Edicions de la UB inicia la publicació dels diaris inèdits de Ricard Salvat
Edicions de la Universitat de Barcelona ha iniciat la publicació dels diaris personals de Ricard Salvat -renovador del teatre català-, inèdits fins avui, en un ambiciós projecte editorial que donarà a conèixer en deu volums ordenats cronològicament els dietaris que va escriure l’autor entre el 1962 i el 2009, any de la seva mort. En el pròleg del primer volum, Amb Diaris (1962-1968), Francesc Foguet i Manuel Molins qualifiquen el jove Salvat de “renaixentista engabiat” i expliquen que el mateix autor, amb vista a publicar els seus diaris, ja havia començat a treballar en el primer llibre, que es trobava en un procés força avançat, poc abans de la seva mort sobtada el març del 2009.
La seva filla, Eulàlia Salvat i Golobardes, ha tingut cura d’enllestir i completar la feina de fixació del text que havia deixat embastat el seu pare. Impulsada per la Fundació Ricard Salvat, l’edició del primer volum ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, dues de les universitats catalanes on l’autor va exercir de professor. El lector trobarà en aquesta primera part dels diaris salvatians, que abraça del 16 de gener de 1962 fins al 30 de desembre de 1968, referències sobre els muntatges que va dirigir durant aquell període: des de diverses obres de Salvador Espriu fins a clàssics com Lope de Vega, William Shakespeare, Bernard Shaw, Georg Büchner, Santiago Rusiñol, Apel·les Mestres, Adrià Gual o Carles Soldevila, tot passant pels dramaturgs republicans (Federico García Lorca o Rafael Alberti) i coetanis (Bertolt Brecht, Jean-Paul Sartre, Jean Anouilh, Harold Pinter, José Bergamín o Maria Aurèlia Capmany). En els seus comentaris es barregen també notes, cartes i anècdotes circumstancials sobre amics, companys i viatges. Salvat hi fa gala d’un coneixement molt precís, com a protagonista i testimoni de primera mà, de la creació teatral i de la vida escènica de Barcelona i Madrid. L’autor disposava d’una notable xarxa de relacions i contactes personals, tant de l’àmbit català com internacional, que va teixir aquests anys, des de poetes, dramaturgs i novel·listes fins a doctors en medicina, en lletres i en filosofia, a més de pintors, directors de cinema, periodistes i editors. Aquest estol de personalitats revela el caràcter inquiet del jove Salvat. El primer volum revela, des de dins i sense mediacions, una figura, entre la joventut i la maduresa, molt més polièdrica, matisada i humana que la icona que n’ha pervingut amb el temps, feta sovint de filtratges interessats. Contribueix a conèixer Ricard Salvat més de prop i a comprendre millor el caràcter, l’obra i les circumstàncies d’un personatge cabdal de la cultura catalana de la segona meitat del segle XX, més enllà de les distorsions o fins i tot de les misèries de l’home de cada dia. Ricard Salvat (1934-2009) va ser escriptor, dramaturg i professor universitari, a més d’un dels noms de referència del teatre català, director d’obres que van marcar època. El 1960 va fundar, juntament amb Maria Aurèlia Capmany, l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i, el 1975, l’Escola d’Estudis Artístics de l’Hospitalet de Llobregat. Va ser director del desaparegut Festival Internacional de Teatre de Sitges entre 1977 i 1986, any en què va ser nomenat catedràtic d’arts escèniques a la Universitat de Barcelona. També va dirigir el Festival Internacional de Teatre de Tortosa Entre Cultures, celebrat els anys 2004, 2005 i 2006.Iniciat en l’escriptura, el 1959 va guanyar la darrera convocatòria del Premi Joanot Martorell amb l’obra Animals destructors de lleis. El 1965 va estrenar al teatre Romea ‘Ronda de mort a Sinera’ sobre textos de Salvador Espriu, considerada una peça fonamental del teatre contemporani català i que va convertir Espriu en l’anomenada ‘veu del poble’. Així mateix, va dur a escena moltes altres obres, com ara ‘Solitud’ de Víctor Català, ‘Yerma’ de Federico García Lorca, ‘El adefesio’ de Rafael Alberti, ‘La bona persona de Sezuan’ de Bertolt Brecht, ‘La filla del mar’ d’Àngel Guimerà, ‘El embrujado de Ramón María’ del Valle-Inclán, ‘Les bacants d’Eurípides’ o ‘L’amansiment de la fera’ de William Shakespeare. El 2008 va dirigir la seva darrera obra teatral, ‘Un dia. Mirall trencat’, al teatre Borràs de Barcelona, un muntatge basat en la novel·la de Mercè Rodoreda que es va representar quan es complia el centenari del naixement de l’autora. Entre les obres en prosa de Salvat destaquen ‘Els meus muntatges teatrals’ (1966), ‘El teatre contemporani’ (1966), ‘Sempre la llum’ (1975) i ‘Escrits per al teatre’ (1990); i, entre les obres teatrals, ‘Mort d’home’ (1961), ‘Nord enllà’ (1965), ‘Ronda de mort a Sinera’ (1966) i ‘Salvat-Papasseit i la seva època’ (1981). Salvat va rebre la Creu de Sant Jordi (1996), el Premi Nacional de Teatre (1999) i la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona (2003).♦
