Una recerca conclou que una hormona present a la llet materna és clau per regular el metabolisme dels nounats
Un equip científic liderat pel catedràtic Francesc Villarroya, del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de Barcelona (UB), en col·laboració amb el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa Fisiologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBERobn), dependent de l’Institut de Salut Carlos III, i amb l’Institut Danone, ha demostrat que un compost present a la llet materna, anomenat factor de creixement fibroblàstic 21 (FGF21), té un paper clau per a la l’absorció de nutrients i la regulació de la funció intestinal en els nounats, i contribueix a millorar-ne el creixement durant les primeres setmanes de vida, així com el seu perfil metabòlic.
Aquesta és la principal conclusió del projecte Estudi de FGF21 com a nou factor present a la llet, implicat en els efectes beneficiosos de la lactància materna, que s’emmarca dins del programa de recerca d’excel·lència RecerCaixa que impulsa l’Obra Social la Caixa en col·laboració amb l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). Els resultats del treball s’han publicat a la revista “Scientific Reports” del grup Nature.
L’FGF21 és una hormona que produeix el fetge i que està present al cos humà de manera natural, tot i que en algunes persones és més activa que en d’altres. Fins ara se sabia que tenia una acció favorable sobre el metabolisme dels greixos i en l’absorció del sucre, i per tant se li atribuïen propietats antidiabètiques i antiobesitat. La recerca liderada pel Dr. Villarroya, que també és director de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB),ha demostrat que en passar al nounat a través de la llet materna, l’FGF21 actua sobre el budell, on estimula la producció d’enzims que afavoreixen l’absorció de la lactosa i d’altres hormones gastrointestinals que ajuden a assimilar els nutrients correctament.
El resultat és que els nounats que presenten aquesta hormona tenen més bon perfil metabòlic i un desenvolupament en un 25 % superior al dels nounats que no reben aquest compost. Per arribar a aquesta conclusió els investigadors han fet servir animals de laboratori i han observat les diferències entre un grup de cries que rebien llet natural de la mare i un altre que també rebien llet de la mare però després d’haver-ne eliminat aquest compost.
En un estudi anterior que es va dur a terme en col·laboració amb l’Hospital Universitari Sant Joan de Déu de Barcelona, l’equip del Dr. Villarroya va comprovar que l’FGF21 és gairebé absent en el fetus i que la seva producció en els nounats s’activa quan reben la llet materna, un fet que confirma la importància de la lactància materna.
A partir d’aquests resultats, els autors de l’estudi es proposen investigar els efectes sobre el metabolisme d’haver estat exposat o no a l’FGF21 a més llarg termini, fins a l’adolescència, i si aquest factor està present i en quin percentatge en les llets artificials destinades a la lactància, per tal de millorar-ne la composició.♦
