupar estratègies alternatives i tècniques innovadores que millorin la gestió dels rius altament modificats. La nova infraestructura ha estat desenvolupada per equips investigadors amb una destacada trajectòria en l’estudi de la capacitat d’autodepuració dels sistemes fluvials, dirigits pels experts Francesc Sabater, del Departament d’Ecologia de la UB; Eugènia Martí, del Departament d’Ecologia Continental del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), i Albert Sorolla, de l’empresa Naturalesa Conservació SL, amb la col·laboració del Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs, l’Ajuntament de Montornès del Vallès i el projecte Cleanleach, de tractament de lixiviats.
Millorar la gestió dels ecosistemes fluvials
L’equipament consta de divuit canals fluvials (de 12 m de llargada i 60 cm d’amplada) i dotze piscines addicionals (mesocosmos d’aiguamolls). Aquests canals, que simulen el comportament dels rius urbans, han estat dissenyats per portar a terme assajos experimentals que avaluïn els efectes dels efluents de depuradora ―que solen contenir patògens fecals i contaminants difícilment eliminats per les depuradores convencionals― sobre els rius receptors.
Entre altres línies de treball, els experts analitzaran els efectes de diferents sistemes naturals (plantes i substrats com sorra, grava, pedres, etc.) en la millora de la qualitat de l’aigua efluent ja depurada d’aquestes estacions. L’objectiu de la nova infraestructura, que és operativa des del desembre passat, és millorar la comprensió del paper dels diferents compartiments de l’ecosistema fluvial i analitzar els mecanismes naturals que poden contribuir a reduir aquests impactes ecològics sobre el funcionament i la biodiversitat dels rius receptors.
«Aquesta infraestructura ens ofereix poder abordar preguntes concretes sorgides de l’experiència prèvia amb la finalitat última de contribuir a una millor gestió dels nostres rius, tant des del punt de vista de la qualitat de l’aigua com de l’ecosistema fluvial», explica el professor Francesc Sabater, responsable del projecte.
L’URL està emmarcat en el projecte Interfaces (Interfícies ecohidrològiques per a la transformació dels fluxos d’intercanvi dels ecosistemes i els cicles biogeoquímics), un destacat projecte de recerca de les xarxes de formació inicial (ITN) de les accions Marie Curie de la Unió Europea.♦