El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya lidera un estudi per predir la sequera als boscos catalans
El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) ha liderat un estudi que permet conèixer l’estrès per sequera dels arbres catalans a escala regional. El sistema utilitza dades del sòl i de la vegetació provinents dels inventaris forestals de l’estat espanyol, que es combinen amb un model matemàtic, que permet obtenir prediccions fiables dels canvis d’humitat del sòl i l’estrès per sequera sobre grans extensions. Això permetrà, segons informa el CTFC, “anticipar i mitigar els efectes de la sequera, al mateix temps que s’afavorirà la salut dels boscos”. Les prediccions realitzades pel model també revelen que la densificació dels boscos, degut a l’abandonament rural i la manca de gestió forestal, afectarien més a la sequera que no pas les condicions climàtiques.
Quan els arbres necessiten més aigua que la disponible durant un període determinat de temps, pateixen estrès hídric, o també anomenat estrès per sequera. Tenir la capacitat d’anticipar-se a aquest fenomen és l’objectiu principal de l’estudi que encapçala Miquel De Cáceres, investigador del grup Center for Mediterranean Forest Research (CEMFOR) del CTFC. Utilitzant dades del sòl i de la vegetació provinents dels inventaris forestals de l’estat espanyol, els científics han desenvolupat i validat un model matemàtic que permet obtenir prediccions fiables dels canvis d’humitat del sòl i l’estrès per sequera sobre grans extensions. Segons informa el CTFC, el model es basa en l’equilibri diari que existeix entre els processos que aporten aigua al sòl i aquells que n’extreuen. En el model s’hi ha d’incloure informació detallada de la vegetació i de les característiques del sòl. Amb aquesta informació, el model és capaç de simular la competició de diferents espècies de plantes pels recursos locals d’aigua, ja que cada una d’elles disposa d’estratègies diferents per fer front a la sequera. L’estudi se centra en l’estrès per sequera als boscos de Catalunya, una regió amb el 60% de la seva superfície coberta per boscos i matolls. Gràcies als inventaris forestals espanyols del 1990 i 2010, els investigadors d’aquest treball han pogut caracteritzar la variació espacial i temporal de la quantitat de fulles als arbres i la distribució de les arrels, dos “factors clau” de l’estrès per sequera.
El creixement del bosc afecta més a la sequera que les condicions climàtiques
Les prediccions realitzades pel model revelen que els canvis en l’estructura de la vegetació jugarien un paper clau en la sequera dels boscos. Segons De Cáceres, “l’augment en l’estrès per sequera observat per moltes espècies entre els anys 1990 i 2000 ve donat més pel creixement del bosc que per les condicions climàtiques” i afegeix “aquest creixement és degut a la densificació dels boscos com a resultat de l’abandonament rural i la disminució de la gestió forestal”. Segons la informació del CTFC, aquests models, combinats amb dades meteorològiques, permeten anticipar-se al lloc, al moment i al tipus d’espècies que es veuran afectades per la sequera, identificant les àrees altament vulnerables als seus impactes. A més, també permeten obtenir els resultats a escala regional i no només local, fet que permet dissenyar estratègies basades en l’adaptació i mitigació dels impactes per sequera, que normalment es dissenyen i implementen en aquestes escales. Així doncs els experts el consideren un bon complement a programes de monitorització dels impactes de la sequera, com el que ja existeix a Catalunya. Els autors també adverteixen que són necessaris més esforços per calibrar els processos que es relacionen amb la sequera perquè la predicció dels impactes que tingui sobre els boscos es pugui fer de manera més acurada.♦
