Xavier Montanyà reivindica el periodisme d’investigació en un llibre d’homenatge a Xavier Vinader
Xavier Vinader va portar fins al límit el seu compromís periodístic demostrant la connexió entre la policia espanyola i els grups d’extrema dreta que atemptaven contra l’esquerra al País Basc. Xavier Montanyà homenatja ara la figura d’aquest referent del periodisme d’investigació a través de les pàgines “El cas Vinader. El periodisme contra la guerra bruta” (Pòrtic), en què reivindica un periodisme que ha desaparegut en pro d’una informació “immediata”, amb “excés d’opinió” i “desconeixement real d’allò que passa”. El compromís de Vinader va provocar, segons relata Montanyà, que l’Estat intentés anul·lar-lo “jurídicament i físicament” i, com que no ho van aconseguir, “li van treure la veu” conduint-lo a la seva “mort civil”.
En morir Franco, alguns periodistes van combatre a través del periodisme les intencions antidemocràtiques de l’extrema dreta, que mantenien fortes connexions amb policies i serveis secrets. Una realitat que era ‘vox populi’ entre els bascos però de la qual no se’n tenien proves. Els reportatges van treure a la llum imatges i documents que confirmaven la connexió entre la policia i els grups d’extrema dreta que atemptaven contra l’esquerra, especialment, contra militants del moviment independentista basc. Aquestes interioritats de la guerra bruta fetes públiques per Vinader el van convertir en el primer exiliat i periodista de la democràcia espanyola empresonat per motius polítics. El periodista Xavier Montanyà (Barcelona, 1961) va recordar fa uns mesos la història de Vinader a través d’un documental –’Xavier Vinader, periodista. Contra la guerra bruta’- a TV3, en què s’explorava l’època més dura de la transició. Partint d’aquesta experiència, l’escriptor reivindica ara la figura de Vinader a través d’un llibre fet “amb passió” per explicar a les generacions més joves un tipus de periodisme que “desgraciadament s’ha deixat de fer” en favor de la immediatesa, la opinió i poca investigació. El conegut popularment com a ‘Síndrome Vinader’ és, segons ha explicat Xavier Montanyà a la roda de premsa de presentació del llibre, l’”embrió” d’una actitud estatal a través de la qual, sobretot la judicatura, reprimeix la premsa d’esquerres, que fa una feina que a l’Estat “no li interessa”. Pel periodista i escriptor, Vinader va ser el “cap de turc” per a tots els que pretenien seguir “la seva línia” i creu que el seu cas “posa de manifest” la impunitat i l’”assimetria” que hi havia i que encara hi ha entre les actuacions policials i jurídiques. En aquesta línia, Xavier Montanyà lamenta que la tasca de Vinader al final de la seva vida es va “desaprofitar totalment” perquè podia haver dirigit equips d’investigació a diversos mitjans però se’l va sotmetre a un aïllament. Malgrat això, ho “portava bé”, explica l’autor, perquè el seu tarannà el feia créixer en les situacions “difícils”. “No era un aventurer, sinó una persona vital que portava a l’extrem allò que creia que havia de fer en periodisme”, ha reblat.♦
FOTOGRAFIA: Xavier Vinader.