Les associacions de víctimes de l’Holocaust reclamen a Europa que “abraci” els refugiats sirians

Més d’onze milions de persones van morir en els camps de concentració nazis entre el 1941 i el 1945, més de la meitat de les quals jueves. Com és habitual cada 27 de setembre, coincidint amb el dia internacional en memòria de les víctimes de l’Holocaust, el Parlament ha homenatjat les víctimes amb la tradicional encesa de les sis espelmes que recorden els diferents col·lectius que van patir la persecució del feixisme “pel simple fet de ser diferents”. Diverses associacions representants de les víctimes han subratllat la necessitat de mantenir viva la memòria del que va passar a Europa perquè no es torni a repetir. El vell continent, però, veu com la xenofòbia i la intolerància continuen sent un perill real. Per això, els col·lectius han demanat a Europa que no abandoni els refugiats sirians, que fugen “pels mateixos motius pels quals es fugia del nazisme” i els “abraci” enlloc de limitar-ne l’entrada.

“Avui, gener del 2016, tot i que evidentment res és comparable a l’Holocaust, a Síria i d’altres indrets del món hi ha coses que s’hi apropen massa”, ha lamentat l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, visiblement emocionada. “Avui sentim a parlar altra vegada de deportacions a 30 graus sota zero, de confiscació de béns i joies a persones que travessen les fronteres, de braçalets i polseres identificatòries, de fileres de cadàvers a les platges de Lesbos”, ha enumerat. “Sentim institucions que, sense rubor, parlen de suspendre drets, d’aixecar murs, i de fer centres d’internament i rebroten vells fantasmes del passat. No podem romandre impassibles”, ha sentenciat. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha advertit que la lluita contra el feixisme “no és un combat que puguem donar per guanyat”. Ell també ha recordat com en ple segle XXI hi ha persones que fugen i demanen refugi “perquè són perseguides pels mateixos motius pels que d’altres ho van ser pel feixisme, el nazisme i el totalitarisme”. ”Hem de recordar l’Holocaust, perquè nomes així podrem prevenir la barbàrie. No ens podem permetre oblidar i menys encara quan a Europa torna a créixer la xenofòbia”, ha avisat la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Forcadell, Puigdemont i Colau han estat els encarregats de tancar l’acte institucional que, com cada any, ha organitzat el Parlament en record de les víctimes de l’Holocaust o la Shoah (catàstrofe), com és conegut en hebreu. Abans que ells havien parlat representants de la comunitat jueva de Barcelona, del poble gitano, dels testimonis de Jehovà, de l’Amical de Mauthausen i Altres Camps, de les persones amb discapacitat i del col·lectiu LGTBI, tots ells perseguits pel nazisme. Les associacions han recordat que el fantasma de la xenofòbia, de la intolerància i de la manca de respecte a la diferència continuen vigents i han centrat la mirada en els refugiats sirians que fugen del seu país per buscar un futur per a ells i les seves famílies. “Sentim vergonya de veure el comportament de la vella Europa davant la crisi dels refugiats. Més de 70 anys després, Europa maltracta els refugiats sirians com va maltractar els refugiats espanyols que fugien del franquisme. Vergonya de veure com proliferen murs i filferros enlloc de braços acollidors”, ha opinat Enric Garriga, president de l’Amical de Mauthausen i Altres Camps i fill de Marcel·lí Garriga, deportat a Buchenwald. L’homofòbia, la xenofòbia i la manca de respecte als discapacitats també són avui un problema no superat. En nom del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat, Carles de Pablo, ha recordat com fa uns dies se sabia que Estat Islàmic havia ordenat assassinar a Mossul (Iraq) els menors amb discapacitats i com havien estat utilitzats com a escuts humans i en operacions suïcides. “Ens posen la pell de gallina”, ha reconegut. “I, per desgràcia, demostren que les coses no han canviat tant en 70 anys i que en molts llocs encara es considera que les persones amb discapacitat són un destorb per a la societat”, ha criticat. El rabí Stephen Berkowitz ha estat l’encarregat de parlar en nom de la comunitat jueva per agrair que Catalunya recordi què va significar l’Holocaust i any rere any fixi la mirada cap al genocidi planificat pel nazisme: “Volem mostrar el nostre profund agraïment al Parlament i al Govern pel seu compromís amb la preservació de la memòria de les víctimes de l’Holocaust. Que les ànimes dels nostres 6 milions de germanes i germans assassinats i de totes les víctimes del nazisme descansin en pau”.♦