La UAB participa en el descobriment d’una forma d’entrellaçament quàntic amb tres fotons ‘recargolats’
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha participat en una recerca amb l’Acadèmia Austríaca de Ciències de la Universitat de Viena que ha permès per primer cop entrellaçar tres fotons en una nova forma asimètrica d’entrellaçament. La investigació ha donat lloc a un nou protocol de criptografia quàntica i constitueix un nou rècord en dimensions d’entrellaçament. Fins ara, totes les demostracions experimentals d’entrellaçament de diverses partícules s’havien dut a terme amb objectes quàntics en dues dimensions, mentre que els fotons recargolats utilitzats en l’experiment de Viena no tenen aquest límit de dues dimensions i poden existir en tres o més estats quàntics alhora. Aquest descobriment trenca el rècord previ de dimensionalitat i dóna lloc a una nova forma d’entrellaçament asimètric que no havia estat mai observat. La recerca s’ha publicat a ‘Nature Photonics’.
Els investigadors han apuntat que els quants de llum entrellaçats semblen exercir una influència entre ells, independentment de la distància a la que es trobin, similar a la que farien un parell de patinadors entrellaçats allunyant-se entre ells mentre fan un gir perfecte correlacionat, es a dir, si en un instant el primer gira en un sentit, també ho faria l’altre, tot i que estiguessin tan lluny que acabessin a pistes a continents diferents, segons el símil fet servir pels investigadors. El primer autor de l’article, Mehul Malik, ha explicat que els fotons entrellaçats del seu experiment es poden il·lustrar “no amb dos sinó amb tres patinadors, ballant una coreografia quàntica perfectament sincronitzada”. Ha afegit que la seva dansa seria una mica més complexa “amb dos dels patinadors mostrant, a més, un altre moviment correlacionat, a més del gir esmentat”. Els entrellaçaments de diversos fotons a l’hora serveixen com a camp de proves per estudiar molts conceptes fonamentals de la mecànica quàntica i també tenen altres aplicacions que van des de la computació quàntica fins a l’encriptació quàntica. En aquesta línia, els autors proposen un nou tipus de protocol de criptografia quàntica que permet que diferents capes d’informació es comparteixin de manera asimètrica entre diversos emissors i destinataris amb total seguretat. L’investigador Anton Zejlinger ha considerat que en un futur es pot aconseguir “un Internet quàntic amb més de dos interlocutors, que permetria una comunicació de més de dos bits per fotó”. Per part de la UAB ha participat en la recerca l’investigador del Grup d’Informació i de Fenòmens Quàntics del Departament de Física Marcus Huber, físic teòric que ha inventat les tècniques necessàries per analitzar l’experiment. Un experiment que ha estat finançat per la Comissió Europea, el Consell Europeu de Recerca (ERC) i la Austrian Science Fund (FWF).♦