Un expert de la Universitat de València conclou que ‘MasterChef’ adapta el nacionalisme espanyol modern

Àlvar Peris, professor de comunicació audiovisual de la Universitat de València, sosté que el programa ‘MasterChef’ de TVE adapta el nacionalisme espanyol modern. A l’estudi ‘Els programes televisius de cuina i la identitat nacional. El cas de MasterChef’, publicat a la Revista de Recerca i d’Anàlisi (Societat Catalana de Comunicació) del novembre, Peris assegura que al programa ‘es mesclen trets de la modernitat global amb d’altres de perfil més tradicional associats a una concepció conservadora i unitarista’ del nacionalisme espanyol. La Marca Espanya, la presència de l’exèrcit espanyol en el programa en dues ocasions o la selecció d’espais i paisatges identificats com a part indiscutible d’una determinada idea d’Espanya per una àmplia part de la ciutadania són els tres elements sobre els quals pivota l’argumentació de l’investigador de la Universitat.

L’estudi atén al fet que la gastronomia és part indiscutible de la cultura sobre la qual s’edifica actualment la identitat d’una societat. Tenint en compte la forta penetració de la televisió d’entreteniment, Peris detalla com la selecció de l’escenografia, dels comensals participants i dels llocs de realització dels capítols de ‘MasterChef’ s’ha fet per adaptar i legitimar ‘un nou discurs de la nació espanyola’.

Àlvar Peris emmarca aquesta investigació en l’interès que els últims anys hi ha per rastrejar en els continguts televisius pràctiques nacionalistes, no sols en els programes de caràcter informatiu, sinó en gèneres d’entreteniment com ara la ficció o la telerealitat. Aquests solien interpretar-se, en general, com uns simples productes d’evasió que incidien poc sobre la configuració de les identitats i, menys encara, de les nacions. ‘El canvi experimentat per la gastronomia espanyola aquests darrers anys ha despertat en les institucions, els mitjans i, consegüentment, en molts ciutadans, un sentiment d’orgull nacional desconegut fins al moment. En una època de crisi econòmica i política profunda, la gastronomia ha aconseguit ser un dels pocs valors que encara inspira un extraordinari reconeixement fora de les fronteres espanyoles’, diu. Segons ell, a més, alguns dels capítols de ‘MasterChef’ han servit per a ‘realitzar homenatges a institucions o col·lectius que han estat històricament associats a la nació espanyola en el seu vessant més tradicionalista i conservador, com són l’exèrcit, el món dels bous o l’Església’. I afegeix: ‘L’elecció del conjunt de personalitats a les quals els aspirants han hagut de cuinar en les diferents proves, la major part pertanyents als sectors més exclusius i benestants, conformen un mosaic representatiu, tot i que parcial, de la cultura i societat espanyoles.’

L’exèrcit

En dues ocasions els participants en ‘MasterChef’ van cuinar per a l’exèrcit durant els dos primers anys de vida del programa, el període analitzat en l’estudi. En una d’aquestes, com s’apunta en el treball d’Àlvar Peris, per a 150 soldats de la brigada d’infanteria mecanitzada Extremadura XI, que va incloure una escenificació a la base militar General Menacho de Badajoz, i el desplegament de la infanteria i els presentadors amb el casc i l’armilla de camuflatge. El capità va explicar les campanyes ‘per la pau i l’estabilitat’ que hi havia en aquell moment a l’Afganistan, al Líban i a Mali, i els concursants van escoltar arengues del jurat que apel·laven a l’esforç i el sacrifici dels soldats, abans de pujar als carros de combat que els traslladarien a l’interior de la base. ‘La “laudatio” feta a l’exèrcit espanyol en conjunt pensem que no té comparació en la televisió d’entreteniment –destaca Peris–. La resta de la prova fou molt marcial, amb els soldats formant per anar a menjar i els concursants fent la salutació militar a tort i a dret. Per acabar l’extraordinari exercici de propaganda, un pla aeri ens introduïa al quarter sota el lema ‘Todo por la patria’, amb els colors de la bandera nacional espanyola de fons.’ La segona temporada de ‘MasterChef’ va incloure una visita a la base naval de Rota, on els concursants van cuinar per a més de dos-cents marins a bord del Juan Carlos I, el vaixell almirall de l’armada. ‘La prova fou un publireportatge de l’equipament de la marina espanyola, amb el desplegament d’helicòpters, vehicles amfibis i llanxes al compàs d’una música èpica. En aquesta ocasió, la presentadora recordà als concursants, i de passada també als espectadors, que l’armada espanyola era una de les més antigues del món. Al crit de “Rompan filas”, els aspirants a millor cuiner pogueren descansar i agrair als soldats les seues votacions’, recorda l’estudi.

Marca Espanya i paisatge

‘Durant les dues temporades del programa, els concursants han visitat, entre més, Toledo, O Grove (Pontevedra), l’estació d’esquí de Formigal (Osca), Lanzarote (les illes Canàries), Pedraza (Segòvia), Badajoz, Cadis, Salamanca, la Rioja alabesa, Marbella, Burgos, Hondarribia (Guipúscoa), València i Madrid. Espais que, en conjunt, configuren una determinada mirada sobre el marc territorial espanyol’, destaca l’estudi. També s’hi uneixen ‘paisatges icònics per a l’imaginari nacional, que tothom reconeix, com les deveses, el sòl volcànic canari o les vinyes de la Rioja’. Enfront d’aquesta imatge d’Espanya, durant els dos primers anys de ‘MasterChef’ no es va enregistrar cap programa a Catalunya, i ‘hi ha una sobrepresència de Madrid i els seus voltants’, amb set visites a llocs com la T4 de Barajas, el Teatro Real, la Gran Vía, la vila d’Aranjuez i alguns dels hotels més selectes de l’àrea. En aquest sentit, l’autor de l’estudi apunta que aquesta tria ‘segurament aconsegueix patrocinis interessants per al programa, però no podem negar que la localització espacial pot associar-se amb la reproducció de certs estereotips’.♦