B·Debate : L’estudi del microbioma humà podria millorar el tractament de malalties cròniques, com el càncer, la sida o l’autisme
B·Debate aportarà la primera definició del microbioma intestinal saludable
Al cos humà hi viuen 10 bacteris per cada cèl·lula, una població que representa el 10% del pes corporal d’una persona, i tenen un important impacte funcional
Experts locals i internacionals analitzen l’impacte del microbioma humà en la salut i en el desenvolupament de malalties al CosmoCaixa convocats per B·Debate, Centre Internacional pel Debat Científic, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”
B·Debate, Centre Internacional pel Debat Científic, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”, pretén aportar una primera definició de què és i com és el microbioma intestinal humà saludable, amb la col·laboració de quatre institucions de recerca locals: la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i el Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO).
El microbioma té un pes molt rellevant en la salut i la malaltia. Els coordinadors del projecte nord-americà Human Microbiome Project, George Weinstock, i de la iniciativa europea MetaHIT, Dusko Ehrlich, discutiran sobre els últims avenços en aquest camp amb experts locals i internacionals aquests propers 2 i 3 de juliol al CosmoCaixa.
Al nostre cos hi viuen 10 bacteris per cada cèl·lula humana, una població que representa un 10% del pes corporal d’una persona. A més tenen molts més recursos genètics que nosaltres: 600.000 gens contra els nostres 25.000 gens. “Qualsevol alteració en el microbioma té un efecte molt rellevant en la nostra salut”, destaca Malu Calle, directora del grup de Bioinformàtica i Estadística Mèdica de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya i membre del comitè científic de B·Debate.
Aquesta població de microorganismes són un important component funcional i contribueixen a molts processos del nostre organisme, com el desenvolupament del sistema nerviós central, el del sistema immunitari o la digestió. Però alhora molts estudis apunten a què la disfunció del microbioma també pot influir en el desenvolupament i les manifestacions clíniques de nombroses malalties com l’obesitat, les malalties intestinal inflamatòria i de l’aparell circulatori, la infecció per VIH, el càncer o l’autisme.
“Sabem que l’etapa crítica és l’adquisició de la microbiota després del naixement durant les primeres etapes de la vida i podria determinar patologies a la vida adulta”, comenta Francisco Guarner, investigador del VHIR, membre del comitè científic de B·Debate.
Pel que fa al VIH els estudis inicials suggereixen que la infecció per aquest virus canvia la composició i la funció del microbioma intestinal, que està en equilibri amb el sistema immunitari d’aquest òrgan. “Com a conseqüència es produeix un estat d’inflamació crònica que dificulta la recuperació del sistema immunitari i altera la resposta als prototips de vacuna contra la sida”, explica Roger Paredes, responsable del grup de Genòmica Microbiana de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa.
En càncer el rol del microbioma podria influir en l’augment o la disminució del risc de diverses neoplàsies, una massa anormal de teixit per una divisió cel·lular descontrolada. L’explotació d’aquest coneixement esdevé clau en el diagnòstic i tractament del càncer, segons Núria Malats, responsable del grup d’Epidemiologia Genètica i Molecular del CNIO.
La modulació del microbioma mitjançant probiòtics, prebiòtics i fins i tot el trasplantament de microbiota és un desafiament i una oportunitat en la prevenció i en el tractament de moltes malalties. Segons la doctora Calle “la comprensió de com pot ser modulat el microbioma humà és una frontera de la medicina preventiva i un repte en el tractament mèdic de les malalties cròniques”. ♦
EL PROGRAMA DETALLAT … CLICA AQUÍ
DOSSIER explicatiu de l’esdeveniment acadèmic … CLICAR AQUÍ
