L’Institut d’Estudis Catalans ret homenatge a Francesc Vallverdú un any després de la seva mort
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) celebra aquest dimarts un acte d’homenatge al poeta, traductor i sociolingüista Francesc Vallverdú, mort al juny passat. D’aquesta manera, l’IEC ha volgut saldar “un deute pendent” per agrair-li “d’una manera parcial i modesta” la seva tasca a la Secció Filològica i en el conjunt de l’Institut, segons ha explicat Joan Martí Castell, coordinador de l’acte juntament amb Miquel Àngel Pradilla. Es tracta d’una jornada científica amb ponents nacionals i internacionals que va “més enllà” del record a la seva figura i aborda la seva tasca d’investigació en àmbits com la sociolingüística, la poesia, la traducció, la normalització lingüística o el món editorial.♦
NOTICIA AMPLIADA:
Francesc Vallverdú, poeta, traductor, sociolingüista i membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va morir el 12 de juny de 2014 als setanta-vuit anys. Isidor Marí, que aleshores era el president de la Secció Filològica, el va definir com «una persona especialment apreciada per la seva personalitat honesta i la seva disponibilitat permanent» i, des del punt de vista acadèmic, va ressaltar la seva activitat en el camp de la sociolingüística, de la literatura i de l’edició, que l’havien convertit en «un referent públic de primer nivell». El proper dimarts, 29 de setembre, Francesc Vallverdú serà homenatjat en una jornada que tindrà lloc a la Sala Prat de la Riba de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona). La jornada consistirà en nou intervencions, la major part de les quals seran de membres de la Secció Filològica, en què es repassaran les aportacions de Vallverdú en els camps de la poesia, la traducció i la sociolingüística. Joandomènec Ros i M. Teresa Cabré, president de l’IEC i presidenta de la Secció Filològica, respectivament, seran els encarregats d’obrir l’acte. La cloenda serà a càrrec de l’esposa de Vallverdú, Carme Vilaginés.
Francesc Vallverdú (Barcelona, 1 de desembre de 1935 – Barcelona, 12 de juny de 2014), era llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona. Membre fundador i president del Grup Català de Sociolingüística, va ser un dels introductors de la metodologia de la sociolingüística aplicada al català. En aquest àmbit, destaquen obres com L’escriptor català i el problema de la llengua; Dues llengües, dues funcions?; El fet lingüístic com a fet social i L’ús del català: un futur controvertit. Va ser assessor lingüístic del Gran Larousse català, membre del Consell d’Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, director de l’Enciclopèdia de la llengua catalana i director del Consell de Redacció de la revista Treballs de Sociolingüística. El 1986 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat; i el 1990, amb el Premi Nacional de Periodisme de la Generalitat de Catalunya per l’article «L’alarmisme, un recurs contraproduent», publicat al diari El País l’1 de març de 1990.
Com a poeta, va publicar llibres com ara Com llances; Somni, insomni; Retorn a Bílbilis; Leviatan i altres poemes o Encalçar el vent; com a traductor, va traslladar al català obres clau de la literatura universal: va traduir obres de Moravia, Pavese, Calvino i Boccaccio. El 1988 va guanyar el prestigiós premi Ente Nazionale Giovanni Boccaccio per la traducció del Decameró.♦
PROGRAMA … CLICAR AQUÍ
