Posicionament del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes sobre els 4 graus de 3 anys que s’impartiran a Catalunya a partir de setembre i sobre l’accés als màsters
Posicionaments institucionals:
El CEUCAT, disconforme amb els quatre graus de tres anys que s’impartiran a Catalunya a partir de Setembre
Avui, 9 de Març de 2016, s’han presentat públicament els primers quatre graus que s’impartiran en 3 anys, després que el govern espanyol aprovés per decret una modificació al Real Decreto 1393/2007, de 29 de octubre, por el que se establece la ordenación de las enseñanzas universitarias oficiales que obria la porta a poder introduir graus de 180 ECTS.
Tal i com vam advertir des del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes, sembla que aquests graus de 3 anys s’hagin confeccionat seguint criteris econòmics: no sabem el preu de dos dels quatre graus que s’introdueixen, Global Studies de la UPF i Disseny i producció digital, de la UOC, però els preus que coneixem han activat totes les alertes: el grau de Disseny de videojocs que presenta l’ENTI, un centre adscrit a la UB, tindrà un preu de 7.900€ anuals i el grau en Bioinformatics de l’ESCI, centre adscrit a la UPF, tal i com s’anuncia al seu web, pujarà fins a 9.900€ per cada curs: fins a 165€/crèdit ECTS. Aquest últim cas ens preocupa especialment, perquè la informació és contradictòria: la Universitat de Barcelona, que col·labora en el disseny d’aquest grau, diu que la docència es desenvoluparà al Campus del Mar de la UPF i no al seu centre adscrit, fet que podria comportar que el preu fos destinat a un ens privat, però els recursos que es consumeixin provinguessin de la institució pública. Per si això fos poc, alguns dels graus que s’han presentat no compten encara amb l’aprovació de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, un segell que pensem que hauria de ser condició sine qua non per publicitar qualsevol ensenyament que s’imparteixi a les Universitats Catalanes.
Conceptualment ens sobta que aquests quatre graus nous –que a més a més de ser singulars havien d’esdevenir la prova pilot de com dur a terme la introducció d’ensenyaments de 180 ECTS– no s’imparteixin exclusivament en centres públics, sinó que dos d’ells s’hagin acceptat a centres adscrits a les universitats públiques. Creiem que això és un indicador claríssim de quines motivacions hi ha rere aquests graus.
A més a més dels dubtes que ens sorgeixen respecte aquests graus, cal dir que encara no tenim cap document vinculant (llei o decret) que ens garanteixi que el quart curs d’estudis universitaris serà a preu de grau indiferentment de l’etapa universitària a què correspongui: grau o màster.
Tot plegat ens porta a mostrar la nostra oposició als primers graus que s’han introduït i emplacem a les administracions i universitats catalanes a reprendre un procés de reflexió abans d’introduir graus de 180 ECTS, per tal de garantir tant la qualitat acadèmica dels ensenyaments com l’accés a les dues etapes de l’educació superior a tot l’estudiantat català.♦
El CEUCAT mostra la seva preocupació per l’accés als màsters: els preus, les beques, el número de places i els requisits previs, els principals inconvenients
El passat 9 de Març es van presentar al Saló de l’Ensenyament els quatre primers graus de 3 anys que s’impartiran a Catalunya. Des del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes ja vam fer notar la nostra oposició a la introducció de graus de 180 ECTS abans de tenir garantit l’accés a la segona part de l’etapa universitària: el màster, que entenem imprescindible en aquests nous estudis.
En l’actual Sistema Universitari Català, l’oferta de màsters és molt diversa en tipologia (públics, privats, propis…), però la majoria tenen en comú dues coses: en primer lloc, l’existència de preus alts i de poques beques i ajuts. Més concretament, actualment els i les estudiants d’estudis de Màsters només poden optar a les beques que ofereix el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, que exigeixen un 7 de mitjana per optar-hi, amb l’excepció d’aquells ensenyaments que habiliten per exercir una professió concreta, els anomenats professionalitzadors.
En segon lloc, els requisits previs que determinen l’accés als màsters acostuma a ser poc transparent, els criteris són força ambigus i això determina que existeixi una subjectivitat molt marcada a l’hora de triar quins estudiants entren al màster. Per si tot plegat fos poc, molts dels màsters actuals –especialment els professionalitzadors– tenen unes places d’accés limitades: hi ha més estudiants de grau que acaben que places totals del màster que habilita per dur a terme la professió, fet que comporta que bona part dels graduats no puguin exercir fins al cap d’anys.
Tot plegat provoca que l’ascensor social que és la Universitat quedi truncat després del grau, donat que avui en dia un grau és insuficient per accedir a llocs de treball d’alta qualificació
És per tot això que des del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes volem mostrar la nostra preocupació pel model d’accés als màsters. Creiem que és molt urgent equiparar les dues etapes universitàries, el grau i el màster. Per tal de garantir la funció social de la Universitat és fonamental garantir l’accés als màsters a tot l’estudiantat català, sigui quina sigui la seva condició socioeconòmica. Cal, doncs, disminuir el preu dels màsters (com a mínim, equiparant- los amb el preu dels graus), introduir beques a màsters, augmentar les places als màsters de titularitat pública i establir uns requisits previs concrets, que permetin un accés transparent i democràtic en aquesta segona etapa dels estudis universitaris.♦
