Una recerca amb la participació de la UdL revela la importància de la llum solar en l’emergència de males herbes
La llum diürna és important en l’emergència de males herbes als conreus, a banda de la temperatura i la humitat del sòl, ja que altera l’estat latent i la germinació de les llavors. Així ho revela una recerca liderada pel Grup de Malherbologia de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA) de la Universitat de Lleida (UdL) publicada per la prestigiosa revista internacional PLOS One. El treball, realitzat en col·laboració amb investigadors del departament d’Agricultura dels Estats Units i de la Universitat de Letònia, planteja incloure la llum solar i les estimacions horàries de lluminositat a l’hora de desenvolupar models que ajudin a preveure períodes crítics de males herbes. L’estudi ha utilitzat com a model la Camelina microcarpa, una mala herba de la família de la mostassa habitual als camps de cereals com el blat o l’ordi, segons informa la UdL.
L’equip, encapçalat per l’investigador de la UdL Aritz Royo, ha utilitzat com a model la Camelina microcarpa, una mala herba de la família de la mostassa habitual als camps de cereals com el blat o l’ordi. Els experts n’han estudiat l’aparició de les plàntules durant dos anys en tres estats amb climatologies diferents: l’estat espanyol, Letònia i Minessota (Estats Units). Concretament, en camps d’Almenar i Morris, i al Jardí Botànic de Riga. Els investigadors han validat diferents models que tenen en compte la humitat i la temperatura del sòl, afegint la quantitat de llum rebuda per metre quadrat en els períodes d’aparició de les plàntules de males herbes, tant a la primavera com a la tardor-hivern. La conclusió és que els models per predir l’emergència d’aquesta mala herba milloren a l’incloure a l’equació paràmetres de llum, com ara les hores rebudes al dia o la radiació solar, segons expliquen des de la UdL. Segons Royo, aquest model fotosolar i hidrotèrmic “pot ajudar a desenvolupar models universals per l’emergència de les espècies de males herbes que en alguns casos poden arribar a ser cultius alternatius, com és el cas de la Camelina microcarpa”. De fet, una altra planta de la família, la Camelina sativa, es conrea com una oleaginosa per a produir un oli que s’utilitza principalment com a biocombustible.♦
