Jeroen van den Bergh qüestiona l’Acord COP21 de París en una conferència / ICTA-UAB
L’investigador ICREA a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB) Jeroen van den Bergh oferirà el proper dijous dia 10 de març, a les 12 hores, a l’ICTA-UAB, la conferència “Climate policy coordination: Beyond Paris” en què parlarà sobre els compromisos acordats a la cimera mundial del clima (COP21) celebrada el passat mes de desembre a París.
Van den Bergh considera que no serà possible assolir la totalitat dels compromisos de l’Acord de París degut a quatre efectes sistèmics concrets que impediran el control efectiu de les emissions: les respostes del mercat del petroli, l’efecte “rebot” de l’energia, la fuga del carboni i la transferència del problemes ambientals. El seu potencial impacte es pot il·lustrar amb una senzilla quantificació. Per solucionar el problema, Jeroen van den Bergh proposa diverses modificacions a l’Acord de París.
Jeroen van den Bergh és professor de Recerca ICREA a l´Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA- UAB), i exerceix també com a professor d´Economia Ambiental i de Recursos Naturals a la Facultat de Ciències Econòmiques i Administració d´Empresas, l´Institut d´Estudis Ambientals, VU University Amsterdam. Ha publicat 16 llibres i més de 170 articles a revistes internacionals. Va ser guardonat amb el Royal Shell Prize 2002 i amb el Premi Sant Jordi de Medi Ambient 2011, i ha rebut premis per diverses publicacions. És cap de redacció a la revista Elsevier “Innovació ambiental i transicions socials”.
La confluència entre els estudis d´economia, ciència ambiental i innovació. Els seus treballs anteriors tracten sobre un model econòmic-ambiental integrat, la construcció d´indicadors de rendiment agregats, la realització de contribucions al debat sobre “Creixement versus Medi Ambient”, els aspectes econòmics de la desmaterialització i el reciclatge així com qüestions espaials i internacionals de la política ambiental. En els darrers anys, la seva feina s´ha centrat en l´estudi de la innovació ambiental (especialment en les energies renovables), el disseny i el cost d´una política climàtica eficaç, el rebot del carboni i de l´energia, i els models de transició a una economia baixa en carboni. Amb freqüència fa ús d´idees i aproximacions sobre l´economia del comportament i l´economia evolutiva.♦
