La Fundació Vicki Bernadet aposta perquè sigui obligatori formar en abusos sexuals tothom qui treballi amb infants
“Durant molt de temps s’ha pensat que els abusos sexuals infantils no existien i, en tot cas, si eren reals, ho eren en un lloc molt llunyà”, explica la psicòloga Pilar Polo, responsable de Formació i Sensibilització a la Fundació Vicki Bernadet. Tot i que cada vegada són més els centres que demanen formació, parlar de violència sexual a les nenes i nens encara fa molta por. Les agressions al col·legi Maristes Sants-Les Corts denunciades en els últims dies posen cara a cara comunitats educatives i societat en general amb la realitat dels abusos sexuals. Per prevenir-los, la fundació aposta perquè sigui obligatori que totes les persones que treballen amb infants –no només docents, sinó monitors de lleure, entrenadors, professors de música,… – estiguin formades en abusos i maltractaments i coneguin els protocols d’actuació.
“Aquí ‘això’ no passa”, era la resposta de molts centres quan la Fundació Vicki Bernadet els oferia fa uns vint anys xerrades de prevenció. Les escoles, en general, preferien no escoltar aquesta entitat dedicada a l’atenció integral, prevenció i sensibilització dels abusos sexuals i fins i tot els havien etzibat que parlaven de ‘coses lletges’. “Malauradament, els abusos passen a tot arreu”, constata en una entrevista a l’ACN Pilar Polo, que demana perdre la por i mirar de fit a fit la idea dels ‘abusos sexuals infantils’ com un dels primers passos per prevenir-los. “Si no els veig, no existeixen i no me n’he de preocupar. I si no els poso nom, no he d’actuar. Com n’és de ‘fàcil’, si ens ho mirem així”, lamenta la responsable del Departament de Formació i Sensibilització de la Fundació Vicki Bernadet, que reclama que els professionals sàpiguen posar nom a allò que estan veien o bé el que els estan relatant. Si a les escoles s’ha parlat de drogues, de malalties de transmissió sexual i també de violència de gènere, “per què no podem parlar de l’abús sexual infantil?”, demana. Encara hi ha centres que temen crear alarma si introdueixen activitats sobre violència sexual a les aules. Els pares podrien pensar que s’ha produït un cas d’abusos sexuals, es justifiquen. “La recepció hauria de ser la contrària. Es tracta d’un tema preventiu i els pares podrien aplaudir tenir una comunitat educativa ben formada”, contrasta Polo.
Els protocols antiabusos: circuits que s’han de conèixer
Aquesta psicòloga de la Fundació Vicki Bernadet considera que hauria de ser obligatori formar tots els agents implicats no només en els protocols d’actuació, sinó en el que significa un maltractament i un abús greu per saber identificar-los i, per tant, reconèixer les situacions en què s’ha d’activar el circuit. El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va denunciar aquesta setmana que el Protocol marc d’actuacions en casos d’abusos sexuals i altres maltractaments greus a menors, aprovat el 2006, no es va activar quan la família d’un alumne dels Maristes Sants-Les Corts va denunciar el 2011 que el fill havia patit abusos per part d’un professor, que ho va reconèixer. Ribó va atribuir a la manca de difusió i de formació dels professionals que l’aplicació dels protocols hagués fallat “estrepitosament”. Polo comparteix que el “desconeixement dels protocols per part dels professionals és una gran falla” i recalca que aquestes pautes d’actuació funcionaran quan les persones que les han de posar en marxa les coneguin i hi estiguin formades. “Sobre el paper, el circuit és molt clar, però si les persones que es troben amb un cas no saben on trucar, no té massa utilitat”.
Monitors de lleure, entrenadors o professors de música també tenen un paper crucial per prevenir maltractaments
L’entitat considera que no només mestres i professors haurien d’estar formats en aquest àmbit, sinó la comunitat educativa en un sentit ampli. Monitors i directors de lleure, entrenadors, professors de música, educadors socials, personal sanitari. Polo suggereix que quan una persona es prepara per obtenir el títol de monitor o director de lleure hauria de rebre també formació en maltractaments. “Molt sovint els nens i nenes trien els monitors de lleure per explicar-los coses, perquè els veuen persones molt properes – diu Polo-. O els entrenadors, que comparteixen molts moments i són persones importants en la vida dels infants. Monitors i entrenadors són guardadors d’aquests nens i el lleure i l’esport de base mouen milers d’infants a Catalunya”.
”Ni Déu, ni jutges ni policies”
La responsable de Sensibilització i Formació a la fundació és conscient que aquest reclam és ambiciós, però puntualitza que no cal que la formació “es faci de cop ni a un nivell d’intensitat molt alta”. “No estem demanant un curs de 120 hores sobre maltractaments ni abusos, sinó una formació contínua per saber com actuar”, precisa Polo, que anima: “No és una idea tan descabellada”. Pilar Polo també deixa clar que els docents i les persones que treballen amb infants “no són Déu ni jutges ni policies”. Ara bé, com a professionals de la confiança dels nens i nenes han de saber observar i escriure informes quan un infant els explica que està preocupat per algun motiu.
La sacsejada dels Maristes pot cridar les escoles a fer una introspecció
Polo considera que la sacsejada que estan suposant els abusos denunciats als Maristes pot obrir una finestra perquè les escoles es mirin cap a dins i s’examinin i aprofitin per reflexionar de forma conjunta amb la comunitat educativa “com volen que sigui la relació sana que tenen amb els alumnes”. Hi ha moltes iniciatives que es poden emprendre en aquest àmbit, algunes de tan concretes com posar un vidre a la porta de les aules. Un ull de bou o una làmina de vidre. Perquè la transparència arquitectònica també és transparència, defensa. No es tracta d’introduir elements per a suspicàcies ni desconfiança, tot al contrari. Es tracta que tothom estigui tranquil fent la seva feina. Per a Polo, la formació és la millor manera també de protegir els professors, per exemple, contra denúncies falses. La psicòloga demana que el trasbals dels Maristes serveixi per fer pedagogia contra els abusos i que la lluita contra la violència sexual a menors entri a formar part de manera permanent en l’agenda política, social i mediàtica.
”Quan una persona demana que guardis silenci, explica-ho
”Pilar Polo dóna pautes de com prevenir els infants dels abusos sexuals. El primer missatge que es pot donar als nens i nenes és clar: “Quan una persona demana que guardis silenci, explica-ho”. “Si algú no et permet explicar la pròpia vida vol dir que comença a controlar-te. Els adults haurien de dir als infants que tot el que vulguin explicar, quan ho vulguin explicar, tenen dret a explicar-ho”, afegeix. Els nens i nenes tenen dret també a demanar ajuda i a ser escoltats i a dir que ‘no’ als més grans. “No totes les demandes dels adults són assenyades”, subratlla. A més, s’ha de treballar amb els infants la idea de la intimitat i l’espai propi, perquè els abusos sense contacte físic poden ser igual de greus i de perversos.
Persones valentes
Les persones que denuncien abusos sexuals són molt valentes. Són supervivents emocionals. “Molt sovint han hagut de viure una doble vida socialment adaptada”, assenyala Polo, que insisteix: “Hem de posar en valor la valentia d’aquestes persones que decideixen parlar de la seva experiència traumàtica. Han passat anys en silenci i si parlen en aquest moment, és perquè realment ho necessiten”. Subratlla que una de les singularitats de les agressions denunciades als Maristes és que hi ha un pederasta confés, però en pràcticament tots els casos, la víctima s’enfronta a la versió de l’abusador. Les agressions sexuals són una forma d’abús que fa servir la sexualitat per humiliar i controlar, una perversitat que des del moment zero fa sentir el nen culpable i la culpa es basa en el silenci, les amenaces, el secret i la vergonya. Explicar els abusos i pensar que no se n’és culpable és en la majoria de casos l’inici de la recuperació. Ara bé, Polo afegeix que cal trencar la dinàmica de poder, que manté l’abús i el sentiment de culpa. Un camí podria ser que l’abusador reconegui el mal que ha fet i, en aquest sentit, Polo destaca que hi ha una línia de treball “interessant”, la de la Justícia reparadora. “No és qüestió de demanar perdó, sinó que l’abusador reconegui el mal que ha fet i minimitzi el patiment de la víctima en el procés judicial”, assenyala.♦
