Projectes MiND i PACE: European Training Networks amb participació de la UB
Dos projectes amb participació d’experts de la Universitat de Barcelona —un per determinar les bases biològiques del dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) i dels trastorns de l’espectre autista i l’altre per potenciar la comprensió dels processos de percepció i acció en entorns d’alta complexitat— han rebut finançament en la convocatòria del 2014 de les European Training Networks (ETN), dins de les accions Marie Sklodowska-Curie del programa Horitzó 2020 de la UE. Aquesta iniciativa, enguany convocada també en el marc de les Innovative Training Networks (ITN), té com a objectiu formar investigadors creatius i innovadors que transformin el coneixement en progrés i en serveis per al progrés econòmic i social de la UE.
El projecte MiND (Mastering skills in the training network for attention deficit hyperactivity and autism spectrum disorders), coordinat pel Radboud University Medical Centre als Països Baixos (Dra. Barbara Franke), està finançat amb 3,9 milions d’euros i té una durada de quatre anys. El Dr. Bru Cormand, del Departament de Genètica i de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB), és l’investigador principal de l’àrea de genètica i epigenètica del projecte europeu, que és pioner com a xarxa de col·laboració entre grups de recerca europeus i el sector industrial per abordar aquests trastorns crònics del neurodesenvolupament, que en molts casos són també hereditaris.
MiND és una de les iniciatives més ambicioses per estudiar els factors de risc relacionats amb el desenvolupament del TDAH i els trastorns de l’espectre autista. Tal com explica Bru Cormand, «el projecte també vol aplicar els resultats obtinguts en la pràctica clínica per tal d’oferir millors diagnòstics i tractaments més individualitzats als pacients». Cal recordar que el TDAH afecta un 5,3 % de la població infantil i un 2,5 % dels adults, mentre que la incidència dels trastorns de l’espectre autista és d’un 1 % en nens i adults.
El projecte PACE (Perception and action in complex environments), dotat amb quatre milions d’euros, està coordinat pelCentre Nacional de la Recerca Científica (CRNS) a Marsella, mitjançant el Dr. Guillaume Masson. En el marc de la UB, té com a investigador principal el Dr. Joan López Moliner, del Departament de Psicologia Bàsica i de l’Institut de Recerca en Cervell, Cognició i Conducta (IR3C).
Segons López Moliner, «el punt més innovador de PACE és l’estudi del tractament dels retards en el flux de la informació sensorial —dins de sistemes immersius o de realitat virtual— perquè no provoquin una pèrdua de precisió en les nostres accions». Un exemple d’això seria com s’han de tractar els diferents fluxos sensorials en el temps perquè es minimitzin els perills en una teleoperació. «La nostra expertesa —continua l’investigador— és la integració sensorialmotora, sobretot els aspectes temporals. La nostra contribució ha d’abordar la manera com s’ha d’administrar la informació de diferents modalitats sensorials (visual, hàptica, auditiva) en dispositius de realitat virtual a fi que la precisió temporal de l’acció sigui màxima». PACE, amb una durada també de quatre anys, inclou una xarxa integrada per experts de l’àmbit acadèmic i companyies que són especialistes en psicologia experimental, neurociències cognitives, imatgeria cerebral, ciències clíniques i tecnologia. ♦
