Objectiu del vaixell Freuetó sota la direcció de la Universitat de Barcelona: retirar les xarxes de pesca perdudes al mar per protegir els fons marins
Retirar les xarxes i les arts de pesca —tant esportives com artesanals— que han quedat perdudes i enrocades als fons marins i evitar així que causin un greu impacte ambiental sobre els ecosistemes marins és l’objectiu principal de la campanya de recuperació de xarxes de pesca perdudes que s’iniciarà aquest divendres, 12 de juny, a les 10 hores, a bord del vaixell Freuetó, al port de l’Estartit. Es tracta d’una iniciativa dirigida per un equip del Departament d’Ecologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio) juntament amb el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.
Aquesta primera intervenció per detectar i retirar els aparells de pesca perduts, en la qual participen els experts de la UB Bernat Hereu, Cristina Linares, Pol Capdevila i Eneko Aspillaga, vol minimitzar els impactes que aquests estris puguin ocasionar sobre el fons i les espècies atrapades. A més, també servirà per fomentar la sensibilització de tots els col·lectius d’usuaris del parc natural sobre la fragilitat dels fons marins i els esforços que cal fer per mantenir i restaurar el patrimoni natural.
Xarxes fantasma que encara atrapen peixos
La majoria d’arts que s’empren en la pesca recreativa —una activitat àmpliament practicada que sol ser compatible amb la conservació d’espais naturals— i en la pesca artesanal —la modalitat professional més sostenible per explotar els recursos pesquers— són arts de pesca passives, és a dir, són ormeigs que no són estirats pel motor de les barques i no s’arrosseguen pels fons marins. «No obstant això —explica Bernat Hereu, professor del Departament d’Ecologia de la UB i coordinador de la campanya científica—, quan les diferents arts de pesca esportives i artesanals (hams, fils, ploms, palangres, tresmalls, etc.) s’han perdut o han quedat enrocades al fons, poden causar greus impactes als ecosistemes marins».
Les arts de pesca enrocades als fons marins són autèntiques «xarxes fantasma» que continuen capturant peixos durant molts mesos però sense cap rendiment per a les pesqueries. Segons els experts, aquesta és la causa d’un alt percentatge de les captures incidentals d’espècies comercials i no comercials arreu del món. A més, els peixos atrapats a les xarxes poden ser una trampa mortal per a les aus marines que pesquen (corbs marins, etc.).
Una amenaça per a la biodiversitat dels fons marins
Les xarxes perdudes, que poden tenir centenars de metres, són arrossegades a causa del moviment de les masses d’aigua (corrents marins, temporals, etc.), de manera que s’enreden amb els organismes sèssils que viuen als fons marins i els arrenquen.
«Les comunitats que formen aquests fons —sobretot el coral·ligen, al límit entre el substrat rocós i la plataforma sedimentària— estan formades per una gran quantitat d’organismes de creixement lent i una estructura molt fràgil, com ara algues calcàries, gorgònies, briozous, algues arborescents, etc., que són molt sensibles a qualsevol pertorbació física, i la seva recuperació és molt lenta», alerta Bernat Hereu.
Les línies de pesca i hams enrocats i tallats també poden causar greus desperfectes al bentos quan s’enreden en organismes sèssils (gorgònies, coralls, algues, etc.). Cal afegir que, amb el pas del temps, els plàstics emprats en la fabricació d’arts de pesca es degraden i s’incorporen a la xarxa tròfica dels ecosistemes marins, un fet que és una nova amenaça per a la conservació de moltes espècies que acaben ingerint-los de manera accidental.
Més seguretat per a les activitats de lleure a la costa
Aquestes xarxes també poden suposar un perill per a la seguretat en zones com la costa catalana, on hi ha una gran activitat de lleure i turisme relacionada amb els fons marins: en concret, riscos per a la navegació (xarxes enredades amb les hèlixs dels vaixells, per exemple) i per als banyistes i submarinistes. A banda de l’impacte mediambiental, les restes d’arts de pesca perdudes generen una mala imatge que desincentiven gaudir de la natura i el turisme.
El protocol de retirada de xarxes encallades al Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter forma part d’un projecte del Grup de Recerca MedRecover per posar a punt mesures preventives i de mitigació de restes perdudes d’arts de pesca. Aquest projecte, que es podria ampliar a altres punts del litoral català, inclou campanyes de sensibilització sobre els col·lectius de pescadors esportius i artesanals; campanyes de detecció d’aquestes xarxes amb la col·laboració de pescadors, banyistes, submarinistes o navegants, i la retirada de les xarxes detectades amb el mínim impacte possible.♦
