La Universitat de València calcula que el sistema universitari públic espanyol aporta un 15% al PIB estatal
Investigadors de la Facultat d’Economia de la Universitat de València han creat una metodologia a fi d’avaluar l’impacte econòmic a llarg termini del sistema públic universitari espanyol en el PIB estatal. Les conclusions d’aquest treball es publiquen en Papers in Regional Science.
La recerca, liderada pel professor d’Anàlisi Econòmica i investigador de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) José Manuel Pastor demostra -després de fer una aplicació pràctica del nou mètode- que l’aportació del 0,62% de les universitats públiques representa el 15,04% del total de totes les contribucions a l’economia espanyola durant el període 1989-2010. D’aquest 0,62%, el 0,44% va ser mitjançant els increments en quantitat i qualitat del treball, mentre que el 0,18%, per l’augment en capital tecnològic, segons el treball on també han participat els professors Carlos Peraita i Francisco Pérez.
CLAUS PER A LA TAXA D’ATUR
José Manuel Pastor argumenta que quan les persones estudien a la universitat augmenta la seua predisposició a participar en el mercat del treball, alhora que incrementen les seues possibilitats d’ocupació. En aquest sentit, aquesta investigació revela que sense la contribució de les universitats públiques espanyoles, “la taxa d’activitat de l’Estat seria 1,33 punts inferior a l’actual i la taxa d’atur, 0,7 punts superior. En valors absoluts, aquestes xifres es traduirien en l’existència de 386.400 persones ocupades menys”, indica el professor.
GENEREN EL 28% DEL CAPITAL TECNOLÒGIC
A més a més, les universitats públiques espanyoles realitzen més d’una quarta part de la despesa en R+D a l’Estat, cosa que significa, segons Pastor, que aquestes institucions acadèmiques “han generat el 28,1% de tot el capital tecnològic estatal”.
CREIXEMENT BASAT EN EL CONEIXEMENT
Aquest estudi aporta, en opinió dels seus autors, “dues importants lliçons a l’hora de dissenyar polítiques de creixement en general i directrius universitàries en particular”. En primer lloc, aquests resultats confirmen que la recerca d’una estratègia de creixement basada en el coneixement generat per les universitats és “apropiada” i, de fet, “es recolza en el fet que el capital humà i tecnològic generat per aquestes institucions representen una part del valor afegit generat”.
D’altra banda, la metodologia creada per la Universitat de València mostra que els estàndards per mesurar les contribucions de les entitats acadèmiques han de considerar el valor de mercat dels recursos que generen. Per aquest motiu, les polítiques universitàries haurien de ser avaluades pels seus resultats directes –docència i recerca- i indirectes, on caldria incloure els nivells d’ocupació i la transferència empresarial de graduats i tecnologia. “Com més elevat és el capital humà i tecnològic produït per les universitats, més gran és l’impacte socioeconòmic de les universitats”, apunta Pastor.
La metodologia creada per la Universitat de València per avaluar l’impacte econòmic del sistema universitari espanyol es basa en la construcció d’un escenari contrafactual, és a dir, d’una hipotètica situació en què no hi haguera universitats públiques a Espanya. En aquest cas, no hi hauria titulats a l’Estat ni s’haurien fet els seus gestos en R+D. “L’elaboració d’aquest escenari hipotètic i la seua comparació amb la situació real ens dóna la contribució de les universitats”, subratllen els autors del treball, els quals també han obtingut resultats relatius a la contribució fiscal de les universitats.
La metodologia desenvolupada per la Universitat de València i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) ha estat utilitzada amb èxit per avaluar la contribució socioeconòmica de sistemes universitaris regionals com el valencià i per estudiar l’impacte d’altres entitats acadèmiques, com ara la Universitat del País Basc, la Universitat Pública de Navarra, la Universitat de Cantàbria, la Universitat de Saragossa, la Universitat de les Illes Balears, la Universitat de Burgos, la Universitat de Castella-La Manxa i la Universitat d’Extremadura.
José Manuel Pastor és llicenciat i doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de València, professor titular acreditat per a catedràtic d’universitat del Departament d’Anàlisi Econòmica i investigador de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE). Actualment és vicedegà de Comunicació i Relacions amb l’Empresa de la Facultat d’Economia de la Universitat de València.
Les seues àrees de recerca són l’economia bancària, l’economia regional i l’economia de l’educació. Ha estat investigador visitant a la Florida State University i a la University of Bangor, i consultor extern del Banc Mundial. Ha publicat més de quaranta llibres i capítols de llibre i més de quaranta articles en revistes especialitzades nacionals i estrangeres.
Pastor ha estat investigador principal de diversos projectes competitius i de projectes amb empreses i administracions públiques. En l’actualitat és investigador principal d’un projecte del Pla Nacional de Recerca del Ministeri de Ciència i Tecnologia, coordinador d’un Grup d’Innovació Educativa consolidat i director de diversos projectes d’innovació educativa. ♦
Pastor, J.M., C. Peraita i F. Pérez (2015): “Estimating the Long-Term Economic Impacts of Spanish Universities on the National Economy”. Papers in Regional Science. doi: 10.1111/pirs.12157.
