Investigadors de la Universitat de Barcelona s’embarquen en una nova campanya de recerca a l’Antàrtida
Quan es parla de fauna antàrtica, se sol pensar en pingüins o foques, però la supervivència d’aquests i de la resta d’animals antàrtics depèn d’altres baules de la cadena tròfica menys conegudes, com ara els invertebrats que viuen en el fons marí. L’estudi de les comunitats d’invertebrats marins que formen l’anomenat bentos marí és l’objectiu principal del projecte Distantcom, liderat per Conxita Àvila, investigadora del Departament de Biologia Animal i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio). La recerca inclou també identificar les molècules que intervenen en les relacions entre aquests organismes i avaluar-ne el possible ús farmacològic.
El desembre s’inicia la nova campanya antàrtica d’aquest projecte multidisciplinari en què, a més de l’equip de la Universitat de Barcelona, hi participen investigadors de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) i de les universitats d’Alcalá de Henares (UAH), Autònoma de Madrid (UAM) i Harvard. L’equip de recerca es traslladarà a la base antàrtica Gabriel de Castilla, instal·lada a l’illa Decepció, a l’arxipèlag de les Shetland del Sud, i durant tres mesos estudiarà l’ecologia química, la filogènia, la filogeografia i l’ecologia tròfica d’aquests invertebrats al continent antàrtic. Bona part de la campanya es desenvoluparà també a bord del vaixell oceanogràfic BIO Hespérides, en què es recolliran mostres de diferents zones de la península antàrtica i les illes adjacents.
Tal com explica la professora Àvila, «en aquest projecte intentarem conèixer millor com viuen els animals del fons antàrtic: quines relacions tròfiques tenen —és a dir, qui es menja a qui—, quines relacions simbiòtiques presenten o quins contaminants acumulen. Pretenem conèixer també les seves relacions de parentiu, per tal de construir l’arbre genealògic d’algunes espècies, i quins factors han condicionat la seva distribució actual». Conèixer aquesta informació sobre les característiques ecològiques de les espècies és important ja que entre altres coses permet detectar canvis en l’ambient de manera indirecta, una informació que podria ser rellevant també en relació amb el canvi climàtic.
A la recerca de nous productes bioactius
Durant el projecte també s’investigarà l’ecologia química d’aquests invertebrats i les potencials aplicacions farmacològiques de les seves molècules. «Intentarem esbrinar quines defenses químiques utilitzen per repel·lir els depredadors, per fer-se lloc o per mantenir-se nets i evitar que se’ls adhereixin organismes a la superfície», assenyala la investigadora. «Aquests productes químics —continua— també poden tenir una activitat biològica potencialment útil en forma de medicaments. Per posar-ne un exemple, el compost que impedeix que s’estenguin les cèl·lules del teu enemic podria servir per evitar que es desenvolupin cèl·lules cancerígenes».
La campanya s’estructura en diferents parts, que inclouen una fase experimental, que es portarà a terme principalment a la base Gabriel de Castilla, i una altra fase de mostreig, en què s’embarcaran en el vaixell de recerca oceanogràfica BIO Hespérides. Per recollir les mostres hauran de fer servir tècniques de busseig amb vestits secs adaptats per suportar temperatures de fins a -1,8 graus.
«Hi ha un gran desconeixement de l’ecologia d’aquests animals invertebrats, fonamentalment per les dificultats climatològiques i logístiques que comporta l’estudi a l’oceà Antàrtic. Per aquest motiu, s’aprofita l’estiu austral, quan la climatologia és més favorable», explica Àvila, que enguany viurà la seva vuitena campanya antàrtica.
Distant com és la continuació dels projectes Ecoquim i Actiquim, desenvolupats pel mateix equip de recerca i liderats per Conxita Àvila. Aquest grup d’experts de la UB i l’IRBio ha fet ja diferents descobertes significatives d’invertebrats marins a l’Antàrtida, com ara el primer cuc menjaossos del gènere Osedax, el nemertí Antarctonemertes riesgoae, amb una insòlita conducta reproductiva, i l’anèl·lid Parougia diapason, una nova espècie descoberta a l’illa Decepció, entre d’altres, a l’arxipèlag de les Shetland del Sud, a l’oceà Antàrtic.♦
