Lo Campus diari

Premsa universitària i escolar de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i l’Alguer

La vida íntima de Brossa i l’expropiació cultural protagonitzen els projectes guanyadors de les residències teatrals “Abrossa’m”

Data publicació
Notícia anterior
Notícia posterior

image1

Els muntatges becats per La Seca Espai Brossa i l’Institut del Teatre s’exhibiran a la Sala Palau i Fabre a partir del 27 de juny

La Seca Espai Brossa i l’Institut del Teatre inicien una etapa amb el nou format de les residències ‘Abrossa’m’. Aquestes beques potencien la creació d’espectacles de nous dramaturgs i llenguatges inspirats en l’univers brossià. Aquesta primera edició ha apostat pels muntatges escènics ‘Brossat’ i ‘Estrip-tesi’, que s’exhibiran a la Sala Palau i Fabre de la Seca Espai Brossa entre el 27 de juny i el 5 d’agost. Els dos projectes configuren un sol espectacle que es vertebra en dos blocs “per donar cabuda al talent generat” per la convocatòria, ha dit el director artístic de la Seca Espai Brossa, Ferran Madico. De creació col·lectiva i protagonitzat per Catalina Florit i Francesca Vadell, ‘Brossat’ explica la vida íntima del poeta a partir de quatre poemes visuals instal·lats a Barcelona i d’una posada en escena cronològica. En canvi, a ‘Estrip-tesi’ el jove creador Roger Torns ha generat un imaginari propi amb la història de tres amics que -mentre investiguen per a fer tesi sobre un poeta- descobreixen que l’espai de l’artista s’ha convertit en un parc d’atraccions.

“‘Estrip-tesi’ podria ser una ficció però a la vegada és un recull de números esparracats”, ha explicat Torns. “L’espectador es trobarà amb un espai molt dividit amb escenes amb diferents tons, amb una pel·lícula en directe, un documental, titelles, òpera, tot per parlar de l’expropiació de la cultura per instal·lar la por”. Un espectacle basat en Brossa però que sempre parla del “poeta en qüestió” per fer de l’obra un muntatge universal al voltant de l’apropiació d’un nom i del seu llegat per construir pàtria i nacionalisme. A més, Torns ha explicat que ‘Estrip-tesi’ reflexiona al voltant de la por a la poesia. “Si tinguéssim por a la poesia vol dir que tindríem por a la profunditat i l’invisible i per tant deixaríem d’intentar esbrinar qualsevol cosa que no entenem i tots seriem iguals i aniríem amb una faixa”, ha assegurat el dramaturg. “Per mi aquesta beca era una oportunitat per conèixer Brossa en profunditat” , ha afegit Torns. Una motivació i curiositat compartida amb l’actriu Catalina Florit que, parlant de ‘Brossat’, ha dit: “ens vam preguntar perquè es tornava a revisar Brossa, tots nosaltres el coneixia però cap l’havia analitzat a fons”. Després d’investigar, Florit i la resta de dramaturgs d’aquesta obra creada col·lectivament van descobrir que el que els interessava més de l’autor polifacètic és “més la seva vida que la seva obra”. Així, a partir del vessament cerebral que li va causar la mort el 30 de desembre de 1998 l’obra s’ apropar al poeta en la seva vessant més íntima i de forma cronològica. “Hem intentat donar una mica de llum a l amanera com va decidir viure la vida, que és el que el fa més artista en realitat”, ha dit Florit. Els quatre poemes transitables a partir dels quals s’inspira l’obra són ‘Mosca fera’, ‘Antifaç’ ‘Malson’ i ‘La Bota’. Aquesta última està a Corbera d’Ebre en record a la batalla de l’Ebre, on va lluitar també Joan Brossa. “Cada poema ens serveix per parlar de la guerra, de Catalunya, de la llibertat d’expressió, de política per poder respirar la seva humanitat que és el que ens ha atrapat més”, ha dit Franscesca Vadell, una de les actrius de ‘Brossat’. Les residències ‘Abrossa’m’ neixen dins del marc de la implantació de la ‘Càtedra Brossa’ en col·laboració amb l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. La seva directora general, Magda Puyo ha dit que les beques s’emmarquen en l’objectiu de l’espai educatiu de formar en la tradició d’avantguarda i d’inserció laboral dels seus estudiants “en sales més petites però amb ambició” on “s’està coent el nou teatre”. “Aquell qui no té referents repeteix allò que és obvi”, ha recordat Puyo. Pel que fa a la càtedra ha assegurat que és un “procés d’acostament a la universitat” i de desenvolupament d’àmbits de recerca poc presents en escoles d’art.♦

Notícia anterior
Notícia posterior
PUBLICITAT
Processing...
Thank you! Your subscription has been confirmed. You'll hear from us soon.
NEWSLETTER
Butlletí quinzenal gratuït dels Continguts Diaris
ErrorHere