INFORME.DE.LA COMUNICACIÓ A CATALUNYA 2013–2014

L’Informe de la comunicació a Catalunya és un projecte biennal de l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) que va néixer l’any 2000 i compta, per vuitena vegada consecutiva, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el patrocini de Gas Natural Fenosa. L’obra ha comptat amb la col·laboració científica del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (Fundacc), junt amb ComScore, Inc; Infoadex i Portal de la Comunicació (IncOm-UAB) i tres subscriptors institucionals: l’Ajuntament de Barcelona, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Societat Catalana de Comunicació, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Per a aquesta edició, l’obra ha comptat amb la participació d’un total de 23 autors i autores, procedents de sis universitats catalanes públiques i privades (cal destacar la participació d’investigadors de 5 grups reconeguts per la Generalitat de Catalunya) i de l’àmbit professional, coordinats per un equip editor format per Carme Ferré Pavia, Joan M. Corbella Cordomí, Joan Sabaté i Salazar i Marta Civil i Serra. L’objectiu de l’obra és analitzar, contextualment, els esdeveniments dels dos últims anys en el sector de la comunicació a Catalunya, i constituir un instrument de treball al servei del món acadèmic i del sector de la comunicació, el qual inclou els responsables polítics, culturals i socials que han de prendre decisions sobre un sector que és, més que mai, estratègic per al país.

L’Informe de la comunicació a Catalunya 2013–2014 conté alguns canvis en relació amb els dels anys anteriors, per aprofundir, a partir de l’anàlisi descriptiva, en els resultats del bienni estudiat i destacar les tendències que es poden esdevenir en el sector de la comunicació a Catalunya.

Aquesta vuitena edició es divideix en cinc apartats, precedits per un pròleg escrit per Joan Manuel Tresserras. La primera part (“Marc general de la comunicació a Catalunya”) estudia quines polítiques de comunicació s’han generat, en quin entorn tecnològic i quins grups de comunicació hi són presents. En aquest primer apartat també es dedica una mirada específica a l’ecosistema comunicatiu català, amb un èmfasi especial en la comunicació de proximitat, així com a la inversió publicitària i als sistemes per mesurar les audiències. Finalment, i com en edicions anteriors, es dedica un capítol a les llengües en els mitjans de comunicació. La segona part (“La situació dels mitjans i indústries de la comunicació”) analitza sintèticament la situació dels diferents mitjans (premsa, ràdio, televisió i internet). Així mateix, posa el focus en el sector cinematogràfic i videogràfic, les indústries culturals del llibre, el fonograma i el videojoc i, finalment, la indústria publicitària. En la tercera part (“Monogràfic”), l’Informe de la comunicació a Catalunya 2013–2014 dedica en aquesta edició la mirada als reptes de la comunicació empresarial i institucional.

La quarta part (“Estudis i recerca”) se centra en els estudis universitaris i la investigació en comunicació que s’ha dut a terme en el període estudiat. Tanca aquest Informe (“Balanç 2013–2014 i perspectives”) un capítol que ens mostra l’estat de la qüestió de la comunicació a Catalunya: d’on venim i quines poden ser les tendències o fites que es produeixin en els pròxims anys.

L’Informe es publica, amb accés obert i gratuït, com a quart volum de la col·lecció Lexikon Informes, una col·lecció especialitzada de la Direcció General d’Atenció Ciutadana i Difusió de la Generalitat de Catalunya, en format EPUB, un dels estàndards d’ús més corrent de llibre electrònic.
SÍNTESI DE LES CONCLUSIONS DE L’INFORME

Un breu balanç de llums i ombres de la comunicació 2013–2014 a Catalunya (extracte del capítol 17 de l’informe).

A la baixa:

– Després d’uns anys de normalització, les publicacions locals tornen a quedar menys representades en el mesurament d’audiències en dissoldre’s la Fundacc. Ha reculat el mesurament dels mitjans de proximitat i s’ha alterat la possibilitat d’avaluar el valor de la publicitat a Catalunya, amb menys capçaleres controlades (de 340 a 160) i disminució de les onades de mesurament.
– La premsa en general i especialment les revistes van a la baixa en
difusió i ingressos. La premsa esportiva en català no acaba de reeixir.
– Després d’una dècada de creixement, es redueix el temps de consum de televisió, que ha estat de 244 minuts per persona i dia el 2014, i va ser de 250 minuts el 2013.
– El CAC ha vist retallat el pressupost en un milió d’euros el 2013.
– La CCMA perd audiència de 2013 a 2014. És l’únic grup de televisió que ho fa.
– La Xarxa Audiovisual Local ha retallat un 25% del pressupost que tenia en ser creada (de 20 milions totals el 2012 per a les antigues institucions refoses a 16 el 2014). De 2013 a 2014 passa de 212 a 184 treballadors.
– La indústria del cinema continua enmig d’una crisi que no cessa.
– La música venuda en format digital continua davallant.
– El mercat laboral encara no s’ha recuperat en el sector tecnològic (xarxes i telefonia mòbil).

Es manté:

– El finançament públic en mitjans s’ha estabilitzat, però enmig de la debilitat, tot assumint les reduccions de biennis anteriors.
– La inversió en publicitat s’incrementa, encara que no recupera el
terreny perdut amb la crisi.
– La CCMA tanca el 2014 pràcticament sense dèficit.
– Capítol 17. L’estat de la qüestió: un respir de la crisi en la dècada de la perplexitat

A l’alça:

– El 2014 es detecta una recuperació de la inversió publicitària en el sector digital, sobretot en cercadors i telefonia mòbil.
– Els grans grups privats i públics de comunicació presenten una lleu recuperació econòmica.
– Hi ha una recuperació tímida de les aportacions de les institucions de govern a la televisió i s’estabilitzen els ingressos publicitaris.
– La comunicació local i de proximitat remunta lleugerament després de quatre anys negatius i després d’una reestructuració del sistema de suport públic.
– Tendència a l’alça de la difusió i audiència dels mitjans en català, sobretot a la ràdio i a la xarxa, malgrat la superioritat de l’oferta i el consum en castellà.
– La situació després d’anys de destrucció econòmica comença a remuntar en l’àmbit de l’entorn tecnològic, de les xarxes i els dispositius mòbils.

Suport a la investigació i a la comunicació

Gas Natural Fenosa patrocina des de l’any 2000 l’Informe de la comunicació a Catalunya. La companyia dóna suport amb aquest iniciativa a la investigació i a la continuïtat d’una eina de referència, amb un projecte que contribueix al coneixement de la indústria de la comunicació i la seva evolució per part de la societat.

Gas Natural Fenosa dóna suport així a iniciatives relacionades amb el món de la cultura, amb un patrocini que consolida la seva col·laboració amb l’Institut de la Comunicació i que és una aposta per la col·laboració público-privada en l’àmbit de la recerca, gràcies al suport de la Generalitat de Catalunya.♦

INFORME COMPLERT … CLICAR AQUÍ