Neix a la UPC de Terrassa una nova generació de científics per estudiar el clima amb innovadores tecnologies
El projecte europeu “Learning About Interacting Network in Climate” (LINC) ha format una generació de 15 científics d’elit que analitzen i prediuen els fenòmens climàtics amb metodologies diferents de les que s’estan fent servir fins ara. El projecte ha estat coordinat per la professora del campus de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) de Terrassa, Cristina Masoller. El projecte es va iniciar fa quatre anys i finalitza ara acomplint l’objectiu de crear una nova generació de científics que aborden l’estudi i la predicció dels fenòmens climàtics aplicant les mateixes metodologies que s’estudien per estudiar sistemes complexos, com els làsers, el cervell humà o l’economia mundial. El projecte ha comptat amb una dotació de més de 3,7 MEUR procedents del programa Marie Curie del setè Programa Marc de la Unió Europea.
L’aposta del projecte ha estat formar durant quatre anys 12 doctors i tres postdoctors en metodologies no lineals per a l’estudi del clima. Això suposa un canvi al que s’està fent fins ara ja que la gran majoria de científics i de meteoròlegs utilitzen mètodes lineals. Masoller creu que el clima “és un sistema tan complex com el cervell, la xarxa d’internet o l’economia mundial i, per tant, amb metodologies no lineals s’obtindran resultats rellevants de predicció i d’estudi”. Masoller ha destacat que a més de la formació dels 15 joves científics, el projecte “ha generat també un gran volum de coneixement de gran interès per a la comunitat científica internacional sobre els fenòmens climàtics que es produeixen arreu del món”. Alguns dels primers resultats del treball d’aquests científics és el desenvolupament d’un nou software per analitzar grans bases de dades que facilita la seva tasca de recerca. A més, han generat 27 articles publicats a revistes científiques internacionals de prestigi en l’àmbit del clima com ‘PNAS’, ‘Geophysical Research Letters’, ‘Scientific Reports’ o ‘Climate Dynamics’. Un dels investigadors, Giiulio Tirabassi, ha creat un nou model d’anàlisi de ‘big data’ capaç de confirmar si la informació que s’extreu de l’observació de determinats fenòmens complexes és correcta. Es tracta d’una mena de clau mestra que pot obrir moltes portes ja que correlaciona les dades disponibles sobre fenòmens complexos i crea models que confirmen o desmenteixen la valoració d’aquestes dades. Aquest nou model serà molt útil per exemple per confirmar o desmentir l’afectació del ‘Niño’. També han descobert un mètode capaç d’anticipar el punt de no retorn que un determinat fenomen climàtic pot causar i que pot anar des de corrents oceànics a la desertització de grans espais naturals sotmesos a irregularitats pluvials durant llargs períodes de temps. Els joves científics han estat formats per un equip docent multidisciplinari integrat per científics d’excel·lència internacional i directius d’empreses especialistes en les àrees dels sistemes complexos, el medi ambient i les ciències de la Terra. En total, hi ha participat sis universitats i tres empreses d’Alemanya, Holanda, Israel, Uruguai, Espanya i França.♦
